Entrevista al cantant Gerard Quintana

Entrevista al cantant Gerard Quintana

Jordi: Gerard Quintana, dintre de la promoció del seu quart disc en solitari 'DeTerratEnTerrat' ha presentat aquest 17 d’abril el videoclip de la cançó 'La Crosta' a l’Espai Memorial Democràtic, on hem coincidit amb ell i aprofitem per fer-li algunes preguntes.

'La Crosta' sembla estar inspirada en les declaracions de Joan Ferran al 2007 sobre 'la crosta nacionalista', com, a partir d’aquestes declaracions, neix la idea de la cançó?

Gerard: Quan vaig sentir la metàfora política que va enginyar Joan Ferran en el seu llibre 'Maleïda Crosta', de seguida em va venir la meva àvia al cap. Cada cop que volia saltar-me una crosta ella em renyava. Em deia que d'aquesta forma tornaria a obrir-me la ferida i en qualsevol cas em quedaria una marca per sempre. La millor forma de fer saltar la crosta era curant la ferida. De la combinació d'aquestes dues veus va sortir la cançó 'la crosta'. El problema no és la crosta, sinó les ferides mal curades.

Jordi: Al videoclip que heu presentat avui, han col·laborat representants de les següents associacions:

- 'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya

- ARMHC'- 'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya'

- 'Associació Catalana d’Ex-pressos Polítics'

- 'Pont de la Llibertat: l’Hospitalet Antifranquisme'

- 'Les Dones del 36'

- 'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya 18 abril memorial dels afusellats al Fòrum'

Com va sorgir la idea de la col·laboració i què heu volgut transmetre?

Gerard: A mida que han anat passant els mesos des de la composició de la cançó, la realitat l'ha anat fent més viva. L'encausament del Jutge Garzón pel seu procés pels crims del franquisme i altres notícies relacionades amb la llei de la memòria històrica em van fer decidir a fer el video. La meva primera idea va ser fer un relat dels nostres darrers 75 anys d'història. Tot un repte amb cinc minuts que ens dóna el clip. Per això vaig contactar amb la gent de la revista Sàpiens que em van facilitar informació i els contactes de les diferents associacions. La meva idea era compartir el relat amb els que l'havien patit i no tenen veu encara a hores d'ara. He d'agrair la confiança de totes les associacions que van col·laborar. En moments com aquests dóna molta més satisfacció fer alguna cosa que els pugui ser d'utilitat que no pas fer un clip decoratiu.

Jordi: Veient la situació actual, amb casos com el del processament del jutge Garzón, creus viable que la ferida es curi i caigui la crosta per si sola?

Gerard: Ens trobem en un moment fonamental per veure si de veritat tot va quedar lligat i ben lligat, com va dir el dictador. La llei de memòria històrica proposava un pas endevant, una mena de segona tansició sense els xantatges ni els temors de la primera. La realitat ens demostra que hi ha encara molts obstacles dins la mateixa estructura de l'estat per poder avençar cap a una democràcia de ple dret. Tenim el grau de democràcia que van tolerar els vencedors amb el temor dels vençuts.

Jordi: 'DeTerratEnTerrat' s’endinsa en la Barcelona actual en época de crisi, buscant plasmar el que es viu al carrer i cercant noves sonoritats, que has experimentat personalment durant aquest procés de recerca?

Gerard: En primer lloc, una sensació de llibertat. Deixar de ser l'eix del meu treball i cedir el protagonisma a la ciutat, en aquest cas, et posa al lloc de l'observador que sempre és interessant. Com una mena de cronista he anat recollint sensacions pels carrers de la ciutat i després les he organitzat en un relat amb l'ajut de l'Albert Pla a la producció, i el resultat ha estat alliberador, com el final d'un joc que t'ha mantingut capficat i t'ha mantingut en un present constant que de sobte veus amb tota la perspectiva i et sorpren en nous espais i en noves sonoritats. La crisi només fa la ciutat més extrema, no la canvia per una altra.

Jordi: Aquest disc ha estat produït per Albert Pla, com creus que això ha influenciat el so?

Gerard: Després de molts anys d'amistat amb l'Albert, la complicitat amb la que hem treballat aquest 'Deterratenterrat' ha estat màxima. Quan l'Albert et demana tres solucions per a un repte que es planteja en ple treball, no es queda ni amb la més convencional, ni amb la més agosarada, sinó amb la més lliure i creativa. Aixó ja dona un to diferent al disc, m'he apropat a estils i a sonoritats que no havia tocat mai fins aleshores, tot i conservar també el meu espai natural. El que va seduir més a l'Albert d'aquest projecte va ser la idea de fer un relat, un recorregut de carrer.

Jordi: Si comparem amb 'Senyals de fum', 'Les claus de sal', 'Per un tros de cel' i 'Treu banya', veiem una evolució en el teu estil, quines influències t’han mogut en aquest trajecte?

Gerard: És molt senzill. Quan es va disoldre Sopa de Cabra vaig fer un disc ràpidament, sense pensar gaire, de la mà del Quimi Portet que em va oferir el seu estudi i el seu mestratge. De seguida me'n vaig adonar que necessitava un temps per redefinir el meu espai, a part dels Sopa. Per això em vaig donar temps per estar ben a prop meu, i des d'aquesta intimitat desconstruir tot el discurs amb 'Les Claus de Sal', per tornar a començar a construir amb 'Treu Banya'. Un cop vaig tornar a tenir tots els organs vitals al seu lloc, em vaig disposar a sortir de la closca, i així va arribar aquest darrer disc, guiat pel ressó d'aquests temps que tornen a ser de canvis a tot nivell. Ara es poden qüestionar coses que feia massa temps que eren inqüestionables.

Jordi: Un cop superem la crisi, com a font d’inspiració: l’amor o el desamor?

Gerard: Són les dues cares d'una mateixa moneda. El final sempre és l'auguri d'un nou començament, i el començament pressuposa sempre un final. L'amor no tindria valor si no el poguéssim perdre.

Jordi: Girona, Eivissa, Barcelona ... per què aquest triangle?

Gerard: Precisament és el triangle de l'amor...jajaja. Sempre he viscut allà on duia el cor. Em ve de família, allà on batega el cor, allà planto la tenda.

Jordi: I d’entre aquestes tres ciutats, per què un disc de Barcelona?

Gerard: Vaig cantar a Girona amb l'Empordà i amb El Boig de la ciutat o amb El Carrer dels Torrats. Després a Eivissa amb 'Senyals de fum' i 'Pitiüsa', per exemple. Ja li tocava a Barcelona després de gairebé trenta anys de relació.

Jordi: Què opines de la dita 'un amor a cada port'?

Gerard: Millor que una mort a cada port.

Jordi: I, ja que t’agraden les tres, quines qualitats destacaries de cada lloc?

Gerard: Són molt diferents però també tenen coses en comú. El barri vell de Girona, el Gòtic de Barcelona, i Dalt Vila a Eivissa, tenen un caràcter comú. El de la pedra antiga i sàvia, que aporta la conciència de formar part d'un trajecte que no s'atura.

Jordi: I quina escolliries per retirar-te?

Gerard: Espero no retirar-me mai i seguir voltant d'un lloc a l'altre, fins que el cos aguanti.

Jordi: En aquest moment de crisi, i amb la influència de les noves tecnologies, com veus el futur del panorama musical?

Gerard: Per redefinir. Estem en plena revolució tecnològica, i això ha afectat en primer lloc a la música, però després han vingut els audiovisuals com el cinema o la tv, els diaris, i després anirà venint tota la resta. El canvi és d'una abast que encara no acabem de veure, ni d'entendre. Però no només haurem de reinventar el negoci de la música, sinó el món com l'entenem ara.

Jordi: I el de la música feta a Catalunya?

Gerard: A nivell d'indústria està en un moment de canvis, però el procés serà lent em fa l'efecte. Però a nivell creatiu estem en el millor moment que jo pugui recordar.

Jordi: Actualment hi ha un esclat de nous grups, creus que el públic segueix fidel als referents de sempre o es deixa emportar per aquesta nova fornada?

Gerard: La diversitat, qualitat, creativitat i naturalitat de les noves propostes son engrescadores i hauríem de desitjar que trobin altaveu i arribin al públic. La maduresa d'un país es demostra en el fet que sap sumar els seus referents culturals, per exemple. En qualsevol cas és un gran moment per a la música a casa nostra.

Jordi: Com a músic curtit als escenaris, què aconselleries a aquests nous grups?

Gerard: A nivell artístic i creatiu no tinc res a consellar. Ja en saben prou i ho demostren cada dia. A nivell vital, els hi recomanaria que no deixin mai de creure en ells mateixos, malgrat les modes que vénen i van.

Jordi: Dissabte que ve presentes en format elèctric 'GERARD QUINTANA i la DETERRATENTERRAT ELÈCTRIC BAND', què ens pots anunciar d’aquest espectacle?

Gerard: L'estiu passat ja em vaig electrificar en mitja dotzena de concerts. Aprofito per satisfer les meves necessitats d'alt voltatge i per fer un petit repàs per 25 anys d'ofici, amb un cert protagonisme del darrer disc i de les cançons que vaig fer amb Sopa de Cabra.

Jordi: Com podem estar al dia dels teus concerts i novetats?

Gerard: A través de la meva web: www.gerardquintana.cat, o del myspace: www.myspace.com/gerardquintana o al Facebook, on hi tinc dos perfils i un grup.

Jordi: Moltes gràcies Gerard per concedir-nos aquesta entrevista!