Jordi - Coincidim amb els egarencs “Exèrcit d’Islàndia” per interessar-nos en quin és el secret de la seva ràpida popularitat des de que es van decidir ajuntar per formar el grup al desembre del 2009. Parlem amb en David Amat, en Raül Barbero, en Jordi Ibáñez, i en Rubén Martínez, que són els components d’aquest exèrcit i el primer que els hi preguntem, és com es van conèixer i com va sorgir la idea de formar el grup?
Exèrcit d'Islàndia - Ens coneixem d´haver format part d´altres grups de l´escena Egarenca, en el fi d´aquests grups i per casualitats de la vida vam coincidir i vam decidir ajuntar-nos per tirar endavant aquest projecte amb moltes ganes i il.lusió.
J - Un cop format el grup, com us vau decantar per aquest nom?
E.I. - En aquest cas va ser primer l'ou que la gallina, és a dir, la cançó la vam fer abans de decidir el nom del grup, i amb l'esperança de poder ser el primer exèrcit amb èxit i sense armes.
J - Quins estils musicals compartiu i influencien el vostre so?
E.I.- El Pop-rock de tota la vida amb les seves variants, Indie, Noise, Alternatiu ... Des de REM a RADIOHEAD passant per Pixies, Smiths, The Cure, Arcade Fire, Boiwe, Dylan, Velvet Underground, Doves, Joy Division, Pavement, PJ Harvey,The Kooks, We are scientist, My bloody Valentine... No ens tanquem a cap estil, musicalment estem oberts a tot.
J - Camí de complir el primer any junts com Excèrcit d’Islàndia, us hem pogut veure al concert de semifinals del “Sona 9” el 25 de septembre dins de la programació del BAM a la festa major de la Mercè. Com heu viscut l’experiència de participar al “Sona 9” i en aquest concert en concret?
E.I. - L´experiència del Sona 9 ha estat més que satisfactòria tenint en compte que no portem ni un any tocant junts. Ens ha donat l'oportunitat de promocionar-nos en diversos medis, i de poder tocar en bons escenaris, com la sala RAZZAMTAZZ 3 o dins del BAM.
Tocar al BAM ens era impensable fa 10 mesos, sempre havíem estat a l'altre cantó de l'escenari, o sigui de públic. I poder estar a sobre d'aquell escenari, amb la catedral de fons, amb la gent ballant i aplaudint les nostres cançons és realment maco. De totes maneres, no us enganyaré... ens hem quedat a les portes de la final i ens hem quedat amb ganes de més...
J - Com porteu el fet d’obtenir reconeixement amb tan sols 1 any de grup junts, i com encareu el futur del grup?
E.I. - Doncs sembla que agradem a la gent, i això és d'agrair; com a músic, veure que el que compons és reconegut és una sensació que t'omple. De totes maneres, acabem de començar com aquell qui diu, ens queda un llarg camí... de moment començarem a combinar concerts acústics i elèctrics.
El futur del grup passa per divertir-nos fent el que fem i veure que divertim a la gent, ens agrada la música, ens apassiona, o sigui que encarem el futur amb moltes ganes i il·lusió i això sí... sense armes!!
J - Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?
E.I. - Tenim un myspace: WWWW.MYSPACE.COM/EXERCITDISLANDIA i també via facebook: LEXERCIT DISLANDIA. Intentem posar la gent al dia amb les cançons, fotos, videos,...
J - Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!
Exèrcit d'Islàndia - Ens coneixem d´haver format part d´altres grups de l´escena Egarenca, en el fi d´aquests grups i per casualitats de la vida vam coincidir i vam decidir ajuntar-nos per tirar endavant aquest projecte amb moltes ganes i il.lusió.
J - Un cop format el grup, com us vau decantar per aquest nom?
E.I. - En aquest cas va ser primer l'ou que la gallina, és a dir, la cançó la vam fer abans de decidir el nom del grup, i amb l'esperança de poder ser el primer exèrcit amb èxit i sense armes.
J - Quins estils musicals compartiu i influencien el vostre so?
E.I.- El Pop-rock de tota la vida amb les seves variants, Indie, Noise, Alternatiu ... Des de REM a RADIOHEAD passant per Pixies, Smiths, The Cure, Arcade Fire, Boiwe, Dylan, Velvet Underground, Doves, Joy Division, Pavement, PJ Harvey,The Kooks, We are scientist, My bloody Valentine... No ens tanquem a cap estil, musicalment estem oberts a tot.
J - Camí de complir el primer any junts com Excèrcit d’Islàndia, us hem pogut veure al concert de semifinals del “Sona 9” el 25 de septembre dins de la programació del BAM a la festa major de la Mercè. Com heu viscut l’experiència de participar al “Sona 9” i en aquest concert en concret?
E.I. - L´experiència del Sona 9 ha estat més que satisfactòria tenint en compte que no portem ni un any tocant junts. Ens ha donat l'oportunitat de promocionar-nos en diversos medis, i de poder tocar en bons escenaris, com la sala RAZZAMTAZZ 3 o dins del BAM.
Tocar al BAM ens era impensable fa 10 mesos, sempre havíem estat a l'altre cantó de l'escenari, o sigui de públic. I poder estar a sobre d'aquell escenari, amb la catedral de fons, amb la gent ballant i aplaudint les nostres cançons és realment maco. De totes maneres, no us enganyaré... ens hem quedat a les portes de la final i ens hem quedat amb ganes de més...
J - Com porteu el fet d’obtenir reconeixement amb tan sols 1 any de grup junts, i com encareu el futur del grup?
E.I. - Doncs sembla que agradem a la gent, i això és d'agrair; com a músic, veure que el que compons és reconegut és una sensació que t'omple. De totes maneres, acabem de començar com aquell qui diu, ens queda un llarg camí... de moment començarem a combinar concerts acústics i elèctrics.
El futur del grup passa per divertir-nos fent el que fem i veure que divertim a la gent, ens agrada la música, ens apassiona, o sigui que encarem el futur amb moltes ganes i il·lusió i això sí... sense armes!!
J - Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?
E.I. - Tenim un myspace: WWWW.MYSPACE.COM/EXERCITDISLANDIA i també via facebook: LEXERCIT DISLANDIA. Intentem posar la gent al dia amb les cançons, fotos, videos,...
J - Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!
Entradas
