Concurs Musical Rockalafell

En aquest link podeu veure el reportatge del Concurs Musical Rockalafell:
http://www.flickr.com/photos/rockalafell

La Porta dels Somnis - Luz de gas - Presentació "Aire Lliure"

Florence and the machine - Sala Bikini - Barcelona

Entrevista al cantant Gerard Quintana

Jordi: Conversem amb en Gerard Quintana sobre el final de gira del disc 'De terrat en terrat', i aprofitem per demanar-li que en faci balanç després dels més de quaranta concerts. Gerard, estem en el moment de mirar enrera o endavant?

Gerard: M'és més difícil mirar enrera que no pas mirar endavant. Sempre estem projectant-nos cap al futur i no és fàcil reescriure el passat deixant de banda el que ara ja sabem i no sabíem en el moment passat. Sempre que tiro endavant un nou treball hi poso els sis sentits i miro d'incorporar tota la ingenuïtat del que mira cap a una direcció sense que ho hagués fet abans. 'De terrat en terrat' és una raresa en la meva trajectòria. Per primera vegada abandono la primera persona i cedeixo les directrius del treball a elements externs, en aquest cas 'la ciutat', la protagonista del disc. Ella és la que tria els estils, la que marca els ambients i les temàtiques. Això hi ha gent que ho ha entès, i d'altres que no han volgut seguir el joc. Les radiofòrmules, per exemple, han obviat la seva atenció al desencasellament que suposava aquest treball. Més aviat s'ha mogut en el boca a boca. N'estic satisfet.

Jordi: En el concert dins del Programa Grec 2010 a la plaça del Rei, el passat 15 de juliol, als músics habituals que acompanyen el Gerard (Xavi Lloses, Francesc Bertran, …) s’hi van afegir com a artistes convidats Els Amics de les Arts, Shuarma, Gertrudis y Yacine Belahcene. Com va aparèixer la idea d’aquestes col·laboracions i com vas escollir els artistes convidats?

Gerard: Ja havia actuat a Barcelona presentant el disc a l'Auditori, i em semblava que era una bona manera de tornar a tancar a la mateixa ciutat que el va inspirar i, concretament, als carrers que el varen veure nèixer, reunir a un grup d'amics de l'ofici relacionats amb la ciutat de Barcelona i amb els que tinc una bona afinitat. Amb el Shuarma tinc una bona relació des dels temps que ell cantava amb 'Los Elefantes', també amb la seva companya, la Susu, que aquest any m'ha acompanyat en el directe des del mes de maig que la Judith Farrés va haver de deixar-ho degut al seu avençat estat de gestació. Als 'Amics de les Arts' els vaig conèixer amb motiu del seu anterior treball, 'Castafiore Cabaret'. Després d'escoltar el disc em vaig posar en contacte amb ells via mail per felicitar-los. Després ha vingut aquest exitós 'Bed and Breakfeast' i ha crescut l'afinitat. Amb el Yacine fa temps que fem coses fins i tot a part de la música, per exemple, en xerrades literàries en diferents espais de Catalunya i fòrums per impulsar el sector de la música. També hem col·laborat en diferents projectes musicals, com 'Detotarrel'. Els Gertrudis són bona gent a més de bons musics. Des que fa uns anys vàrem coincidir en la gravació d'un programa de cap d'any a un plató de televisió vàrem fer bons lligams. A finals de maig passat vàrem coincidir en un festival cultural al sud de l'India. Tenia ganes que fossin també a la Plaça del Rei.

Jordi: En aquest concert, Gertrudis et va acompanyar a les cançons 'Laberint de Carrerons' i 'Marina', Shuarma a les cançons 'Al cel' i 'Por', Yacine Belahcene a la cançó 'Gàbia d'estrelles', i Els Amics de les Arts a la cançó 'La Crosta'. Què creus que han aportat ells a aquestes cançons?

Gerard: Els Gertudis han aportat el seu ofici a 'Laberint' i 'Marina', una rumbeta i una mena de reggaeton. El Yacine ha aportat juntament amb el Yannis al llaüt, una injecció de mediterraneitat en el seu sentit més ampli. Shuarma ha sumat la seva elegància i el seu saber fer després de molts anys d'experiència. I els 'Amics' han aportat el seu segell, la seva manera de fer, que és una manera de sumar moltes influències de la nostra cultura musical popular des de 'La Trinca' a 'Sisa', passant pels 'Gossos', 'Els Pets', o el folk-pop anglosaxó de nova fornada.

Jordi: El passat 16 d'octubre, vas fer un concert molt emotiu a Bescanó que era el comiat de la gira del disc 'De terrat en terrat' a les comarques gironines. A aquest concert el seguiran altres: Tortosa, Tarragona, Lleida, l'Hospitalet i Eivissa on es tancarà la Gira el 5 de desembre. Quines emocions estàs sentint en aquest final de gira?

Gerard: La veritat és que estic sentint sensacions semblants a les que vaig tenir a la darrera gira dels Sopa l'any 91. Sensacions de final d'etapa. Aquest ha estat un disc de ruptura i aquesta ruptura m'ha de portar a una nova fase de treball.

Jordi: Un cop acabada la Gira al desembre, de cara al nou any t'aplicaràs la frase d' 'any nou, vida nova'? Quins projectes t'engresquen?

Gerard: Estic en diversos projectes, alguns dels quals tenen a veure amb el món dels mitjans de comunicació. Encara és aviat per parlar-ne. De moment estic col·laborant els dissabtes a dos quarts d'onze del matí al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio, amb un espai anomenat 'Lliçons desordenades' en el que la música és protagonista i cada setmana presentem un tema juntament amb el Bernat Dedéu. Ell des de l'òptica de la música 'clàssica' i jo des de la visió de la música 'popular' i 'moderna'. A més d'altres projectes relacionats amb el món de la comunicació i molt lligats a la música, seguiré treballant amb les meves cançons i en algun projecte especial per aquest proper 2011. Us mantindré informats a través de la web: http://www.gerardquintana.cat/

Jordi: Moltes gràcies, Gerard, per concedir-nos aquesta entrevista!

Gerard: Gràcies a vosaltres!!!

Entrevista a l'Excèrcit d’Islàndia

Jordi - Coincidim amb els egarencs “Exèrcit d’Islàndia” per interessar-nos en quin és el secret de la seva ràpida popularitat des de que es van decidir ajuntar per formar el grup al desembre del 2009. Parlem amb en David Amat, en Raül Barbero, en Jordi Ibáñez, i en Rubén Martínez, que són els components d’aquest exèrcit i el primer que els hi preguntem, és com es van conèixer i com va sorgir la idea de formar el grup?

Exèrcit d'Islàndia - Ens coneixem d´haver format part d´altres grups de l´escena Egarenca, en el fi d´aquests grups i per casualitats de la vida vam coincidir i vam decidir ajuntar-nos per tirar endavant aquest projecte amb moltes ganes i il.lusió.

J - Un cop format el grup, com us vau decantar per aquest nom?

E.I. - En aquest cas va ser primer l'ou que la gallina, és a dir, la cançó la vam fer abans de decidir el nom del grup, i amb l'esperança de poder ser el primer exèrcit amb èxit i sense armes.

J - Quins estils musicals compartiu i influencien el vostre so?

E.I.- El Pop-rock de tota la vida amb les seves variants, Indie, Noise, Alternatiu ... Des de REM a RADIOHEAD passant per Pixies, Smiths, The Cure, Arcade Fire, Boiwe, Dylan, Velvet Underground, Doves, Joy Division, Pavement, PJ Harvey,The Kooks, We are scientist, My bloody Valentine... No ens tanquem a cap estil, musicalment estem oberts a tot.

J - Camí de complir el primer any junts com Excèrcit d’Islàndia, us hem pogut veure al concert de semifinals del “Sona 9” el 25 de septembre dins de la programació del BAM a la festa major de la Mercè. Com heu viscut l’experiència de participar al “Sona 9” i en aquest concert en concret?

E.I. - L´experiència del Sona 9 ha estat més que satisfactòria tenint en compte que no portem ni un any tocant junts. Ens ha donat l'oportunitat de promocionar-nos en diversos medis, i de poder tocar en bons escenaris, com la sala RAZZAMTAZZ 3 o dins del BAM.
Tocar al BAM ens era impensable fa 10 mesos, sempre havíem estat a l'altre cantó de l'escenari, o sigui de públic. I poder estar a sobre d'aquell escenari, amb la catedral de fons, amb la gent ballant i aplaudint les nostres cançons és realment maco. De totes maneres, no us enganyaré... ens hem quedat a les portes de la final i ens hem quedat amb ganes de més...

J - Com porteu el fet d’obtenir reconeixement amb tan sols 1 any de grup junts, i com encareu el futur del grup?

E.I. - Doncs sembla que agradem a la gent, i això és d'agrair; com a músic, veure que el que compons és reconegut és una sensació que t'omple. De totes maneres, acabem de començar com aquell qui diu, ens queda un llarg camí... de moment començarem a combinar concerts acústics i elèctrics.
El futur del grup passa per divertir-nos fent el que fem i veure que divertim a la gent, ens agrada la música, ens apassiona, o sigui que encarem el futur amb moltes ganes i il·lusió i això sí... sense armes!!

J - Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

E.I. - Tenim un myspace: WWWW.MYSPACE.COM/EXERCITDISLANDIA i també via facebook: LEXERCIT DISLANDIA. Intentem posar la gent al dia amb les cançons, fotos, videos,...

J - Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!

Entrevista al grup La Brigada

Entrevista al grup La Brigada

Jordi: Coincidim amb La Brigada en el concert que fan el 26 d’agost al Museu - Casa Barral de Calafell.

En aquest marc incomparable, parlem amb en Pere Agramunt sobre el seu nou disc 'Les paraules justes', i aprofitem per preguntar-li com s’ho han fer per a trobar-les: 'les paraules justes'?

La Brigada: No sabem si les hem trobat del cert, finalment. Això us pertoca a vosaltres i al públic, en general. El que sí podem assegurar és que hem intentat que les paraules i els acords que hi ha no fossin sobrers.

Jordi: Quines diferències podem apreciar en aquest treball respecte del primer: 'L'obligació de ser algú'?

La Brigada: En aquest segon disc hi ha un treball de banda més complet alhora que espontani. El grup ha crescut molt en els darrers dos anys i el nostre so s'ha musculat i també s'ha matisat en moltes capes.

Jordi: Aquell primer disc us va donar notorietat i reconeixement: per exemple, us van concedir el títol de millor disc segons la revista Mondosonoro-Edició Catalunya al 2008, i també el 5è lloc a la revista Enderrock. Això us ha facilitat les coses de cara a aquest segon treball o us ha aportat més pressió?

La Brigada: Cap mena de pressió més enllà de la que ens marquem nosaltres mateixos com a artistes. Si aquesta no és la més forta de totes, de cara a millorar, és que la teva feina com a músic no té cap mena de valor.

Jordi: En aquest nou disc heu comptat amb la coproducció de Joan Manuel Celorio (del grup també vilanoví “Tokyo Sex Destruction”), així com amb la cooperació en dues cançons d’en Magí Mestres , què han aportat ambdúes col·laboracions al disc?

La Brigada: El que volíem aportar amb la incorporació a la producció del Joan Manuel és l'ampliació del punt de vista i una oïda externa, que ens coneix molt però que no ha estat involucrat en el procés de creació i que no està condicionat. També ens va donar un cop de mà amb alguns arranjament que van quedar de conya. Les cançons d'en Magí, per la seva banda, donen un contrapunt interessant a la meva narrativa i veu, a la vegada que formen un tot homogeni amb la resta de cançons a nivell de producció.

Jordi: Com vilanovins també participeu en el Festival Faraday, quina relació hi manteniu i com valoreu les diferents edicions del festival?

La Brigada: Jo en sóc el director artístic, en Miquel Tello (baixista) també forma part de la direcció del festival i en Magí havia estat part de la direcció fa uns anys. El Faraday ha creat una marca de festival indendent de petit/mitjà format en un marc idíl·lic bastant única no només a Catalunya sinó a tot l'Estat. Sabem del cert que altres festivals ens posen com a referents a seguir i això és molt d'agraïr.

Jordi: El concert d’avui és en format acústic, quina diferència hi notarem comparant amb un concert elèctric?

La Brigada: En l'acústic som en Magí Mestres (trompeta, veu i percussions) i jo mateix a la guitarra acústica i veu. És un format reduït de cinc a dues persones i sense electrificar. La Brigada al complet fa molt soroll, quan vol, en canvi a l'acústic les cançons es poden percebre amb més intimitat, tal i com varen ser concebudes, d'una altra banda.

Jordi: Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

La Brigada: Tant al nostre facebook, com MySpace i Twitter anem penjant a diari no només les nostres notícies i concerts sinó també coses relacionades amb la música i discos i artistes que ens agraden.

Jordi: Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!

Entrevista a la cantant Névoa

Entrevista a la cantant Névoa

Jordi: Compartim uns breus moments amb Núria Piferrer, coneguda com a Névoa, la més reconeguda 'cantadora' de fado de les nostres terres.Névoa torna a presentar aquest 30 de maig a Luz de gas, dintre del 'festival de la guitarra', el nou espectacle 'Estranya forma de vida', que agafa el nom d’una de les cançons clàssiques de la gran cantant de fado, Amália Rodríguez, a la que ret homenatge coincidint amb que enguany es compleixen 10 anys de la seva mort.

Això ens fa preguntar-li, per què ha estat Amália Rodrígues qui l’ha inspirat en aquest espectacle?

Névoa: Amália Rodrigues és la reina indiscutible del fado; fou l'artista que va internacionalitzar-lo i el va revolucionar, i tot això sense tenir la intenció de fer-ho... Una gran artista, amb una veu i una sensibilitat increïbles. Tot plegat és força inspirador...

Jordi: Quines influències d’Amália Rodrigues són les que més t’han influït en la teva música? I en la teva vessant més personal?

Névoa: A banda del que he esmentat abans, el que més admiro d'ella és la seva llibertat a l'hora de triar el repertori, a l'hora d'aproximar-se a la música i a les paraules basant-se només en la seva bellesa, sense qüestionant-se si una cançó pertany a un gènere o un altre, o si el que feia era més o menys ortodox.

Jordi: Les cançons d’aquest espectacle sonen amb un aire 'jazzístic', al estar la Núria acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, del contrabaixista Guillermo Prats i del percussionista Ramón Ángel Rey, als quals, a més, s'hi suma la guitarra portuguesa d’en Publio Delgado. Com definiries el so que has buscat en aquestes adaptacions?

Névoa: Vaig pensar-hi molt a l'hora de triar el so perquè volia aproximar-me a un so més jazzístic però sense perdre completament les referències del fado. Vaig incorporar en Ramón a la bateria perquè és un virtuós de les escombretes, però alhora vaig decidir mantenir la guitarra portuguesa perquè és el color més característic del fado, i amb tot plegat hem aconseguit l'efecte que buscàvem.

Jordi: L’espectacle 'Estranya forma de vida', va ser enregistrat el passat octubre a l’Auditori, i ha sortit a la venta recentment publicat. Al comprar-lo ens trobem amb la sorpresa que inclou un DVD amb l’espectacle 'Entre les pedres i els peixos', gravat en directe a Macao (Xina).Quines serien les principals diferències entre els dos espectacles?

Névoa: Són dos repertoris molt diferents. Dintre del món del fado hi ha dues grans categories: d'una banda el fado tradicional que consta d'unes cent cinquanta melodies que es poden cantar amb qualsevol lletra que hi encaixi per mètrica i rima, i, d'altra banda, a partir dels anys '50 apareix el 'fado-canção', que són cançons tocades amb instrumentació de fado i cantades a la manera de fado però que són composicions noves.'Estranya forma de vida' és una selecció de fados-cançó que cantava Amália Rodrigues però amb sonoritat de jazz, en canvi 'Entre les pedres i els peixos' són tot melodies de fado tradicional però cantades amb poemes d'autors catalans (Feliu Formosa, Enric Casassas, Josep Maria de Sagarra...) i en català.

Jordi: Per què has volgut aprofitar per fer arribar als teus seguidors de manera conjunta els dos espectacles?

Névoa: Em semblava que ja estava preparada per oferir un disc en directe. Jo sóc una artista de directe... la feina d'estudi és interessant però on realment gaudeixo és als concerts. Quan estic sobre l'escenari sóc realment jo...

Jordi: Aquests enregistraments en directe, vénen després de quatre discos d’estudi, que s’han forjat tan a partir de temes propis com d’adaptacions d’altres autors. Quines són les teves principals influències a les quals has volgut retre homenatge?

Névoa: Hi ha molta gent que admiro i en la qual m'inspiro, però no tots són músics: m'agrada el cinema, la pintura, l'escultura, la dansa, el videoart, la literatura,... la llista seria mooolt llarga...

Jordi: D’entre les teves cançons em crida l’atenció la que porta per títol 'Dijous', en un cas com el de la protagonista de la cançó quines alternatives hi han, a part de menjar molta xocolata?

Névoa: ... 'Dijous' és un poema preciós d'Oriol Molas que és un fado en ell mateix i que transmet molt bé la idea de fatalitat... un gran regal que em va fer el poeta.

Jordi: Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts?Névoa: Tinc una adreça de myspace (nevoafado/myspace.com) i un blog (lanevoaijo.blogspot.com).

Jordi: Moltes gràcies per l'entrevista i molta sort!

Névoa: Gràcies a tu.