Entrevista a Quimi Portet

Entrevista Quimi Portet

Jordi: Veient un concert d’en Quimi Portet, un pot tenir la impressió de que ho té tot sota control, podríem dir que va 'sobrat'.

Quimi: Ostres, és molt fort, no? No, jo no em considero sobrat. M’agradaria, per això, diferenciar entre la part que és purament tècnica, d’ofici, és a dir la professió, i la part més creativa. Pel que fa referència a l’ofici, no em vull fer el 'xulo' però tinc 53 anys i porto tocant des dels 15 anys amb grups, i sempre m’ha agradat molt assajar, organitzar-ho tot molt bé, que les cordes fossin noves, que la llista del concert adequada,... ja que considero que la gent que ve a veure un concert i paga una entrada té dret a gaudir d’un espectacle (no pas escoltar un grup que s’acopla, que se’ls trenquen les cordes de guitarres...) però nego que vagi sobrat, simplement m’encanta el meu ofici i disfrutar fent-lo. Però a part d’aquest costat més professional que m’agrada controlar molt, hi ha una part creativa on no hem anat mai sobrats.

Jordi: Quins són els teus referents musicals?

Quimi: Sóc d’un moment en que tota la meva generació, al coincidir amb 'la movida madrilenya', van cantar en castellà, i els referents que tinc més grans en català tenen 10 anys més, com serien en Pau Riba, en Sisa, en Toti Soler i d'altres; amb ells hi tinc un deute emocional i estètic, mentre que per altra banda els músics que vénen per sota tenen 10 anys menys com serien, per exemple, l’Albert Pla, l'Adrià Puntí i tots els músics de generacions més joves de l'escena catalana amb els que guardo molta relació.

Jordi: Encertadament, o no, podem concloure que has obtingut un reconeixement fins al punt de ser considerat un 'astre', quins avantatges i desavantatges té?

Quimi: Us he dir que tothom sap que 'l’astre' o 'el guapo de l’último de la fila' m’ho he inventat jo, això ho fan tots els artistes però en el meu cas ho reconec. Bromes a part, desavantatge no en té cap, és la meva professió i m’encanta. Porto 10 ó 12 anys en solitari, durant els quals he tret 7 discos, i a la gent que ve a veure en Quimi li pot agradar o no l’Último de la Fila. El meu és un cas d’obstinació ja que me n’he sortit dos cops (un d'ells, obviament, fent societat amb en Manolo), i això en el món de la música és bastant difícil. No vull pintar-ho com una cosa heròica, però m’imagino el difícil que resulta avui en dia per a uns nois joves que comencen, el muntar un grup en català.

Jordi: Encara que no ho remarquis, suposem que una conseqüència ineludible de ser un astre és lligar molt, com ho portes?

Quimi: Jo sempre he tingut la sort de 'tenir un físic que crida l’atenció' i a les senyores els agrado (riures). Bromes a part, m’encanten les senyores, i una de les coses maques que té aquest ofici, és que fem una música que encanta a les senyores. De 'lligar', en realitat 'lliguem' com tothom; és a dir, no gaire.

Jordi: Diuen que un músic es deu al seu públic, la teva manera de donar-li reconeixement és interactuar-hi molt?

Quimi: Jo em dedico a la música popular i m’agrada agradar a la gent. La majoria de les meves cançons són paradoxalment serioses i romàntiques, quan no són directament melancòliques. A l'escenari, però, emprem una ironia específica que a mi em sembla que ve dels nostres avantpassats, de la tradició mai prou publicitada de l'humor català. Sé que puc agradar a certa gent però no hi ha cap altra relació essencial. Jo no em dec al meu públic ni ell no es deu a mi.

Jordi: Parlant de la intel.lectualitat... Hi ha veritats que ens són negades sistemàticament, per exemple, que 'la terra és plana', quines altres veritats ens són negades?

Quimi: És una mentida com una casa, la terra és esfèrica i està aplanada pels pols a una distància de 12 km, però em feia molta il·lusió dir a una cançó una bestiesa com 'la terra és plana ho sap tothom'.

Jordi: Al buscar a wikipedia, ens trobem que Quitèria és una verge màrtir del segle V, així doncs la cançó Quitèria és una cançó d’amor místic o terrenal?

Quimi: No ho sabia mira... És terrenal totalment. Vaig estar un estiu al País Basc francès i al conèixer una senyora que vivia a un petit poble que es diu Espeleta, vaig entendre malament el seu nom Quitèria pronunciat en francès i va donar lloc a una anècdota molt divertida.

Jordi: En la mateixa cançó, demanes a la Mare de Déu del Vinyet que et doni força per cantar l’amor, per què és aquesta Mare de Déu l’escollida?

Quimi: És ben maco, ho he escollit per raons personals, a Vic i a l’Empordà hi ha molts cognoms Vinyet, també és la patrona de Sitges. Quan composes una cançó necessites frases boniques i coses ben maques, i em va semblar molt encertat.

Jordi: Als teus concerts t’hem vist en plena forma, quin és el teu secret per mantenir-te en forma?

Quimi: Ara està de moda donar un punt d’indolència a l’escenari, però nosaltres venim d’una época en que ens ho passàvem molt bé tocant i cantant. El secret és una alimentació adequada i viure el més feliç que puguis dintre les teves possibilitats. Intentar lluitar per les petites coses, com per exemple, si t’agrada veure el paisatge, fer petons a la teva nòvia mentre mires un documental, fer un curs de macramé... La vida pot ser fantàstica encara que no tinguis molts cèntims, i hem de lluitar per aconseguir-ho.

Jordi: Per a en Quimi, la inspiració es treballa o apareix? Quin seria el procés per aconseguir crear una cançó?

Quimi: La gent que ha de fer cançons ja neix per a fer-ne, jo de petit quan em van regalar una guitarra volia tocar una cançó meva, no una dels Rollings Stones. Inspirat si està o no si està, però sempre, ara si has de fer una cançó s’ha de treballar. Les cançons es fan a l’estudi amb tot endollat, tu pentinat amb colònia, dutxat i afaitat.

Jordi: Davant l’inminent final de gira aquest desembre, quins projectes t’engresquen de cara al futur? A que dedicaràs el teu temps lliure un cop acabada la gira?

Quimi: Espero no tenir temps lliure, no n’he tingut mai ja que m’agrada fer moltes coses: anar amb moto, viatjar a Itàlia o al País Basc, vull produir un disc d’un amic meu, treballar algunes cançons per a un hipotètic futur disc...

Jordi: Com podrem estar al dia de les teves novetats?

Quimi: No hi podeu estar (riures). Jo penso que el més important és llevar-se, dutxar-se, afaitar-se i veure què t’ofereix la vida, i tenir fe.

Jordi: Moltes gràcies Quimi per aquesta entrevista!