domingo, 30 de octubre de 2011

Crònica concerts 25 anys Sopa de Cabra


En els seus 7 concerts per celebrar els 25 anys del grup, tal com diu la frase “Vini, vidi, vinci”, els Sopa de Cabra s’han passejat pels escenaris davant un públic intergeneracional (a vegades asistien fins a tres generacions d’una mateixa família) que ha disfrutat els concerts, en els quals durant tres hores s’han anat desgranant les melodies que formen part de la nostra banda sonora.

A part de les novetats que ja us avançàvem en la nostra notícia:


http://photojordi.blogspot.com/2011/09/concerts-25-anys-de-sopa-de-cabra.html

hem de destacar la posada en escena, on es nota la mà de “The Project”, que s’ha encarregat de fer un espectacle al nivell dels grans grups de Rock internacional.



El repertori del primer concert el 9 de septembre al Palau Sant Jordi va estar format per les següents 30 cançóns:


1. El boig de la ciutat

2. Tot queda igual

3. Dies de carretera

4. Si et va bé

5. Sota una estrella

6. Plou i fa sol

7. Lletania

8. Per no dir res

9. La balada de D.D.

10. No vull canviar de pell

11. El carrer dels torrats

12. Seguirem somniant

13. Bloquejats

14. Hores bruixes

15. Mala sang

16. Instant del temps

17. La llum

18. Guerra

19. Els teus somnis

20. No tinguis pressa

21. El far del sud

22. Si et quedes amb mi

23. Blujins/El sexo

24. No hi ha camí

25. Mai trobaràs

26. Camins

27. Nits de glòria

28. Ninyins mine

29. L'Empordà

30. Podré tornar enrera


Aquest primer concert, del qual us n'adjuntem algunes fotografies a continuació, va ser enregistrat per TV3, i aviat sortirà al mercat en format CD-DVD per tal d’inmortalitzar aquestes cançons i deixar els Sopa de Cabra com a gran referent de la música feta a casa nostra.


No sabem si tornaran, ni si en cas de fer-ho tornaran a fer història omplint palaus sant Jordi i esgotant les entrades en poques hores, però sí esperem que no desapareguin del tot i que continuïn amb els seus projectes encara que sigui per separat.


Molta sort a tots!

martes, 25 de octubre de 2011

Entrevista al grup Brams




Entrevista al grup Brams

Jordi – Coincidim amb en Francesc Ribera 'Titot', cantant de Brams, que ens posa al dia de les últimes novetats del grup i del seu darrer disc 'Oferta de diàleg'



Francesc, després de la dissolució del grup el 2005, la gira de celebració dels 20 anys del grup el 2010, ara ens trobem amb nou disc de Brams. Què és el que us havia quedat pendent de dir que ha propiciat aquest retorn?


Francesc – De coses a dir n'hi ha sempre, o això esperem. Estaríem parlant del format. El 2005 vam creure que el format de Brams s'havia esgotat i vam posar-nos a treballar en altres formats i el 2010 vam comprovar que encara era útil, i no només útil sinó que era el que ens donava més joc.


Jordi –El vostre nou disc es titula 'Oferta de diàleg'. A qui va dirigida aquesta oferta: als vostres seguidors de tota la vida?, a les persones que no us havien escoltat abans del 2005?, o a la societat en general?


Francesc – Sempre ho dirigim a la societat en general, sempre. Ara, de ben segur la gent que ens coneix d'antuvi hi trobarà més complicitats.


Jordi – Creieu que aquesta oferta de diàleg serà acceptada?


Francesc – Si et refereixes al sentit del títol del disc, sí. Si et refereixies al sentit del títol de la cançó, no.


Jordi – Actualment ens trobem amb el retorn de Sopa de Cabra que ha trencat els esquemes en quant a entrades venudes de la música cantada en català… La crisi de la música afavoreix el retorn de grups com seria el vostre cas? O bé afavoreix l’aparició de molts nous grups com seria el cas dels grups del pop-folk català?


Francesc – És que no veig que hi hagi crisi de música.


Jordi - Francesc, veig per on vas en afirmar que no hi ha crisi a la música... Seria, potser, més encertat apuntar doncs que hi ha crisi a la indústria musical tradicional però que en canvi avui en dia de música n'hi ha més i més variada que mai?


Francesc - És clar que estem davant la desaparició efectiva de la indústria musical tradicional. Cal veure si és substituïda per una nova modalitat industrial o si simplement desapareix, cosa que també és possible.


Jordi – En la nostra darrera entrevista




comentaves que tant era que el públic cridés 'Titot President, Catalunya independent' com 'Titot cabró, president de la Diputació' ja que això era pur folklore. Ara ens trobem amb que ets regidor per la CUP a l’Ajuntament de Berga. Estem dins aquest procés? Quin serà el proper pas?




Francesc – No tinc previst cap pas més. Faig la feina que com a militant em pertoca i que la capacitat em permet.


Jordi – Brams no pareu, teniu un munt de concerts en els quals la gent us aplaudeix en comptes de xiular-vos. D’aquí trauríem la conclusió que no us tenen enveja per ser 'guapos, rics i grans jugadors de futbol'? A nivell personal, Francesc, com et definiries quant a bellesa, riquesa i nivell futbolístic?


Francesc – Sóc guapo, ara, he hagut d'adaptar els meus criteris estètics a l'antull de trobar-me'n. Sóc ric perquè sóc capaç de ser feliç amb quatre duros i amb el tema del futbol, no he tingut l'oportunitat de demostrar la meva vàlua, per sort.


Jordi – Parlant dels vostres concerts, com podem estar al dia dels propers i de les novetats del grup?




Francesc – A través de www.brams.cat i del facebook brams2010, sempre actualitzats.




Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista!

jueves, 20 de octubre de 2011

Entrevista al grup Crator

Jordi – Coincidim amb el grup Crator al concert de presentació del seu nou disc “Males llengües” a la sala Luz de Gas de Barcelona. Parlem breument amb en Víctor Zaragoza, Jordi Miró, Andreu Bertomeu, Joan Forés i Quique Bonet, i el primer que els hi preguntem és de qui parla malament aquest disc ja que es titula “Males llengües”? D’on ve el títol?

Crator – Posar-li títol a un disc no és una tasca fàcil ja que ha de transmetre la idea general de tots els temes que conté. Però creiem que el missatge, el general dels temes, és que un ha de lluitar per a aconseguir el que desitja, sense que la seva trajectòria es pugui veure afectada pel que puguin pensar els altres.


Jordi – El vostre primer senzill és “Baobab” http://youtu.be/HW1h40coRKE ; què té l’ombra d’un baobab que no tingui la d’un pi o un taronger? La lletra crida a oblidar, en què està inspirada aquesta cançó?


Crator – Un baobab és un arbre que creix majoritàriament a l'Àfrica, i també apareix al llibre “El petit príncep”. La cançó esta inspirada en el llibre i comparteix el seu missatge. Parla del fet que sovint quant ens fem grans deixem de banda les petites coses i els petits detalls que de debò omplen les nostres vides. Al videoclip hem intentat seguir l'estètica de la història que relata el llibre i cada membre del grup interpreta un personatge dels que apareixen a la història: el pilot, el borratxo, el rei, el fanaler i l'home que compta estrelles.


Jordi – El disc ha estat gravat als estudis d’en Pep Sala, que al mateix temps l’ha produït i editat amb la seva discogràfica l’Indi Music. Com vau conèixer en Pep i com va sorgir la col·laboració?


Crator – En Pep, a part de ser un gran músic també és un gran amant de la gastronomia, i resulta que durant el 2010 va estar gravant un documental sobre la gastronomia de les Terres de l'Ebre. El nostre guitarra, en Quique va coincidir amb ell pel tema del documental i va aprofitar per donar-li un EP/maqueta que havíem autoeditat feia poc. Li va agradar el que fèiem i es va presentar al nostre local d'assaig, i després d'un temps de conèixer-nos i de veure el que fèiem ens va proposar signar un contracte discogràfic amb L'Indi Music.


Jordi – Com a recopilatori de les experiències de la gravació ha quedat la cançó “5 graus”, inspirada en l’enregistrament durant gener i febrer 2011 del disc. Què ens podeu dir de l’hivern gironí?


Crator – En una època on cada cop s'inverteix menys en gravar discs i la tendència és gravar-s'ho un mateix a casa, fa que cada cop la qualitat tècnica dels discs sigui menor. Per tant, ens considerem uns afortunats per haver tingut l'oportunitat de gravar un disc en un estudi professional sense límit de temps. El fet d'haver estat tots els components durant 2 mesos, les 24 hores del dia junts ha aportat una energia i una calidesa al disc gairebé tangible quan s'escolta. A més ens vam poder permetre acabar de composar temes a l'estudi, com ara “5 graus”, que narra la nostra experiència durant el que va durar l'enregistrament de l'àlbum. El nom de la cançó juga a dues bandes: per una banda està la temperatura mitjana que solia fer a Santa Eulàlia de Riuprimer i per l'altra els 5 components que conformen el grup i que tenen un paper fonamental en el funcionament de la banda.

Jordi – I la cançó “Serem” diu “Seràs això i allò… serem la fi del món”. Creieu en la fi del món? A part d’escoltar el vostre disc, què ens aconselleu que no deixem de fer abans de la fi del món?


Crator – La cançó “serem” parla del potencial que tenim les persones per a fer les coses. Es poden arribar a fer coses molt grans, i el problema d'això és que poden ser tan coses bones com dolentes i l'única cosa que les separa és la intencionalitat que pugui haver-hi al darrere. Una de les coses que hauríem de fer és una cura d'humilitat, si no volem que el món s'acabi per un excés d'egoïsme...


Jordi – Ens crida l’atenció la cançó “El problema” que diu “Tu ets el problema”, en qui/què està inspirada aquesta cançó? En el desencís general de la societat actual?


Crator – Una vegada vaig tenir un professor que ens va dir: “Hi ha dos tipus de persones: els qui fan girar el món i els qui veuen com el món gira”. Crec que és una gran frase i que ens dóna molt que pensar. La solució a moltes coses comença per fer petits detalls que fan girar el món.

Jordi – Al 2010 vau ser finalistes del Festival Emergenza i, en una vibrant actuació a la sala Razzmatazz, vau aconseguir una meritòria segona posició. Quins objectius us marqueu ara amb el disc al mercat?


Crator – Quan el Víctor (bateria) ens va dir que ens havia inscrit en un concurs nomenat a nivell nacional, la resta del grup vam creure que era una pèrdua de temps. Les fases eliminatòries se celebraven a Barcelona a 200 km d'on som nosaltres i a més les primeres fases anaven per votació del públic. Sincerament crèiem que no teníem res a fer. Però, per a sorpresa nostra, vam passar les fases de la sala Mephisto, Razzmatazz 3 i Razzmatazz 2 en 2na, 1ra i 2na posició, gràcies al recolzament del públic. Vam arribar a la final que es va cel·lebrar a la prestigiosa sala Razzmatazz 1, on un jurat internacional ens va elegir subcampions tot i cantar en català. Creiem que és una gran meta ja que es van presentar més de 300 bandes de tot el país. Ara amb el nostre disc a les mans el nostre objectiu és arribar al màxim nombre de persones possible ja que creiem que és un producte de molta qualitat.

Jordi – Veiem que ho aconseguiu ja que teniu una agenda frenètica de concerts, molts d’ells a la vostra zona natural de les Terres de l’Ebre, però destaquen concerts com el que vau fer a Toulouse, el que fareu properament a Prada de Conflent o al setembre a Menorca, quin és el secret per fer arribar la vostra música cada cop més lluny?


Crator – El secret de tot el que fem és la unió que hi ha entre nosaltres com a grup. Som una colla d'amics als quals ens fascina la música i el que fem. Però aquest fet no treu que hem de treballar molt per a aconseguir els nostres objectius. Dediquem moltes hores a preparar els concerts, ens mirem els temes amb lupa i intentem fer les coses amb molta professionalitat. I a davant de tot això està la gent del públic que poc a poc van formant part d'aquest projecte que també es fan seu.


Jordi – La cançó “Una oportunitat” parla de lluitar fins al final, fent un símil al llançament del vostre disc ens fa preguntar-vos si creieu que esteu tenint l’oportunitat que us mereixeu dins el món de la música feta a casa nostra? Diríeu que els mitjans us l’estan concedint?


Crator – No hem d'oblidar que el disc “Males llengües” és el nostre primer disc d'estudi i que el vam treure fa 4 mesos. El tema de la repercussió mediàtica és un procés bastant lent a més a més de que les oportunitats s'han de buscar ja que rares vegades et troben a tu. Tot i això no ens podem queixar. El nostre single està sonant tots els dies per la ràdio i el videoclip el retransmeten diàriament per la televisió, i a internet ha tingut més de 6000 visites en 2 mesos. També hem tingut l'oportunitat de fer promoció i ser entrevistats a la majoria de les emissores de ràdio més importants de Catalunya, a més d'ocupar planes de la premsa. Així que valorem positivament la rebuda que ha tingut el disc tot i que hem de seguir treballant per a que això no s'aturi.

Jordi – Així veig que teniu trempera per estona, com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?


Crator – A la nostra web www.crator.cat podeu estar informats de tot el que fem i al nostre facebook www.facebook.com/cratormusic podeu saber tot el que ens passa a temps real.


Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!



lunes, 10 de octubre de 2011

Entrevista al grup Els Cremats




Jordi – A la VIII Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada de Calafell coincidim amb el grup 'Els Cremats'.



Conversem amb en Narcís Ferrer, Koko, Enric Ferrer, Ramon Ponsantí, Xevi Juanals i Carlos Pons, i els preguntem quin és l’origen del nom del grup, autobiogràfic potser?



Els Cremats – Fa 15 anys que vam crear la formació, en aquell moment EREM molt joves i amb moltes ganes de passar-ho bé, i per tant molta conya. Sempre vam tenir clar que les havaneres i la cançó de taverna anaven a l'ADN de la gent de Palafrugell, Calella i Begur. Però teníem clar que les havaneres que escoltàvem no ens produien sorpresa, no anaven amb nosaltres. Podríem dir que 'Els Cremats' és una manera de mostrar un inconformisme cap un gènere musical que, segons el nostre punt de vista, necessita més risc, més atreviment, més fusió i més diversitat, o sigui, com totes les músiques que es poden sentir vives.


Jordi – Parlant amb ells veiem que són UNs nois d’allò més 'eixerits', i per tant, ens interessem per la lletra de la cançó 'L’eixerit' que interpreteu. D’entrada és positiu o negatiu que una noia et consideri 'eixerit'?


Els Cremats – Igual que a Calafell, a la costa brava tots els que hi vivim experimentem els estius amb turistes. Aquesta lletra no té voluntat de ser transcendent, sinò divertida i sense cap pretensió. La cançó parla d'un amor adolescent no correspost. Ser eixerit, sense cap mena de dubte, és positiu.


Jordi – Però ser considerat 'eixerit' té una data de caducitat o pot perdurar en el temps?


Els Cremats – Es pot ser eixerit a qualsevol edat, i no té relació amb l'estat físic. Ser eixerit, implica ser interessant, divertit...


Jordi – Què aconselleu als 'eixerits' que perden aquest status?


Els Cremats – Que no el perdeu mai. És com la joventut, hi ha senyores i senyors de 90 anys molt més eixerits que joves de 20.


Jordi – Ja que tots el del grup sou tant 'eixerits' segur que lligueu molt, o almenys això es desprèn de la cançó 'Son de la Loma' que també interpreteu i que diu: 'Mamá yo quiero saber, de dónde son los cantantes, que los encuentro galantes y los quiero conocer'. Això ens fa preguntar-vos, qui de vosaltres lliga més?


Els Cremats – 'Pasa palabra', potser ara ja no és una prioritat.


Jordi – La Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada de Calafell d’aquest any estava dedicada a en Castor Pérez que ens ha deixat recentment. Què podeu dir de la influència d’en Castor Pérez en el món de les havaneres?


Els Cremats – El rigor musical, el treball, l'exigència davant d'un tema. En Cástor ha estat probablement un dels crítics més importants de la nostra manera de fer, però també sempre ens feia saber que era crític perquè ens apreciava i ens exigia en funció del nivell que podÍem assolir. Nosaltres, sempre li vam mostrar molt respecte, ell tenia un estil, una personalitat i un segell propi que ha estat i és molt imitat. Probablement un altre dels problemes dels grups d'havaneres és que a vegades no es treballa la identitat d'un grup i es fan molt esforços a intentar imitar. Segurament ell i la seva bona manera de fer ha estat, és i serà un dels més imitats. No és gens, gens fàcil.


Jordi – Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?


Els Cremats – http://www.grupelscremats.com/, www.youtube.com/grupelscremats.com, myspace.com/elscremats i sobretot fer-vos fans dels cremats a facebook, som bastant actius i procurem generar continguts interessants.


Jordi – Moltes gràcies per aquesta entrevista, i no deixeu de ser tant 'eixerits'!


Els Cremats - Gràcies a tu Jordi per la teva intensa tasca en favor de la música.