Entrevista al grup Els Cremats

Jordi – A la VIII Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada de Calafell coincidim amb el grup 'Els Cremats'.

Conversem amb en Narcís Ferrer, Koko, Enric Ferrer, Ramon Ponsantí, Xevi Juanals i Carlos Pons, i els preguntem quin és l’origen del nom del grup, autobiogràfic potser?

Els Cremats – Fa 15 anys que vam crear la formació, en aquell moment EREM molt joves i amb moltes ganes de passar-ho bé, i per tant molta conya. Sempre vam tenir clar que les havaneres i la cançó de taverna anaven a l'ADN de la gent de Palafrugell, Calella i Begur. Però teníem clar que les havaneres que escoltàvem no ens produien sorpresa, no anaven amb nosaltres. Podríem dir que 'Els Cremats' és una manera de mostrar un inconformisme cap un gènere musical que, segons el nostre punt de vista, necessita més risc, més atreviment, més fusió i més diversitat, o sigui, com totes les músiques que es poden sentir vives.

Jordi – Parlant amb ells veiem que són UNs nois d’allò més 'eixerits', i per tant, ens interessem per la lletra de la cançó 'L’eixerit' que interpreteu. D’entrada és positiu o negatiu que una noia et consideri 'eixerit'?

Els Cremats – Igual que a Calafell, a la costa brava tots els que hi vivim experimentem els estius amb turistes. Aquesta lletra no té voluntat de ser transcendent, sinò divertida i sense cap pretensió. La cançó parla d'un amor adolescent no correspost. Ser eixerit, sense cap mena de dubte, és positiu.

Jordi – Però ser considerat 'eixerit' té una data de caducitat o pot perdurar en el temps?

Els Cremats – Es pot ser eixerit a qualsevol edat, i no té relació amb l'estat físic. Ser eixerit, implica ser interessant, divertit...

Jordi – Què aconselleu als 'eixerits' que perden aquest status?

Els Cremats – Que no el perdeu mai. És com la joventut, hi ha senyores i senyors de 90 anys molt més eixerits que joves de 20.

Jordi – Ja que tots el del grup sou tant 'eixerits' segur que lligueu molt, o almenys això es desprèn de la cançó 'Son de la Loma' que també interpreteu i que diu: 'Mamá yo quiero saber, de dónde son los cantantes, que los encuentro galantes y los quiero conocer'. Això ens fa preguntar-vos, qui de vosaltres lliga més?

Els Cremats – 'Pasa palabra', potser ara ja no és una prioritat.

Jordi – La Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada de Calafell d’aquest any estava dedicada a en Castor Pérez que ens ha deixat recentment. Què podeu dir de la influència d’en Castor Pérez en el món de les havaneres?

Els Cremats – El rigor musical, el treball, l'exigència davant d'un tema. En Cástor ha estat probablement un dels crítics més importants de la nostra manera de fer, però també sempre ens feia saber que era crític perquè ens apreciava i ens exigia en funció del nivell que podÍem assolir. Nosaltres, sempre li vam mostrar molt respecte, ell tenia un estil, una personalitat i un segell propi que ha estat i és molt imitat. Probablement un altre dels problemes dels grups d'havaneres és que a vegades no es treballa la identitat d'un grup i es fan molt esforços a intentar imitar. Segurament ell i la seva bona manera de fer ha estat, és i serà un dels més imitats. No és gens, gens fàcil.

Jordi – Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

Els Cremats – http://www.grupelscremats.com/, www.youtube.com/grupelscremats.com, myspace.com/elscremats i sobretot fer-vos fans dels cremats a facebook, som bastant actius i procurem generar continguts interessants.

Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista, i no deixeu de ser tant 'eixerits'!

Els Cremats - Gràcies a tu Jordi per la teva intensa tasca en favor de la música.