martes, 30 de agosto de 2011

Entrevista al grup Faèrica

Jordi - Coincidim amb els Faèrica al concert que fan a la Festa Major d’El Vendrell. En Quim Garreta, en Bernat Roca, en Jordi Solà, en Pipu i en Bernat Ruiz estan de presentació del seu nou treball “Morfeu i Julieta” i per això aprofitem per a preguntar-los d’on ha sortit el títol del disc?

Quim Garreta: surt de la cançó amb l’estil faèrica més marcat.

J. Solà: mostra l’essència del grup a nivell musical. El nom vol jugar amb la dualitat entre els sentiments terrenals i aquelles emocions més oníriques que persegueixen les persones.

Pipu: ho varem fer bàsicament per dues raons: perquè el tema ens agrada moltíssim (tot i que som conscients que és un tema que a primera escolta costa de que entri), i, per altra banda, perquè el nom del tema ens encantava i sortia del que és convencional.

Q: com en el primer disc (Benvinguts al Planeta Vermell), hem volgut que el disc s’identifiqui amb una cançó amb forta personalitat per poc comercial que pugui ser. A més, per donar-li més pes conceptual l’hem posat en una trilogia al final del disc. “Morfeu i Julieta” seria com agafar “Romeu i Julieta” de William Shakespeare i injectar-li personatges de la mitologia greco-romana, aconseguint una mena de òpera rock burlesca.




Jordi – Quina diferència trobarem en aquest nou disc de Faèrica respecte la primera maqueta "Ànimes” i el primer disc “Benvinguts al Planeta Vermell”?

P: la diferència més gran és la clara domesticació del grup. Tot i així, faèrica continua tenint els seus ritmes lents, les seves harmonies complexes, els solos melòdics, les seves lletres que mai et deixen indiferent... però aquest cop hem intentat que no només els amants del progressiu i/o del rock dur o heavy puguin sentir-se a gust escoltant la nostra música, sinó que arribi a un públic més ampli.

J.S.: tant la nostra evolució conjunta, com la nostra evolució personal dins del grup, ha provocat que aquest disc contingui unes cançons més domesticades que les anteriors, però totes elles amb l’esperit i el toc faèric necessari perquè segueixin formant part d’aquest pas endavant en la nostra carrera musical.

Q: com que som 5 components de gustos diversos que fotem cullerada a la composició, la música resultant té molts colors. I això es nota i ens encanta. Jo no diria “domesticació” sinó saber utilitzar les eines i els recursos amb habilitat sense atabalar el personal, buscant l’equilibri en tot moment.

P: una altra de les diferències són les veus que ha aportat el nostre nou bateria Berni Ruiz que provoquen una música molt més oberta.

Q: sí, la part vocal és un dels canvis notables, així com el fet que ara no tenim por a fer temes més lluminosos, fins i tot optimistes i enèrgics (Crida és l’exemple del moment que viu el grup).

Bernat Roca: hi ha una evolució musical, però no una ruptura. Cadascú escolta coses diferents i això es nota. Ens hem donat més llibertat. Si un tema surt acústic així es queda. I si surt mètal doncs a fons amb ell.



Jordi – A les vostres lletres parleu d'anhels i d'esperança, d'encoratjament i de lluita, i les acompanyeu amb una música amb molta força i a la qual afegiu un piano i violí superbs. Quines són les influències que han forjat l’estil de “faèrica”?

Q: referent a les lletres, cada cançó amaga una història o vàries, un concepte o varis, una sensació o vàries... Ens deixem guiar per les emocions que ens aporta la música i a partir d’aquí enfoquem el concepte que donarà lírica a la màgia de la música. Les lletres poden ser quotidianes o èpiques, històriques o de conte, el que ens demani el cos. També ens deixem guiar per lectures que ens recomanem entre nosaltres mateixos al parlar dels nous temes que van sorgint.

P: per la banda d'influència musical podríem dir Muse, Opeth, Metallica, Led Zeppelin, Queen, Foo Fighters... entre d'altres. Cadascú de nosaltres té un grup predilecte però a tots ens agrada bastant el mateix. El fet que faèrica soni com sona no és a causa de les influències (aquestes serien més per aportar un ordre a les idees), les influències reals per a que sorgeixin els temes són la nostra pròpia vida: les vivències diàries, el bon rotllo d'un dia, o la mala llet d'un altre, forgen un Home Etern o una Nina. Per nosaltres la música no són matemàtiques, deixarem de fer música el dia que no tinguem res a explicar.

J.S.: un dels aspectes a remarcar és que cada un de nosaltres ha crescut amb estils musicals ben diversos, i el més important de tot és que ens encanta compartir-los i gaudir-ne plegats amb la música que fem. Per això podem veure reflectides ens les nostres cançons pinzellades clàssiques que van de la mà amb sonoritats més pròpies del rock dur o del pop quan la música ens ho demana.





Jordi - En certa manera el vostre so omple el buit que va quedar dins la música en català la retirada de Sangtraït, us agradaria ser considerats els "Sangtraït" del segle XXI?

J.S.: no podem negar que Sangtraït ha estat una influència dins el nostre creixement musical i ha format part d’ algunes bandes sonores de la nostra joventut. També hem vist que dins el panorama de la música feta en català s’havia perdut aquesta sonoritat més dura, i ens encanta poder aportar el nostre granet perquè segueixi evolucionant. Estem seguríssims que hi ha molt públic que vol gaudir.

P: sí, tot i que no creiem que realment fem un estil tan igual al seu. Però sí, creiem que som el grup que pot omplir el vuit que per molta gent existeix en un panorama on s’ha oblidat el Rock. Només ens fa falta una oportunitat perquè la gent ens escolti; la feina de que els agradem corre a compte nostre.

Q: jo personalment he vibrat amb Sangtraït, i seria un honor arribar a un punt d’estimació similar al que van obtenir ells amb el seu art. I no negaré que ens veiem capaços d’afrontar el repte.




Jordi – Ja podem veure el clip del primer senzill del disc “Crida” http://www.youtube.com/watch?v=5z6pUzmIVsk , en el que es veu que aconseguiu que la gent us segueixi. Aquest argument, no serà la mostra d’un desig ocult que posa de manifest que voleu en el terreny musical aconseguir el reconeixement i seguiment del públic?

Q: Crida té moltes lectures... però la més representativa és la que et convida a protestar, fer-te valer, fer-te sentir, no tenir por a mostrar el teu talent, ser valent a prendre decisions, gaudir de la vida fent-te-la teva; que ningú vulgui viure-la per tu.

J.S.: quan en un concert veus cares noves entre el públic que estan saltant i cridant amb la teva música, de cop totes aquelles tardes d’assajos al local cobren un sentit i un valor que no es pot explicar amb paraules. I és que a nosaltres ens encanta compartir la nostra energia positiva amb la gent que vibra al màxim amb la nostra música. Aquest seguiment i reconeixement que mica en mica es va fent present dóna sentit a la nostra música.

P: altre cop t'hem de donar la raó, tot i que crec que aquest sentiment el té qualsevol grup que s'estima prou ell mateix. Ens encantaria rebre el reconeixement, però també hem de dir que a cada concert en rebem una part, tampoc ens podem queixar!




Jordi – Creieu que és fàcil aconseguir-ho en el moment actual, en que dins la música en català la majoria de mitjans només presten atenció al corrent de “pop-folk”?

J.S.: no és fàcil, però mai deixarem de posar-hi l’ esperit de treball i constància que ens han conduït a les orelles de la gent que ha escoltat el nou disc. Al veure que sempre hi ha gent nova que gaudeix amb la nostra música no volem que ningú perdi la oportunitat d’escoltar-nos pel simple fet de no estar dins el corrent actual.

Jordi - Parlant d'estils, "Simfonia d'heroïs" s'inspira en l’heroica del gran Beethoven, "La fàbrica de les mentides" i "Morfeu i Julieta" amb pinzellades teatrals fan recordar els inimitables Queen... i Tim Burton inspira la lletra de "La noia de molts ulls"... Podríem dir que han estat la vostra font d'inspiració a l'hora de crear aquest nou disc juntament amb el desencant i desesperació general davant aquesta societat actual?

Q: no, nosaltres fem la música que ens crema per dins i clama per sortir... A partir d’aquí, el concepte o la lírica que li vulguis donar a aquesta música (química inexplicable que et fa viure sensacions que cap altre art et pot entregar) vindrà a posteriori, donant-li el pes conceptual a la lletra d’acord amb el que ens transmeti aquesta música i combinant-ho amb referents que ens agraden o que ens han trasbalsat per algun motiu. És a dir, no planegem de què parlarà la música, sinó que ens ho diu ella mateixa a mesura que va sorgint. Cada moment compositiu és màgic, d’on surt la música, del no-res, a vegades de cop i sense buscar-ho, a vegades després de donar-hi moltes voltes... Doncs nosaltres mirem d’aprofitar les sensacions d’aquests moments per tal d’establir cada temàtica. Això fa que els temes tinguin vida pròpia.

Jordi – "Darrere el mur" té molts punts per ser un proper "single" i video-clip, la cançó barreja l'ànsia de llibertat i l'amor per parlar d'un poble oprimit, us referiu a la humanitat en general o a la situació d'un país concret?

Q: com totes les lletres, té diverses lectures (o enfocaments). “Darrere el mur” vol copsar tot el pes conceptual de la paraula “mur” en tots els seus àmbits: físic, polític, social, religiós, personal, cultural... Cadascú l’enfocarà segons el seu vincle amb el “mur” més proper que tingui. Per alguns serà opressió cultural i/o política, per altres separació física que alhora implica separació ètnica, per altres impossibilitat d’establir vincles personals vitals o d’enteniment...




Jordi – El disc acaba amb la cançó "L'últim despertar", on mereix la pena destacar l'exquisit piano d'en Pipu. La cançó compta amb la lletra, no cantada, d'en Bernat Roca, que fa un símil mort-Morfeu, és aquesta manera de poetitzar el moment final de la vida el que va donar peu al títol d'aquest nou disc?

J.S.: “L’últim despertar” és el final d’un disc que per nosaltres significa un pas més i conté molts moments especials. Com en la vida, tot té un final, i volíem representar-ho en el disc donant-li un sentit més enllà dels límits musicals.

Q: ens serveix per culminar la trilogia final (Fase R.E.M. – Morfeu i Julieta – L’Últim despertar). Realment el símil no és aquest de mort-Morfeu. Morfeu és el déu grec dels somnis, i en aquesta trilogia acaba interferint en la història escrita de “Romeu i Julieta” per tal que no sigui tan tràgica... O potser perquè ell mateix cau en una temptació que no li correspon d’acord amb el seu món? Somnis... Anhels... Contradir ordres pre-establertes que et condemnen... Amor... Mort... Pecat... Tot això serpenteja en “Morfeu i Julieta”.

Jordi – El passat 14 d'agost vareu fer un concert al recent estrenat Museu del Rock al centre comercial Les Arenes de Barcelona. Què ens podeu dir d’aquest concert? Vol dir que ja us volen posar en un museu o creieu que encara us queda molt camí per córrer?

Faèrica: ens encanta poder tocar en un lloc que ha estat pensat i creat en pro del rock. Volem fer-hi ressonar la nostra música, i sobretot volem que sigui un mitjà per a conèixer públic amb les mateixes inquietuds musicals que les nostres per a poder compartir el moment amb ells. Nosaltres tenim moltes ganes de tenir un camí per córrer, si algú després ens vol posar en una vitrina volem que sigui perquè ho hem pogut donar tot i el públic cregui que ens ho mereixem! Per cert, properament hi haurà una segona actuació de Faèrica al Museu del Rock... La cosa va anar molt bé!


Jordi – El disc acaba amb la cançó "L'últim despertar", on mereix la pena destacar l'exquisit piano d'en Pipu. La cançó compta amb la lletra, no cantada, d'en Bernat Roca, que fa un símil mort-Morfeu, és aquesta manera de poetitzar el moment final de la vida el que va donar peu al títol d'aquest nou disc?

J.S.: “L’últim despertar” és el final d’un disc que per nosaltres significa un pas més i conté molts moments especials. Com en la vida, tot té un final, i volíem representar-ho en el disc donant-li un sentit més enllà dels límits musicals.

Q: ens serveix per culminar la trilogia final (Fase R.E.M. – Morfeu i Julieta – L’Últim despertar). Realment el símil no és aquest de mort-Morfeu. Morfeu és el déu grec dels somnis, i en aquesta trilogia acaba interferint en la història escrita de “Romeu i Julieta” per tal que no sigui tan tràgica... O potser perquè ell mateix cau en una temptació que no li correspon d’acord amb el seu món? Somnis... Anhels... Contradir ordres pre-establertes que et condemnen... Amor... Mort... Pecat... Tot això serpenteja en “Morfeu i Julieta”.

Jordi – El passat 14 d'agost vareu fer un concert al recent estrenat Museu del Rock al centre comercial Les Arenes de Barcelona. Què ens podeu dir d’aquest concert? Vol dir que ja us volen posar en un museu o creieu que encara us queda molt camí per córrer?

Faèrica: ens encanta poder tocar en un lloc que ha estat pensat i creat en pro del rock. Volem fer-hi ressonar la nostra música, i sobretot volem que sigui un mitjà per a conèixer públic amb les mateixes inquietuds musicals que les nostres per a poder compartir el moment amb ells. Nosaltres tenim moltes ganes de tenir un camí per córrer, si algú després ens vol posar en una vitrina volem que sigui perquè ho hem pogut donar tot i el públic cregui que ens ho mereixem! Per cert, properament hi haurà una segona actuació de Faèrica al Museu del Rock... La cosa va anar molt bé!


Jordi – Recentment us hem sentit en acústic a Catalunya Ràdio. Com ha estat l'experiència de tocar desendollats? Teniu previst fer alguns concerts en format acústic?


J.S.: les experiències que havíem tingut en acústic es podrien comptar amb els dits de mitja mà i realment ha estat una experiència que ens ha aportat noves sensacions que, quan podíem fer tant soroll amb els amplificadors, no podíem percebre. Això ha fet que nosaltres mateixos puguem gaudir de la nostra música en nous àmbits i matisos. Però les ganes de tocar amb una guitarra a 10.000 Watts de potència no ens la podrà arrencar ningú.

P: et sents despullat, ja que tots els temes menys un (la noia de molts ulls) han estat pensats per ser elèctrics, ja sigui per un solo de guitarra, per uns ritmes imponents de bateria... sempre que intentes fer un tema acústic requereix perdre part de la informació que has necessitat per crear-lo. Però, per una altra banda, sabem que haurem de fer més acústics per seguir endavant...

Q: és un format que et fa guanyar certs matisos i te’n fa perdre d’altres. Cada ocasió té la seva música: en un acústic tot fa olor de fusta i és orgànic, i et fa establir un vincle més íntim, mentre que tocar en un escenari amb l’electricitat i la contundència al teu favor fa que la gent salti i vibri amb emocions més intenses i visuals. Farem més acústics perquè les cançons tenen l’essència per fer-ho i ens agrada aquest format, però ens estimaríem més que no hi hagués traves per poder desenvolupar-nos elèctricament.

Jordi – Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

Faèrica: totes les novetats del dia a dia es poden seguir des del nostre grup de Facebook (http://www.facebook.com/faerica), on anem penjant fotografies i podem compartir els moments que estem vivint de forma molt propera a la gent gràcies a Twitter (http://twitter.com/#!/FaericaRock). A www.faerica.cat hi ha tota la informació referent a la nostra trajectòria i concerts, com també els enllaços als nostres treballs (Faèrica – Morfeu i Julieta)

Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista, i molta sort!

Faèrica: Salut faèrics!!!

martes, 23 de agosto de 2011

Entrevista al grup Fora de Lloc



Jordi - Coincidim amb els Fora de Lloc a les semifinals del concurs musical Rockalafell, i el primer que fem és preguntar-los com defineixen la seva proposta musical nascuda a Montblanc el 2001?, és adequada o està "fora de lloc"?


Fora de lloc -Nosaltres pensem que és adequada, ja que creiem en aquest projecte, tot i que diuen que: "Qualsevol cosa que no sigui normal, pot dir-se Fora de Lloc".


Jordi - Actualment els anomenats grups de pop-folk en català, com Manel o Els amics de les Arts, acaparen gairebé tota l'atenció dels mitjans de comunicació. Podríem dir que el rock ha passat a un segon terme, està "fora de lloc"?


Fora de lloc -Bé, és veritat que, com tu dius, els Manel o Els amics de les Arts acaparen l'atenció dels mitjans, però no creiem que el rock hagi passat a un segon terme. Des de l'any que va nèixer, sempre ha estat i estarà aquí amb nosaltres, i seguirà sent així, l'únic que passa ara és que aquests grups han esclatat i la gent potser s'hi fixa més.


Jordi - La música, i especialment la manera de produir-la i fer-la arribar al públic, està evolucionant continuament. Quins creieu que són els secrets per no quedar fora de lloc davant d'aquesta evolució?


Fora de lloc - Doncs estar a la última, no deixar de treballar i donar sempre una bona imatge.


Jordi - Caldrà estar-hi atents, doncs! Quins són els projectes musicals que us engresquen actualment?


Fora de lloc - Potser el primer projecte pel qual lluitem és el de poder ser coneguts i que tothom pugui jutjar la nostra música, i evidentment que a la gent li agradi la feina que nosaltres fem. Ja després, per aconseguir aquest objectiu, n’hi han d’altres com el de poder grabar un 2n disc, fer un videoclip, o el de poder viure de la música, tot i que sabem que avui dia és molt difícil.


Jordi - Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?


Fora de lloc - A través de la pàgina de faceebook i myspace www.myspace.com/FDLLOC


Jordi - Moltes gràcies per aquesta entrevista!