lunes, 31 de enero de 2011

Entrevista al grup Rels


Jordi – Assistim al concert del grup 'Rels' que presenta el seu disc 'El món es crema' al Bar Can Pou, el més antic de la ciutat d’Eivissa.En aquest concert aprofitem per parlar amb en Sergi Tur, veu i guitarra del grup que ens explica quan van començar el projecte 'Rels' i quin va ser el punt de trobada i nexe d’unió entre els components del grup?

Sergi – Rels es va formar l'any 2008, tot va començar arrel d'unes cançons que jo havia composat un temps abans de formar la banda.Vaig cridar a un baixista que es deia Jose que el coneixia de haver-lo vist per els escenaris de l'illa, al igual que el bateria. Els vaig proposar l'idea de formar un grup amb aquestes cançons, i varen acceptar, d'ensà llavors va arrancar 'Rels' com a grup. Actualment hi ha hagut varis canvis en quant als membres, ara som un quartet que mantenim l'esperit de les cançons més antigues i seguim composant i arreglant noves cançons.

Jordi – Què espereu d’aquest camí iniciat en el món de la música, tant complicat avui dia?

Sergi – Tot hi que el món de la música està molt complicat, nosaltres creim en la nostra música i donam tot el què podem tant dalt l'escenari com en les nostres cançons. No podem considerar que la música es un hobby per nosaltres, però ens agrada i ens diverteix. Esperam ser coneguts i que la nostra música surti fora de l'illa per poder transmetre el que sentim a més gent.

Jordi – Quin procés seguiu per composar les cançons?

Sergi – Intent aprofitar els moments d´inspiració ja que encara no tenim cap discogràfica al darrera... Les cançons les compòs jo principalment, però els matisos i els arregles instrumentals els treballam en grup.

Jordi – En què s’inspiren les vostres 'lletres compromeses'?

Sergi – Parlam de sentiments, criticam els actes bèl.lics i tractam temes socials.

Jordi – La vostra cançó 'El món es crema' va guanyar el 2008 el premi a la millor cançó inèdita del Festival FesTerra. Per què 'El món es crema'? De què ens parla aquesta cançó?

Sergi – És una cançó que ens afecta a tots, ja que la guerra no és bona per ningú i que cada vegada que destruïm vida estam accelerant el procés de combustió d'aquest món que tard o d'hora acabarà cremant. Està dedicada a un amic meu que és Libanès, que va tenir que emigrar a Eivissa per culpa de la guerra. Es una cançó basada en un fet real.

Jordi – Quines són les influències musicals que han estat claus en el so de 'Rels'?

Sergi – Són moltes i molt variades, però en podem destacar algunes,com per exemple Neil Young, del qual hem inclòs una versió al disc, i puc recordar un disc de cançons seves versionades per grups i músics catalans com el Gerard Quintana, que es deia 'Com un Huracà'. Aquest disc va ser un punt clau per que em posas a composar cançons en català. Tambè tenim una gran imfluència de grups mitics com Alice Cooper, Iron Maiden, etc.

Jordi – Aquest estiu heu enregistrat el vostre primer disc, que ha agafat el títol d’aquesta cançó 'El món es crema'. Com heu viscut el procés de gravació? I per què heu triat aquest nom per al disc?

Sergi – Ha estat un procés molt interessant per nosaltres perquè és una manera diferent de viure les cançons, part per part i detall per detall. És un disc que feia temps que el teníem clar i que a la fi, el tenim a les mans.Es pot dir que ho hem viscut molt intensament, i com a tota gravació hem après coses interesants que ens serviran per a properes composicions.

Jordi – En què es diferencien les dues illes germanes: Eivissa i Formentera?

Sergi – Pensam que Formentera no ha canviat tant amb el pas del temps com Eivissa i que ha conservat molt la seva essència com a illa. Eivissa te llocs on pots respirar la mateixa tranquil.litat però no t'els trobes de nassos.

Jordi – Aquesta essència és en la qual s’ha inspirat la vostra cançó 'Formentera'?

Sergi – Sí, totalment! És una descripció del que sentim quan estam en aquesta illa, el color blanc i blau de les cases, l'olor a mar que es respira i cada petit detall que fa que et sentis a un lloc diferent ple de colors i de vida.

Jordi – Actualment acabes d’enregistrar una participació per a 'Ressona2' de la cançó popular eivissenca 'Rosa Vera' juntament amb en Victorí d’UC. Què ens pots explicar del projecte Ressonadors, i més concretament de la teva experiència?

Sergi – És molt interessant per mi participar en aquest projecte ja que hem donarà l'oportunitat de conèixer molts musics tant de les illes com de fora. Cantar amb un dels components del grup UC és quelcom únic i molt polit ja que ens portam bastants d'anys.També és una de les maneres de vora que la musica va passant de generació en generació. Poder mesclar les dues veus juntes es una experiència molt bona.Ressonadors és un projecte molt ben pensat i realitzat a pesar de la dificultat de reunir una diversitat de músics amb caracteristicas prou diferentes,que pretén rescatar aquestes cançons populars i fer-les arribar a la gent d'una altra manera, transformant la música i el so en un format més actual.

Jordi – Com podem estar al dia de les novetats del grup?

Sergi – Aquí podeu trobar tota l'informació. www.myspace.com/relseivissaTambé al nostre facebook: Rels Eivissa

Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista!

domingo, 16 de enero de 2011

Entrevista al grup Els Pets pels seus 25 anys


Jordi: La nit de Nadal, de fa 25 anys va ser el dia en que un grup d’amics de Constantí van fundar el grup Els Pets.

Tenim la sort de poder coincidir amb en Lluís Gavaldà, que parla en nom del grup, en aquests dies de celebracions, i aprofitem per felicitar-los! i preguntar-los en primer lloc, com recorden i quines anècdotes tenen d’aquell 24 de desembre de 1985 en que es va fundar el grup?

Lluís: Recordo que vaig tocar amb una guitarra que no es podia afinar de cap manera i que la gent es va avorrir molt perquè, entre que estàvem desafinats i que estàvem morts de por, la cosa no va ser el que diries un 'concertàs' però va servir per arrancar, i només per això ja va valer la pena...

Jordi: En aquell moment suposo que poc us podieu imaginar on arribaria el grup. Quins records guardeu de tots aquests anys? Què és 'el que val la pena de veritat'?

Lluís: No, és clar, no ens esperàvem durar ni tres setmanes, potser per això ens vam posar el nom que ens vam posar, he he... Són tants anys que els records omplirien vuit entrevistes i tots pràcticament són positius, entranyables i inesborrables i el que val la pena de veritat precisament són tots aquests records que ningú ens pot treure de la memòria i que ens han omplert de felicitat tots aquests anys...

Jordi: Un record especial per a nosaltres, els calafellencs, és la cançó que té per títol 'Calafell' que vau publicar al disc 'Agost'. Deduim a l’escoltar-la que heu vingut a passejar i banyar-vos repetidament a la platja de Calafell, quines qualitats té la nostra platja per gaudir de les vostres visites?

Lluís: Ara no m'agradaria fer un publi-reportatge, però sí, hi he estat molts cops per la platja, de dia prenent el sol i de nit acabant la festa i sempre hi hem trobat bona gent i molta animació. I que coi, que els artistes americans no paren de parlar de les platges californianes i jo, que les he vist, trobo que no es poden comparar a les de Calafell. Per això vam escriure la cançó!

Jordi: Fent un salt en el temps, després de l’ 'Agost' del 2004, heu tingut temps per, 'anant i tornant al cel', treure el disc 'Fràgil' el 2010. Escoltant el disc no deixa de cridar l’atenció que, amb la solidesa musical que desprèn, es tituli 'Fràgil'. Si això ho sumem a que a les radios, darrerament, hem escoltat la cançó 'Fràgil' de Lexu’s o la cançó del mateix nom 'Fràgil' de Miquel Abras, ens fa preguntar-vos què provoca aquesta 'fragilitat' al món de la música de casa nostra?

Lluís: Bé, jo només puc parlar dels nostres motius. Mostrar-se fràgil creiem que és un signe de fortalesa, vol dir que no et fa por ensenyar-te amb les teves febleses. Fent això no fas altra cosa que demostar que no ets cap super heroi, que ets com tothom i que tens les teves cicatrius, internes i externes i que aquestes cicatrius demostren que has viscut.

Jordi: La presentació del disc ha estat acompanyada de 24 concerts aquest 2010 amb un èxit de públic del que pocs grups poden presumir. Als 25 anys podem dir que Els Pets han assolit la maduresa i el reconeixement que tot grup desitja?

Lluís: Uff, la maduresa!!! fa tants anys que ens diuen que madurem que a hores d'ara ja hauríem d'estar podrits, he he!!! No sé, una mica fets servir si que estem, però podrits encara no!! Bromes a part, tenim tot el reconeixement que desitgem i més: el del públic que notem en cada concert i el de la crítica que aquesta mateixa setmana ens ha donat el premi a l'artista de l'any i ha triat 'Fràgil' entre els 3 discs millor del 2010. Què més podem demanar?

Jordi: Un dels vostres darrers concerts ha estat al Palau de la Música Catalana. Quines sensacions vau tenir en aquest vostre primer concert al Palau?

Lluís: Va ser un concert amb una càrrega d'emotivitat fora del normal. La gent ens estava escoltant i al mateix moment notàvem que ens estava felicitant per tot aquest temps de conviure amb ells i de fer-nos companyia els uns als altres. Hi van haver moltes llàgrimes i molta complicitat, i la tele filmant, que això sempre acolloneix...

Jordi: De cara al 2011, un cop complerts els 25 anys, teniu prevista una gira de teatres amb el títol 'Els Pets fan més teatre'. Quins altres projectes us engresquen de cara a l’Any Nou?

Lluís: Encara no ho tenim pensat. ara mateix la gira de teatres ens ocupa tota la nostra energia.

Jordi: Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

Lluís: Podeu visitar la web. www.elspets.cat i, sobretot, el perfil del facebook Els Pets Oficial

Jordi: i... vindreu a la platja a Calafell?
Lluís: I tant!, el dia que volgueu!!!

Jordi: Moltes gràcies, Lluís per aquesta entrevista i molta sort!

Lluís: Gràcies i moltes salutacions a la gent de Calafell!!!