Entrevista al grup Pell de Serp

Jordi - Coincidim amb els Pell de Serp en el seu concert a la Sala Apolo de Barcelona el 13 de març. Al repertori escoltem cançons del seu explosiu i acabat d’estrenar nou disc 'Palla Borratxa', en parlem una estona.El grup apareix el 2006, tot i que alguns dels seus components ja es coneixien abans, al haver format part de Pellofes radioactives ... Quina va ser l’evolució del so de Pellofes cap al so de Pell de Serp que podem escoltar al vostre primer àlbum 'El cos t’ho demana' que vau publicar el 2007?

Cudi - L'evolució dins d'una línia rockera és clara, d'un so més sureny en les Pellofes Radioactives cap a un so més clar i contundent i una actitud més senzilla i directa en Pell de serp. Aquesta metaformosi va ser motivada per la disolució de les Pellofes Radioactives amb les que Cudi (veu i baix de Pell de Serp) era compositor, després d'un temps d'inactivitat va fer el seu pas per una banda de punkrock de Manresa,'The Vietcongs', amb qui van realitzar la gira per Espanya telonejant The Misfits l'any 2004.

Jordi - D’aquest primer àlbum heu fet alguns videoclips com 'no em vull fer gran' que ens recorda el punk dels Ramones, la lletra desperta una certa ironia així com una resistència al pas del temps, en què us vau inspirar per composar-la?

Cudi - Com la majoria de cançons que fem, la lletra es el reflex d'un sentiment que tenim i que creiem que molta gent pot sentir-se'n identificat. En el cas de 'No em vull fer gran' de Tom Waits i popularitzada per Ramones l'adaptació tot i ser lliure intenta seguir el missatge de la versió original que molts anys després de ser escrita pensem que segueix tenint vigència en la nostra societat.

Jordi - També d’aquest disc veiem les cançons 'baixa’t els pantalons' i 'dolç caramel' que ens fan preguntar-vos si és veritat que els membres dels grups de rock lliguen molt? Qui de vosaltres té més éxit entre les fans?

Cudi - Uff una passada especialment després dels concerts quan les fans porten 2 birres de més. S'endú la palma el bateria, aquest mite ja vé dels Beatles, va fer molt mal en Ringo Starr.

Jordi - De la màxima 'sexe, drogues i rock’n’roll', què hi canviarieu o afegirieu per millorar-la?

Cudi - Com diu la lletra de dolç caramel, no en tocaríem ni un pél!

Jordi - També destaca la cançó 'Pell de serp' que dóna nom al grup, es tracta balada molt bonica però ens fa pensar en què està inspirada la lletra?

Cudi - És la història d'estimar a la persona equivocada, que no et convé.. que saps que acabarà malament però t'hi aferres com una mala cosa, perquè no ho pots evitar, i de positiu que al final sempre ens quedarà el Rock'n'Roll!!

Jordi - Des del primer disc heu fet nombrosos concerts, també heu participat amb èxit a diferents concursos ... fins arribar al nou disc que acabeu de treure 'Palla Borratxa' ... aquest nou disc al igual que l’anterior l’heu enregistrat als estudis de Cal Pardaler de Taradell amb David Rosell, i masteritzat al Monoposto Mastering Studio de Düsseldorf, com vau viure el procés?

Cudi - Molt emocionant perquè tot i que ja hi teníem experiència sempre quan entres a enregistrar un disc de cançons pròpies tens aquella processó interior de veure com quedarà, el compte enrera pel que fa a l'estudi, és com una espècie de part....., i a més a més aquest cop s'afegia que estrenàvem en disc a dos nous membres de la banda i per tant el factor sorpresa era més gran. Tot i així hem d'afirmar que estem molt contents del resultat final, el disc creiem que ha quedat fresc i contundent i cal mencionar la feina ben feta tan del David Rosell a l'estudi i a les mescles com del Michael Swchabe a la materització.

Jordi - Quines diferències hi podrem trobar respecte el primer disc?

Cudi - Seguim la mateixa línia que vam iniciar en el primer disc, però en tot cas la diferència principal estaria en que tot i ser cançons més treballades al final hem conseguit que soni senzill i directe. Una altra diferència evident és el so millor i més compacte de banda.

Jordi - El primer single de 'Palla Borratxa' és 'coses que mai canviaran', exactament en què està inspirada la lletra de la cançó?

Cudi - En realitat és una cançó que ja deu tenir un parell d'anys i ve a ser com una declaració de principis que teníem davant la vida i als quals no estem disposats a renunciar.

Jordi - A més ens agrada la cançó, Habitació 13, és una història real?

Cudi - Si, parla del meu pare que va estar apunt de dinyar-la per una hemorràgia de sang interna que va ser detectada quan ja havia perdut més de 2 litres de sang..i aquella nit la mort va picar la porta del box n13 en el que va estar ingressat d'urgències.

Jordi - I també la cançó Reina de Cors, té alguna cosa a veure amb el pocker?

Cudi - No, tot i que ens agrada jugar força al mentider...

Jordi - Amb la promoció del nou disc, estareu planificant els concerts, com poden els vostres seguidors estar al dia de les vostres novetats i properes actuacions? Com poden aconseguir els vostres CDs?

Cudi - Sí, com bé dieu estem ja inmersos en la gira de presentació de Palla Borratxa, de la que ara ja tenim uns 6 concerts programats, i bé, esperem que encara en sortin més. Perquè la gent ens pugui seguir i venir a veure als concerts es pot consultar a la secció de concerts de la nostra web http://www.pelldeserp.com/. Pel que fa als cd's aquests es poden trobar a les principals botigues de Catalunya, i si us fa mandra sortir de casa el podeu aconseguir-los via internet a la secció de botiga de la nostra gran web http://www.pelldeserp.com/

Jordi - Moltes gràcies Pell de Serp i molta sort!

Entrevista al grup Brams

Entrevista al grup Brams

Jordi: El 2010 s’inicia amb l’agradable sorpresa del retrobament de Brams, grup que que havia restat inactiu des del darrer concert de comiat a Berga el 7 de maig del 2005. Es tracta d’un retrobament durant els primers mesos de 2010 per celebrar els 20 anys com a banda. Actualment hi ha programats una vintena de concerts i la gira acabarà en un darrer concert el 5 de juny a Berga. Abans que res, agrair-vos que ens hagueu concedit aquesta entrevista coincidint amb el vostre concert a la Sala Apolo de Barcelona el 13 de març. Abans que res deixeu-me preguntar-vos quina rebuda esteu tenint, per part del públic, en la Gira Brams 2010? I quines sensacions esteu tenint, els membres del grup, al retrobar-vos damunt de l’escenari?

Titot: Doncs molt semblant a les de fa cinc anys, de fet hem perdut la consciència de que estem fent una gira de propina, ara és com si no haguessim plegat. Això és el que sentim anant de concert, provant so, a l'escenari...

Jordi: Que trobaran els seguidors de Brams en aquesta gira Brams 2010?

Titot: Bé hem configurat un espectacle basat en els dos grans eixos temàtics de Brams, el compromís social i la cançó de taverna i hem fet un guió de seguiment amb les cançons més emblemàtiques.

Jordi: La gira Brams 2010 acabarà en un concert a Berga el proper 5 de juny, quines similituds tindrà aquest concert amb el de comiat del 7 de maig del 2005?

Titot: Al principi podríem imaginar que ens traslladaria a aquell 7 de maig però veient com va la gira estic segur que tampoc serà un concert nostàlgic i serà referent per ell mateix, no en comparació.

Jordi: Al coincidir aquest darrer concert amb les festes de la Patum de Berga, ens hi hem d’esperar sorpreses 'patumaires'?

Titot: No. No hem previst res en aquest sentit.

Jordi: Després d’aquesta gira, quin és el futur de Brams?

Titot: No ho sé. De fet Brams està dissolt, això és una gira puntual. No ens hem plantejat res. Ni fer algun altre dia alguna altra cosa, ni no fer mai res més. No ho sé.

Jordi: I en quins projectes seguireu treballant els diferents components del grup?

Titot: El David Rosell segueix amb Dept i està amb mi amb Mesclat i fent l'espectacle acústic 'L'esca del pecat', el Sergi Beringues segueix amb els Strombers, el Jordi Castilla segueix amb els Skàndol Públic i jo estic preparant projectes nous en un dels quals possiblement hi participarà en Xef.

Jordi: Tant parlar de futur, com que als concerts sempre s’escolta 'Titot President, Catalunya independent', i estem a poc temps de les eleccions, et veus amb cor de competir amb el Laporta i companyia?

Titot: Això és pur folkore, és com si es cridés Titot cabró, president de la Diputació.

Jordi: Bromes a part, com veieu el futur del país?

Titot: Ens en sortirem, ens desempellegarem d'Espanya.

Jordi: I el de la música feta a Catalunya?

Titot: Hi ha per triar i remenar, qui digui que no li agrada res, és que té prejudicis.

Jordi: Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta 'energia' en els vostres projectes !!!

Entrevista al grup Plou com Mai

Entrevista al grup Plou com Mai

Jordi: Benvinguts Plou com mai, agraïr-vos que ens concediu aquesta entrevista ara que esteu de promoció del vostre darrer disc 'Vitamina P' just en aquest any que, a la primavera, feu 10 anys! La primera pregunta que us deuen fer sempre és d’on va sorgir el nom del grup: Plou com mai?

Pau Mitjans: La veritat és un nom sense massa història. Bàsicament ens agradava com sonava i en un moment en que molts grups es posaven noms en anglès a nosaltres ens va fer gràcia la sonoritat de ploucommai, ja que si ho pronuncies ràpidament té un cert aire anglosaxó tot i ser ben català.

Jordi: Durant aquests gairebé 10 anys heu tret 3 discos. El primer disc 'El camí més curt' l'any 2002 va ser produït per Discmedi, com va ser l'experiència de treballar amb ells?

Pau: Bé doncs, cal dir per nosaltres l'experiència amb discogràfiques no ha estat especialment interessant. Tothom sap que el mercat de la música està en hores baixes i aquest fenòmen és potser encara més intèns per a la música en català. La nostra relació amb Discmedi es va cenyir únicament a la distribució del disc, això vol dir que la gravació i l'edició van anar a càrrec nostre. Com heu pogut comprovar els dos discos següents els hem autoeditat, per alguna cosa deu ser.

Jordi: Al segon disc 'Il·lusions' autoeditat l'any 2005, tot ell de gran qualitat, notem una varietat de so i estils, estàveu buscant el vostre so?

Pau: Tal com dius en el segon disc hi ha una evolució important en la cura del so i dels arranjaments. També és cert que hi ha varietat d'estils en el disc i en aquest sentit és un disc poc homogeni a nivell sonor. Aquesta varietat però va sorgir esponatiament i potser justament perquè no ens havíem plantejat quin era el so que volíem transmetre com a banda. De fet aquesta és una de les principals diferències amb el nou disc on si que hem buscat definir intencionadament aquesta identitat sonora.

Jordi: Com ja hem dit hi ha cançons molt boniques, però destaca especialment la cançó 'Ocell d’acer', en què està inspirada la seva història?

Pau: L'Ocell d'acer és un tema que parla de les víctimes civils de tots els conflictes armats, però especialment està inspirada en els bombardejos sobre Bagdad de 2003.

Jordi: Aquesta varietat d’estils contrasta amb el vostre darrer disc Vitamina P, autoeditat el 2009, que té un so molt compacte i homogeni i una gran qualitat a totes les cançons ... Com ha estat aquesta evolució en el so?

Pau: Doncs com et comentava, alhora de plantejar-nos el tercer disc teníem clar que volíem definir el nostre missatge sonor. Teníem ganes de trobar aquell so que ens sentíssim propi i ens venia de gust fer un disc actual, més elèctric i amb molta força. Després de treballar-ho molt al local vam aconseguir anar a l'estudi amb una idea bastant clara de com volíem que sonés aquest nou disc i VITAMINA P n'és el resultat.

Jordi: Alguna persona que escolti algunes de les vostres cançons que ara mateix sonen per les radios, on pot adquirir els vostres discos o com pot escoltar-vos per internet?

Pau: Som molt conscients de com està el mercat de la música en general i ens hem decidit a penjar el disc sencer a la nostra web www.ploucommai.com on es pot descarregar gratuïtament. També se'ns pot escoltar per myspace o a través de facebook. De totes formes si algú està interessat a tenir el disc en format cd el pot trobar a www.productesdelaterra.cat.

Jordi: Quins grups o artistes us han influït més en el vostre so al llarg dels anys?

Pau: Buf!! Els membres del grup provenim d'estils musicals força diversos però si haguéssim de consensuar alguns noms parlaríem d'U2, Radiohead, La sonrisa de Julia, Coldplay...

Jordi: D’on va sorgir el títol Vitamina P?

Pau: Un cop acabat el disc ens vam adonar que els deu temes que hi ha, parlen en certa manera dels mals o les síndromes de la societat actual i especialment de la generació dels que avui estem al voltant dels 30. Vam pensar doncs que el disc tenia cert to terapèutic contra la síndrome de Petter Pan, els dubtes existencials, l'stress, la pressió dels cànons estètics, el poder hipnòtic dels mass-media entre d'altres. Per tot plegat ens va semblar que Vitamina P reflectia força el que volíem transmetre al disc.

Jordi: Què voleu aportar a la gent que us escolta, o 'pren', Vitamina P?

Pau: Emocions i relexions. L'esser humà és sobretot un animal emocional i creiem que per sobre de tot la música ha de ser capaç de provocar alguna emoció a qui l'escolta. Per altra banda intentem sempre que les nostres lletres portin a la reflexió; abordant a vegades aspectes més introspectius, i en d'altres aportant una mirada crítica sobre la societat que ens envolta.

Jordi: Quines propietats té la Vitamina P?, i quines contraindicacions?

Pau: Doncs aporta molta energia i segons tinc entès està especialment indicada per als somia-truites, els inconformistes i gent amb el cor sensible. Les contraidicacions no estan descrites.

Jordi: En els útims temps heu guanyat diversos concursos com l' Ebremusik 2008 o el premi al millor grup comarcal en l'edició del Track 2009, quina valoració en feu de tot plegat?

Pau: La veritat és que sempre fa il·lusió que et reconeguin la feina que fas. Dit això, també és cert que aquest premis són el de menys, la gràcia dels concursos per nosaltres és que et permeten fer arribar la teva música a gent que potser no et coneixia i et proporciona l’oportunitat de tocar en directe.

Jordi: Quin concurs voleu guanyar al 2010?

Pau: El del públic, volem arribar al màxim de gent, que ens escolti i li agradi!

Jordi: Gràcies per aquesta entrevista i no deixeu de donar-nos molta Vitamina P!!!

Entrevista a la cantant Maria Coma

Entrevista Maria Coma

Jordi - Gràcies Maria per concedir-nos aquesta entrevista en la Gira de presentació del teu disc 'Linòleum'. Estas seguint un bon ritme de concerts, quina rebuda estàs tenint per part del públic?
Maria – Estic molt contenta perquè estem omplint a tot arreu on toquem i el públic que ve als concerts és molt respectuós, em transmeten la sensació que estan molt atents. A mi de tant en tant m'agrada mirar les cares de la gent, el que fan, on miren... i és gratificant veure que hi ha tanta gent atenta, amb els ulls molt oberts i sense fer el més mínim soroll que pugui molestar. Per això, pels aplaudiments i per les cares d'agraïment de qui després del concert et ve a donar les gràcies o a felicitar, estic molt contenta de la rebuda que estic tenint per part del públic.

Jordi – Com definiries als lectors el que es trovaran al escoltar 'Linòleum'?

Maria – El Linòleum és un joc de textures, melodies, harmonies i lletres. Un disc que et va entrant, cançó a cançó, a noves textures. Hi ha dues cares del disc: una més naïf i l’altra més fosca i transcendent. Un disc amb molta dinàmica, parts petites i parts grans, parts dolces i parts amargues... tot plegat un joc musical que et porta a diferents llocs.

Jordi – De que parlen les cançons del disc?

Maria – És un disc que parla de mi, on faig referència a una part més relacionada amb la meva infància, potser més naïf, i l'altra més fosca i transcendent en que faig referència al camí de fer-se adult i tot el que això m'ha comportat i em comporta.

Jordi – Fins ara t’havíem seguit com a membre d’U-mä, com ha sigut el pas a gravar en solitari?

Maria – Fa anys que composo en solitari, ja havia gravat una primera maqueta a casa abans d'U_mä i també havia composat abans de saber-me gravar. El que ha estat nou per a mi ha estat gravar un disc de forma professional com el 'Linòleum'. Això per a mi era un gran somni i un repte, ja que gravant aquest disc he fet moltes coses per primera vegada. Des de gravar a un estudi professional, fins a trobar les textures que buscava a partir de gravar des d'un quartet de corda fins a una bateria feta d'olles.

Jordi – Al concert toques amb Pau Vallvé, que també és membre d’U-mä, quines diferències notarem entre les cançons d’U-mä i les teves en solitari?

Maria – Amb U_mä tractem més de buscar mantres, a partir de loops... Es tracta d'una música molt més instrumental amb la qual, a partir de sumar instruments molt especials, arribem a crear ambients molt més propers a la banda sonora. En el meu projecte en solitari, en canvi, composo cançons amb una estructura, no portem res gravat, no hi ha loops, són cançons amb harmonies i melodies molt riques on la lletra i la veu són importants.

Jordi – La portada del disc, així com un dibuix que tens a la plana web són de l’ilustradora Miu Miramell, com va sorgir l’idea i la col·laboració?

Maria – La vaig descobrir a través de myspace. Em van fascinar els seus dibuixos i el seu estil, així que quan li vaig proposar col·laborar ella va estar encantada i de seguida ens vam entendre.

Jordi – Tant a la portada del disc, com a la cançó 'Gat', com al nom dels teus estudis de gravació 'Misifu' es pot entreveure la teva passió pels gats, quants en tens i com es diuen?

Maria – jajajaja... no tinc gat. N'he tingut, de més petita, però ara mateix no tindria temps ni per cuidar-lo.

Jordi – Per a complir amb la lletra de la cançó 'Gat', en cas de que en trobessis d’abandonats, com convenceries algú per a que els adoptés?

Maria – jejeje, només cal mirar-los a la cara, i ja et sedueixen, no? La veritat és que penso que cadascú ha de fer el que vulgui, jo no vull convèncer a ningú d'això. En realitat la lletra d'aquesta cançó no hauria de ser entesa literalment. És més aviat una lletra fàcil i sense més importància, on la frase 'nosaltres som bones persones' és el més important de la cançó.

Jordi – Als concerts en directe t’acompanyen Pau Vallvé a la bateria (que també toca amb U-mä i Estenislau Verdet) i en Jordi Lanuza al baix (que també toca amb Inspira). Com porteu compaginar l’activitat de tots els grups?

Maria – Ho portem bé. Amb Estanislau Verdet és fàcil de compaginar, ja que ara mateix el projecte està aturat perquè han acabat la gira. Ja van fer moltíssims concerts a la gira del segon disc, que es va acabar fa uns mesos.
Amb Inspira ens compaginem, de moment, molt bé. Simplement hem de mirar que no se solapin els concerts i ja està.

Jordi – A part de seguir amb la gira de presentació de 'Linòleum', quins altres projectes teniu pel 2010?

Maria – Jo tinc molts projectes (potser masses... jajaja): algunes bandes sonores (per exemple, aquesta setmana en començo una per a un documental), la gira d'aquest projecte amb el que toquem cada setmana, preparar i rodar nous videoclips perl 'Linòleum', un parell de coses que no es poden dir, seguir estudiant música (que això sí que no s'acaba mai), seguir composant i el que vingui, que sempre hi ha sorpreses!

A part d'això m'agradaria dir que en Pau i en Jordi estan tancats a l'estudi fent el nou disc d'Inspira (projecte del Jordi produït pel Pau) i que serà increible segur, jo heescoltat algunes coses i t'asseguro que serà un disc molt gran.

Jordi – Com poden els lectors seguir la teva música i propers concerts?

Maria – El millor és la web (www.mariacoma.com), on hi ha sempre tota la informació. I una altra bona manera és, si tenen facebook, fer-se del meu grup de facebook. I a part, com tots els músics tinc un myspace (www.myspace.com/mariacoma)

Jordi – Moltes gràcies Maria per concedir-nos aquesta entrevista i molta sort!