Entrevista al grup Buhos

Jordi - El grup de rock 'Buhos' acaba de treure el seu nou treball discogràfic 'Cau la nit'. Aquests disc arriba després de l’anterior 'Gratis hits' (2010) distribuit amb la revista Enderrock, i dels anteriors 'Radiobuhos' (2009) i 'Rebelión en la plaza' (2007).

El disc es pot comprar o bé descarregar gratuïtament al web del grup www.buhos.cat. Què trobarem en aquest disc? Doneu-nos unes quantes bones raons que ens animin a descarregar-lo...

Guillem – Aquest disc és el nostre particular resum del 2011 en forma de cançons, les nostres vivències, sentiments, aventures, bogeries i reivindicacions. Trobareu 10 cançons que vam fer en plena gira 'Volta Catalunya Tour' i es nota que estan fetes en carretera, en vestuaris... és l'any en el que més hem conviscut i és el fruit de tantes hores junts.

Jordi – 'Buhos' va aparèixer al 2007 com a evolució del grup 'Subjudice'. Escoltant les lletres de 'Subjudice' va sobtar, al 2007, que el nom del grup i la majoria de les lletres fossin en castellà. Ara, en canvi, ens trobem amb un disc íntegrament en català. Com ha evolucionat el grup?

Guillem – Sempre hem fet el que ens ha vingut de gust, ens ha importat més el contingut que el continent. A les nostres cançons, a part de festa, sempre hi ha hagut reivindicació, volem un món més just i solidari, un món més respirable i més humà, la llengua amb la que expressem aquest sentiment i estem còmodes ara mateix és el català; en els concerts també fem cançons en altres llengües, el que ens importa és el missatge i el canal és la música.

Jordi – 'Subjudice' cantava en una cançó 'Els pilars de la monarquia estan tremolant, la República va endavant'. Teníeu indicis del cas Urdangarín? Teniu pensat recuperar aquesta cançó?

Guillem – Jajajaja... Ufff, la monarquia... és una de tantes coses que caldria rebentar per cambiar aquest sistema que ens fa esclaus, un insult a la intel.ligència humana impossible d'acceptar en els dies que corren... No havíem pensat recuperar-la, però ara que ho dius ho proposaré als del grup... jaja, per desgràcia totes les cançons estripant que hem fet a la nostra carrera ara són més vigents que mai... mala senyal...

Jordi – El disc està composat d’onze temes (La meva inspiració-Ràdio Edit, Cau la nit, Número 1, La meva inspiració, Aigua salada, Festa major, Em deixo portar, El cambrer, La patrulla, Santuari on fire i Petons de color verd), què tenen en comú que remeten al moment en que comença la nit?, remarcant així que els mussols són animals nocturns. Quin és el vostre pla perfecte per a un dissabte a la nit?

Guillem – Sopar tots junts, veure un partit del Barça i pujar a l'escenari per estar gairebé 3 hores fent allò que més ens agrada (hi ha altres coses que també ens agraden molt però, per desgràcia, no podem estar 3 hores fent-les) i acabar després escoltant algun altre grup fins que el cos aguanti...

Jordi – Escoltant les noves cançons de 'Buhos', com per exemple en nou sencill http://www.youtube.com/watch?v=PET5goKhyVA , trobem una major maduresa a nivell de composició i arranjaments. A què atribuiríeu aquesta evolució?

Guillem – Cada vegada que anem a un estudi mirem d'apendre alguna cosa, potser són coses de l'edat però, si t'ho pares a pensar Jordi, som uns 'tastaolletes'... fèiem versions i quan el show de la fundació 'no hay manera' va ser dels tres més contractats de Catalunya vam plegar, fèiem cançons del Barça i quan vam aconseguir que moltes versions de les que fèiem les descarreguessin milers de persones vam deixar de fer-les, amb les gravacions ens passa el mateix... vivim en una evolució constant, no ens agrada la rutina...

Jordi – El disc ha estat gravat i masteritzat a Musiclan, amb producció de Sergi Vila, arranjaments de Xavi Guitó i David Sànchez. Per primer cop no heu gravat amb Jesús Rovira. Com vau pendre la decisió de fer aquest canvi, i com valoreu l’experiència?

Guillem – El gran culpable va ser el productor Sergi Vila, ell ens va agafar per l'orella i ens va portar a l'estudi dels seus amics, sempre treballa allà... Per una banda era una gran putada perquè de Calafell a Figueres tenim un bon troç... per l'altre ens motivava el fet de gravar en un estudi d'on han sortit cançons de molts dels artistes que ens han marcat. El Jesús ens va ajudar molt al començament i sabem que tornarem a La Casamurada més aviat que tard... és un 'gustassu' poder gravar tan a un lloc com a l'altre, el Jesús i els Lax en general van ser els nostres ídols d'infantesa i sempre tindran la nostra admiració!

Jordi – Buhos ha realitzat durant el 2011 un total de seixanta concerts, i en els darrers quatre anys n’ha fet més de 300... Penseu mantenir aquest ritme? Quin és el secret?

Guillem – Això és una cosa que no pots controlar... Sempre diem que som un grup d'amics abans que un grup de música, però no hi ha cap secret, som molt feliços quan estem tots junts i mai ens hem pres la música com un treball; jo quan escolto músics o futbolistes que diuen 'hem treballat molt dur' em poso les mans al cap... fer el que t'agrada amb els teus amics, per moltes hores que hi passis, és de les millors coses que hi ha a la vida.

Jordi – La presentació en directe del disc serà el 23 de març a la sala Apolo 2 de Barcelona. Per què heu escollit aquesta sala i quines característiques tindrà aquest concert?

Guillem – El primer disc de Buhos, 'Rebelión en la plaza', el vam presentar allà; és una sala petita i en tenim un record brutal, tornar allà on vam començar... una mica més vells però amb la mateixa il.lusió... Sempre toquem en places obertes i en festes majors... posar a tota la família en una caixa de llumins com aquella és una experiència que ens ve molt de gust repetir!!!

Jordi – Molta sort amb el disc i que no decaigui la nit!