Entrevista a l'Excèrcit d’Islàndia

Jordi - Coincidim amb els egarencs “Exèrcit d’Islàndia” per interessar-nos en quin és el secret de la seva ràpida popularitat des de que es van decidir ajuntar per formar el grup al desembre del 2009. Parlem amb en David Amat, en Raül Barbero, en Jordi Ibáñez, i en Rubén Martínez, que són els components d’aquest exèrcit i el primer que els hi preguntem, és com es van conèixer i com va sorgir la idea de formar el grup?

Exèrcit d'Islàndia - Ens coneixem d´haver format part d´altres grups de l´escena Egarenca, en el fi d´aquests grups i per casualitats de la vida vam coincidir i vam decidir ajuntar-nos per tirar endavant aquest projecte amb moltes ganes i il.lusió.

J - Un cop format el grup, com us vau decantar per aquest nom?

E.I. - En aquest cas va ser primer l'ou que la gallina, és a dir, la cançó la vam fer abans de decidir el nom del grup, i amb l'esperança de poder ser el primer exèrcit amb èxit i sense armes.

J - Quins estils musicals compartiu i influencien el vostre so?

E.I.- El Pop-rock de tota la vida amb les seves variants, Indie, Noise, Alternatiu ... Des de REM a RADIOHEAD passant per Pixies, Smiths, The Cure, Arcade Fire, Boiwe, Dylan, Velvet Underground, Doves, Joy Division, Pavement, PJ Harvey,The Kooks, We are scientist, My bloody Valentine... No ens tanquem a cap estil, musicalment estem oberts a tot.

J - Camí de complir el primer any junts com Excèrcit d’Islàndia, us hem pogut veure al concert de semifinals del “Sona 9” el 25 de septembre dins de la programació del BAM a la festa major de la Mercè. Com heu viscut l’experiència de participar al “Sona 9” i en aquest concert en concret?

E.I. - L´experiència del Sona 9 ha estat més que satisfactòria tenint en compte que no portem ni un any tocant junts. Ens ha donat l'oportunitat de promocionar-nos en diversos medis, i de poder tocar en bons escenaris, com la sala RAZZAMTAZZ 3 o dins del BAM.
Tocar al BAM ens era impensable fa 10 mesos, sempre havíem estat a l'altre cantó de l'escenari, o sigui de públic. I poder estar a sobre d'aquell escenari, amb la catedral de fons, amb la gent ballant i aplaudint les nostres cançons és realment maco. De totes maneres, no us enganyaré... ens hem quedat a les portes de la final i ens hem quedat amb ganes de més...

J - Com porteu el fet d’obtenir reconeixement amb tan sols 1 any de grup junts, i com encareu el futur del grup?

E.I. - Doncs sembla que agradem a la gent, i això és d'agrair; com a músic, veure que el que compons és reconegut és una sensació que t'omple. De totes maneres, acabem de començar com aquell qui diu, ens queda un llarg camí... de moment començarem a combinar concerts acústics i elèctrics.
El futur del grup passa per divertir-nos fent el que fem i veure que divertim a la gent, ens agrada la música, ens apassiona, o sigui que encarem el futur amb moltes ganes i il·lusió i això sí... sense armes!!

J - Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

E.I. - Tenim un myspace: WWWW.MYSPACE.COM/EXERCITDISLANDIA i també via facebook: LEXERCIT DISLANDIA. Intentem posar la gent al dia amb les cançons, fotos, videos,...

J - Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!

Entrevista al grup La Brigada

Entrevista al grup La Brigada

Jordi: Coincidim amb La Brigada en el concert que fan el 26 d’agost al Museu - Casa Barral de Calafell.

En aquest marc incomparable, parlem amb en Pere Agramunt sobre el seu nou disc 'Les paraules justes', i aprofitem per preguntar-li com s’ho han fer per a trobar-les: 'les paraules justes'?

La Brigada: No sabem si les hem trobat del cert, finalment. Això us pertoca a vosaltres i al públic, en general. El que sí podem assegurar és que hem intentat que les paraules i els acords que hi ha no fossin sobrers.

Jordi: Quines diferències podem apreciar en aquest treball respecte del primer: 'L'obligació de ser algú'?

La Brigada: En aquest segon disc hi ha un treball de banda més complet alhora que espontani. El grup ha crescut molt en els darrers dos anys i el nostre so s'ha musculat i també s'ha matisat en moltes capes.

Jordi: Aquell primer disc us va donar notorietat i reconeixement: per exemple, us van concedir el títol de millor disc segons la revista Mondosonoro-Edició Catalunya al 2008, i també el 5è lloc a la revista Enderrock. Això us ha facilitat les coses de cara a aquest segon treball o us ha aportat més pressió?

La Brigada: Cap mena de pressió més enllà de la que ens marquem nosaltres mateixos com a artistes. Si aquesta no és la més forta de totes, de cara a millorar, és que la teva feina com a músic no té cap mena de valor.

Jordi: En aquest nou disc heu comptat amb la coproducció de Joan Manuel Celorio (del grup també vilanoví “Tokyo Sex Destruction”), així com amb la cooperació en dues cançons d’en Magí Mestres , què han aportat ambdúes col·laboracions al disc?

La Brigada: El que volíem aportar amb la incorporació a la producció del Joan Manuel és l'ampliació del punt de vista i una oïda externa, que ens coneix molt però que no ha estat involucrat en el procés de creació i que no està condicionat. També ens va donar un cop de mà amb alguns arranjament que van quedar de conya. Les cançons d'en Magí, per la seva banda, donen un contrapunt interessant a la meva narrativa i veu, a la vegada que formen un tot homogeni amb la resta de cançons a nivell de producció.

Jordi: Com vilanovins també participeu en el Festival Faraday, quina relació hi manteniu i com valoreu les diferents edicions del festival?

La Brigada: Jo en sóc el director artístic, en Miquel Tello (baixista) també forma part de la direcció del festival i en Magí havia estat part de la direcció fa uns anys. El Faraday ha creat una marca de festival indendent de petit/mitjà format en un marc idíl·lic bastant única no només a Catalunya sinó a tot l'Estat. Sabem del cert que altres festivals ens posen com a referents a seguir i això és molt d'agraïr.

Jordi: El concert d’avui és en format acústic, quina diferència hi notarem comparant amb un concert elèctric?

La Brigada: En l'acústic som en Magí Mestres (trompeta, veu i percussions) i jo mateix a la guitarra acústica i veu. És un format reduït de cinc a dues persones i sense electrificar. La Brigada al complet fa molt soroll, quan vol, en canvi a l'acústic les cançons es poden percebre amb més intimitat, tal i com varen ser concebudes, d'una altra banda.

Jordi: Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

La Brigada: Tant al nostre facebook, com MySpace i Twitter anem penjant a diari no només les nostres notícies i concerts sinó també coses relacionades amb la música i discos i artistes que ens agraden.

Jordi: Moltes gràcies per aquesta entrevista i molta sort!

Entrevista a la cantant Névoa

Entrevista a la cantant Névoa

Jordi: Compartim uns breus moments amb Núria Piferrer, coneguda com a Névoa, la més reconeguda 'cantadora' de fado de les nostres terres.Névoa torna a presentar aquest 30 de maig a Luz de gas, dintre del 'festival de la guitarra', el nou espectacle 'Estranya forma de vida', que agafa el nom d’una de les cançons clàssiques de la gran cantant de fado, Amália Rodríguez, a la que ret homenatge coincidint amb que enguany es compleixen 10 anys de la seva mort.

Això ens fa preguntar-li, per què ha estat Amália Rodrígues qui l’ha inspirat en aquest espectacle?

Névoa: Amália Rodrigues és la reina indiscutible del fado; fou l'artista que va internacionalitzar-lo i el va revolucionar, i tot això sense tenir la intenció de fer-ho... Una gran artista, amb una veu i una sensibilitat increïbles. Tot plegat és força inspirador...

Jordi: Quines influències d’Amália Rodrigues són les que més t’han influït en la teva música? I en la teva vessant més personal?

Névoa: A banda del que he esmentat abans, el que més admiro d'ella és la seva llibertat a l'hora de triar el repertori, a l'hora d'aproximar-se a la música i a les paraules basant-se només en la seva bellesa, sense qüestionant-se si una cançó pertany a un gènere o un altre, o si el que feia era més o menys ortodox.

Jordi: Les cançons d’aquest espectacle sonen amb un aire 'jazzístic', al estar la Núria acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, del contrabaixista Guillermo Prats i del percussionista Ramón Ángel Rey, als quals, a més, s'hi suma la guitarra portuguesa d’en Publio Delgado. Com definiries el so que has buscat en aquestes adaptacions?

Névoa: Vaig pensar-hi molt a l'hora de triar el so perquè volia aproximar-me a un so més jazzístic però sense perdre completament les referències del fado. Vaig incorporar en Ramón a la bateria perquè és un virtuós de les escombretes, però alhora vaig decidir mantenir la guitarra portuguesa perquè és el color més característic del fado, i amb tot plegat hem aconseguit l'efecte que buscàvem.

Jordi: L’espectacle 'Estranya forma de vida', va ser enregistrat el passat octubre a l’Auditori, i ha sortit a la venta recentment publicat. Al comprar-lo ens trobem amb la sorpresa que inclou un DVD amb l’espectacle 'Entre les pedres i els peixos', gravat en directe a Macao (Xina).Quines serien les principals diferències entre els dos espectacles?

Névoa: Són dos repertoris molt diferents. Dintre del món del fado hi ha dues grans categories: d'una banda el fado tradicional que consta d'unes cent cinquanta melodies que es poden cantar amb qualsevol lletra que hi encaixi per mètrica i rima, i, d'altra banda, a partir dels anys '50 apareix el 'fado-canção', que són cançons tocades amb instrumentació de fado i cantades a la manera de fado però que són composicions noves.'Estranya forma de vida' és una selecció de fados-cançó que cantava Amália Rodrigues però amb sonoritat de jazz, en canvi 'Entre les pedres i els peixos' són tot melodies de fado tradicional però cantades amb poemes d'autors catalans (Feliu Formosa, Enric Casassas, Josep Maria de Sagarra...) i en català.

Jordi: Per què has volgut aprofitar per fer arribar als teus seguidors de manera conjunta els dos espectacles?

Névoa: Em semblava que ja estava preparada per oferir un disc en directe. Jo sóc una artista de directe... la feina d'estudi és interessant però on realment gaudeixo és als concerts. Quan estic sobre l'escenari sóc realment jo...

Jordi: Aquests enregistraments en directe, vénen després de quatre discos d’estudi, que s’han forjat tan a partir de temes propis com d’adaptacions d’altres autors. Quines són les teves principals influències a les quals has volgut retre homenatge?

Névoa: Hi ha molta gent que admiro i en la qual m'inspiro, però no tots són músics: m'agrada el cinema, la pintura, l'escultura, la dansa, el videoart, la literatura,... la llista seria mooolt llarga...

Jordi: D’entre les teves cançons em crida l’atenció la que porta per títol 'Dijous', en un cas com el de la protagonista de la cançó quines alternatives hi han, a part de menjar molta xocolata?

Névoa: ... 'Dijous' és un poema preciós d'Oriol Molas que és un fado en ell mateix i que transmet molt bé la idea de fatalitat... un gran regal que em va fer el poeta.

Jordi: Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts?Névoa: Tinc una adreça de myspace (nevoafado/myspace.com) i un blog (lanevoaijo.blogspot.com).

Jordi: Moltes gràcies per l'entrevista i molta sort!

Névoa: Gràcies a tu.

Entrevista al grup Nemset

Entrevista al grup Nemset

Jordi - Coincidim amb els Nemset , que actualment estan promocionant el seu nou disc autoeditat aquest 2010 i amb títol homònim de NEMSET.

Parlem amb els components del grup, que són la Rosa Mª Inglada a les veus, el Joan Inglada a les guitarres, l’Albert Gómez al baix, l’Àlex Badia als teclats, el Marcel Paredes a les percussions i el Xavier Vila a la bateria.

Abans de res deixeu-nos preguntar-vos quin va ser l’origen de la banda el 2005 i d’on va sortir el nom de NEMSET?

Nemset: Realment la cosa ve de més lluny (possiblement pels voltants del 2002 o 2003) i, encara que al principi l’esperit de la banda potser no era el d’ara i es descriuria més com a 'grup d’amics que s’ajunten per fer música', va ser el Xavi, el bateria, el que es va dedicar a buscar els primers integrants de la banda amb l’objectiu de muntar un projecte seriós. Pel que fa al nom, és un dels llegats que ens queden dels components que originalment van formar el grup.

Jordi - Al 2005 i 2006 vau gravar una primera i segona Demo que marquen els inicis de la banda, quins grups han influït més el so de NEMSET que sentirem en aquestes dues primeres Demos?

Nemset: Ja des dels inicis intentem sonar amb personalitat pròpia i és per això que no hi ha cap banda en concret que ens influenciï. O potser és que les influències són moltes i variades i així, ben mesclades, fan que el nostre so no sigui fàcil de classificar. Sol passar que, si algun tema ens recorda massa al so d’ alguna banda en concret, automàticament es descarta.

Jordi - Al 2008 traieu el vostre primer àlbum: RESET. Amb aquest títol ens fa pensar que és el que volíeu 'resetejar'? Quin so caracteritza aquest segon treball?

Nemset: Aquest llarga duració marca el fi d'una època i la voluntat de la banda de mirar cap a nous horitzons. Principalment és un homenatge als antics components de la banda i el so resultant és el d’un disc on tots aquests antics membres s'hi poden identificar. La idea era començar de nou però sobre tot el que ja havíem construït en l’etapa anterior, amb nous membres i ganes renovades per part dels que seguien. Cal dir que no es pot considerar el nostre primer àlbum perquè per l'SGAE no és realment un 'àlbum' sinó que és una demo de llarga duració.

Jordi - Finalment al 2010 editeu el disc que esteu promocionant actualment: 'NEMSET'. De que parlen les 11 noves cançons del disc?

Nemset: Podríem dir que aquest és el primer disc oficial de Nemset. Els temes que el composen parlen de l’entusiasme de viure, d’afrontar les mancances de la vida amb alegria. Parlen del saber aixecar-se després d’una forta patacada i no donar-se per vençut. Parlen de les batalletes de joventut amb les que inflaràs el cap als altres quan et facis gran, de com et prenies la vida llavors i com ho fas ara. Parlen de l’amor sense tabús o, simplement, descriuen un paisatge surrealista. En resum podríem dir que són temes que sempre intenten injectar una dosi de 'bon rotllo' i un missatge d’optimisme en situacions que realment descriuen el contrari. Què millor en època de crisi que prendre’s la vida amb optimisme? Nosaltres creiem que possiblement tothom se sentirà d’alguna manera o altra identificat en alguna de les cançons.

Jordi - Em crida l’atenció la cançó 'Xec en blanc', en què està inspirada aquesta història? De què parla la lletra?

Nemset: La història en sí està inspirada en la trama d’una pel·lícula d’aquelles que no fan mai en horari de molta audiència i de la que no en sabem el nom... Explica la relació entre un amic i una amiga i de com canvia aquesta relació després que ell descobreixi la vida secreta que porta ella i que fa que ara la vegi amb uns altres ulls.

Jordi - Quines diferències trobarem a l’escoltar aquest nou disc respecte l’anterior, RESET? Quines noves influències us han marcat en aquesta evolució?

Nemset: Doncs la veritat és que de diferències n’hi ha moltíssimes, començant per la notable millora del so, que ho ha marcat clarament el pressupost destinat a la gravació. A nivell musical destacaríem que, encara que la línia principal a seguir la marquen el Funk i el Rock, ara intentem també que la cosa tingui un aire un pèl més 'comercial'. La veu també ha estat un canvi important, ja que a l’inici de la banda tots els temes eren cantats per veus masculines i ara és totalment el contrari. A nivell de producció vam decidir que no volíem que fos un disc de so fred i sobreproduït com passa massa sovint, sinó que sonés el més proper possible a un directe sense expressament ser-ho, que tingués un regust una mica més cru. Això va pesar considerablement en l’elecció de l’estudi de gravació. Les altres diferències que hi podem trobar són la seguretat que hi va haver a l’hora de portar a lloc els temes, tant a nivell de composició com de producció, la decisió a l’hora de plantejar els canvis dins el renovat estil i la distribució dels rols de cadascú dins la banda.

Jordi - Quins plans de futur teniu? Com penseu promocionar el disc?

Nemset: Ara mateix els plans es centren en promocionar aquest nou disc. Si parlem a llarg termini els plans són gravar-ne molts més ( malgrat els temps que viu la música), tocar tant com sigui possible i divertir-nos fent el que més ens agrada. Principalment la idea és que el disc es promocioni amb el sistema boca-orella. El podeu escoltar al nostre Myspace, a la nostra pàgina al Facebook o bé descarregar-lo directament. Si el disc t'agrada o si vens a un concert i al final d'aquest tens la sensació que ha valgut la pena i que ho has passat bé, doncs ens el pots comprar i ajudar-nos a tirar endavant. També es pot adquirir contactant amb nosaltres a través de nemset@nemset.com

Jordi - Com podem estar al dia dels vostres propers concerts i novetats?

Nemset: Molt fàcil: podeu estar informats visitant el nostre Myspace www.myspace.com/nemset o a través de la nostra pàgina al Facebook o a www.nemset.com

Jordi - Moltes gràcies Nemset per concedir-nos aquesta entrevista i molta sort!

Nemset: Encantats d’haver pogut parlar amb vosaltres. Ens veiem en algun concert?

Jordi - Per descomptat ;-)

Entrevista al cantant Miquel Abras

Entrevista al cantant Miquel Abras

Jordi - Coincidim amb el Miquel Abras que està presentant el seu darrer treball “Temps de Zel”.Amb aquest títol de disc ens veiem obligats a preguntar-te, abans que res, qui és el que està en Zel: tu? Els teus seguidors? El món? ... Qui?

Miquel – El títol Temps de Zel recull el sentiment de les cançons d’aquest disc, que s’endinsen en el cantó més fosc de l’amor, tot entrant en el desamor i la infidelitat. També he aprofitat per fer, amb el títol, una metàfora respecte la situació actual del món, que sembla estar en crisi i que cada cop anem a pitjor.

Jordi – El fet que aquest disc aparegui després d’un molt bon 2009, on has aconseguit 3 premis Enderrock i el premi de millor disc de l’any concedit pels oïdors de Radio4, t’ha afegit pressió a l'hora de preparar aquest nou disc o t’ha donat tranquil.litat?

Miquel – Estic molt content del reconeixent aconseguit fins ara, que demostra que hem fet bona feina, però encara queda molt per fer. El que volem és anar creixent i que a cada concert hi hagi més gent, tant dels seguidors que ens van descobrir amb algun dels anterios treballs, com de gent que ens descobreix amb “Temps de Zel”.

Jordi – Quines diferències trobarem a l'escoltar el “Temps de Zel” respecte els dos discos anteriors?

Miquel – En aquest disc he intentat que la música sigui més directe, que quan algú vingui a veure un concert i compri el disc, a l’escoltar-lo a casa es trobi amb que sona igual que al concert. En aquest sentit, no hi ha, per exemple, cap arranjament de teclats o violins, i les guitarres prenen molta importància.

Jordi – A les lletres de les teves cançons veiem un rerafons amarg. Per exemple a la cançó “Crida” que podem veure al youtube http://www.youtube.com/watch?v=Igsy70gZUoY , escoltem “avui t’han sentit plorar els teus fills quan sorties de casa”, quines són les teves fons d’inspiració?

Miquel – Aquest tipus de frases apareixen perquè des de petit he volgut ser músic, i tinc molt marcat l’esforç i la lluita per aconseguir-ho. També en altres camps de la vida, com en l’amor per exemple, molta gent realitza aquest esforç de superació.

Jordi – tornant a les lletres, al nou single “l’últim adéu” que podem veure al youtube http://www.youtube.com/watch?v=hhIFNB9MN5E , escoltem “ens passem la vida buscant el que no tenim, i quan ho trobem ens dóna dos mesos de vida”, en que està inspirada aquesta cançó?

Miquel - Quan vaig composar aquesta cançó, va coincidir amb el trist diagnòstic mèdic que havia rebut un matrimoni de la Bisbal i com havien encarat ells la notícia. Així que la lletra reflexa aquesta realitat de que la vida és molt bonica, els somnis s’han de complir però també passen desgràcies, i hem de saber afrontar-les.

A nivell de lletres els meus tres discs formen una trilogia on veiem com evoluciona una parella. El primer transpira un amor adolescent, i ens remonta al moment en que la parella es coneix; el segon està marcat per l’esplendor en que la parella arriba al moment àlgid; i en aquest tercer la parella arriba a un moment delicat i es trenca. Després de la ruptura, la parella entra en un Temps de Zel, així que el títol dels disc evoca aquest moment.

Jordi – Parlant amb amics sobre les teves cançons, em destaquen el fet de que moltes d’elles tenen tonades molt enganxoses. Quin és el teu secret per aconseguir-ho?

Miquel – Ja m’agradaria a mi que existís algun secret!Per a mi, la millor manera d’afrontar un disc és composar moltes cançons, per abans del disc tenir-ne una trentena i poder escollir aquelles que diuen alguna cosa, que la lletra enganxa, ...

A nivell d’influències, escolto molta música i m’agraden molts grups, i entre ells alguns que han arribat a molta gent, com per exemple U2 o Beatles, així que el fet que m’agradin aquests grups també em pot influir en composar cançons d’aquest tipus.

Jordi – També has compaginat la presentació del teu nou disc amb un duet acústic amb en Joan Masdéu, i amb la participació a l’espectacle “Tribut a Sau”. Quina valoració fas d’aquestes col·laboracions i quins altres projectes tens de cara al futur?

Miquel – La prioritat és promocionar el nou disc, i presentar-lo arreu en directe per fer-lo arribar a quantes més persones millor.

Paral·lelament amb en Joan Masdéu hem fet una sèrie de concerts que han estat molt ben rebuts pel públic, i en els que ens ho passem molt bé els dos. Ara fem un parèntesi per a la presentació del disc, però al septembre o octubre en tornarem a fer.

El "Tribut a Sau" el vam presentar a l’acústica fa dos anys i ens han anat sortint bolos, en els quals una sèrie d’amics ens ho passem bé tot recordant les cançons de Sau.

Jordi – Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts?

Miquel – A nivell de concerts estarem tant en el Mercat de Musica Viva de Vic el 17 de septembre, com al Festival de Cap Roig el 3 d’agost, i a més farem molts més altres concerts, amb l’idea de fer arribar el nou disc a quan més public millor. Podeu estar al dia de l’agenda de concerts, tant a la web http://www.miquelabras.com/ com al myspace http://www.myspace.com/miquelabrasmusic .

Jordi – Moltes gràcies Miquel per aquesta entrevista i molta sort!

Entrevista al grup Hewel

Entrevista al grup Hewel

Jordi: Coincidim amb els Hewel, que estan actualment d’enhorabona, ja que la seva cançó 'Culpa Teua' s’ha convertit en la sintonia de l’anunci de TV3.Suposo que poc us podieu imaginar al crear el grup al desembre del 2006, que una cançó vostra podria arribar a tants oients com és el cas de 'Culpa Teua' com a sintonia de TV3 http://www.youtube.com/watch?v=sacakKkwdgI ?

Hewel: La veritat es que no ens ho esperàvem. Va ser una gran noticia que TV3 utilitzés una cançó nostra per fer un anunci.

Jordi: Els inicis del grup estan marcats pels nombrosos concerts que us van portar a compartir escenari amb grups tant diferents com Front 242, Sr. Chinarro, els germans Santiago y Luis Auserón, Dj Gato, The Last Three Lines, Miqui Puig, ... com vau viure aquesta época de concerts frenètics? Alguna anècdota graciosa que volgueu compartir?

Hewel: Desde els primers concerts hem tingut la sort de coincidir amb artistes ja consagrats en l’escena musical. Com en tots els àmbits et trobes gent de tota mena, però amb la majoria de grups amb els que hem compartit escenari continuem mantenint el contacte i l’amistat.Anècdotes moltes! Des de veure al Santiago Auseron cridant fent 'el pi' per afinar la veu abans d’un concert, a una gran festa en la que vam riure molt amb els We Are Standard o la del backstage de la Sala Bikini, que no es pot explicar... però sobretot ens quedem amb l’experiència i l’aprenentage de cadascún dels concerts.

Jordi: Al 2008 autoediten el seu primer treball, de títol homònim 'Hewel', que inclou 6 cançons. Això ens fa preguntar-vos d’on sorgeix el nom de 'Hewel' que dóna nom al grup i a aquest primer disc?

Hewel: El nom de 'hewel' prové del 'wolof', una de les llengües oficials al Senegal. En aquella època teniem un percussionista del Senegal. Quan la gent del Senegal es troba pel carrer diuen 'hewel', que vol dir 'sort', i ens va agradar molt el nom.

Jordi: Quines són les principals influències músicals que han ajudat a formar aquest so desacomplexat del grup?

Hewel: Cadascú té unes influències molt diferents i moltes ganes d’ experimentar amb diferents sons. D’aquí a que es puguin trobar elements de la música rock, indie, pop, electrònica, etc.

Jordi: Al 2009, sense donar treva, autoediten un nou treball, que inclou les cançons 'La ciutat de les no oportunitats', 'no diguis res més' i 'culpa teua'. Què és el que voleu transmetre amb aquestes cançons?

Hewel: La principal diferència amb l’EP anterior, és l’idioma; després de provar als concerts temes cantats en català, ens vam adonar que el fet de que la gent entengui la lletra, o estigui en la nostra llengua, dóna més força i personalitat a les cançons.

Jordi: Presenten el seu treball a molts concerts, i arriben a finalistes de nombrosos concursos com per exemple (Heineken Greenspace, Rock is Record, Artista 10, Track Vendrell). Al 2009, igualment, s’alcen com a guanyadors del concurs Sona9 en l’apartat de votació popular. Com heu viscut aquest procés de creixement de la popularitat del grup?

Hewel: Que la nostra música pugui arribar a més gent és el que aquests concursos ofereixen a grups que comencen com nosaltres. A nivell del grup ens ha donat forces i motivació per seguir endavant amb el projecte.

Jordi: Actualment el grup està inmers en la preparació del que serà el seu nou disc, ens podeu avançar alguna exclusiva del que ens oferirà aquest nou treball?

Hewel: Tot just estem acabant la fase de pre-producció. Hi estan col·laborant grans músics i la producció anirà a càrrec d’uns dels productors musicals més reconeguts de les nostres terres, fins aquí podem parlar per ara. A través del nostre bloc anirem donant més pistes.

Jordi: Com a forma innovadora, el grup anuncia la possibilitat de comprar per avançat el disc a 100 afortunats que el tindran en edició limitada. D’on ha sorgit aquesta iniciaitva?

Hewel: Altres bandes ja han venut el seu disc per avançat per tal de subvencionar part dels costos de l’edició. Com a particularitat, nosaltres només en posarem a la venda 100 còpies que seran úniques cadascuna d’elles.Per cert, es poden aconseguir, enviant un correu electrònic a: hewelmusic@hotmail.com

Jordi: Quines avantatges tindran aquests 100 escollits que comprin el disc de forma anticipada?

Hewel: A part de que cadascun serà diferent, únic i d’edició limitada, els compradors estaran convidats a un concert exclusiu que farem en una de les festes de presentació del disc.

Jordi: Com podrem anar seguint l’evolució del vostre nou disc, i estar al dia de totes les vostres novetats?

Hewel: A través del nostre myspace hi trobareu els links del bloc, facebook, twitter, des d’on es podrà seguir tot el procès.www.myspace.com/hewel

Jordi: Moltes gràcies per l’entrevista i ànims amb el nou disc!

Entrevista al grup ix!

Entrevista al grup Ix!

Jordi: Vam coincidir amb els Ix! al seu concert a la sala Razzmatazz el passat dia 24 d’abril, coincidint amb el quart aniversari del Club TRESC. Allí conversem amb l'Eduard Gonzàlez, bateria i compositor de bona part de les cançons del grup.El grup es va formar a la primavera del 2007, quan us vau ajuntar els sis components i vau enregistrar una maqueta anomenada ix!.Quin va ser el nucli d’unió entre vosaltres i d’on va sortir el nom d’ix! ?

Ix!: El grup es va formar a partir d'unes cançons que ja estaven acabades i a partir d'aquí va començar tot a rodar: un concurs, els assajos i els directes. El nom va ser una necessitat urgent, es tracta d'una expressió de sorpresa que es fa servir a Cadaqués.

Jordi: 9 mesos més tard, com si es tractés d’un embaràs, us vau tancar a l’estudi per enregistrar el vostre primer àlbum 'autòmat infinit'. Per arribar a aquest punt vau realitzar molts concerts i promoció a molts diferents mitjans. En aquest moment crèieu que el vostre missatge arribaria i agradaria al públic tant com ha arribat?

Ix!: La veritat és que no ens ho vam plantejar tot això, nosaltres només volíem fer el millor primer àlbum possible i el resultat va ser molt bo. El fet de fer aquests concerts i entrevistes ens va preparar per al que vindria després.

Jordi: Del vostre primer àlbum, 'autòmat infinit', destaca, entre d’altres, la cançó 'Ràdio' que va sonar molt a les emissores i, per exemple, va ser la sintonia de l’estiu del Matí a Catalunya Ràdio presentat per Pere Mas. Com és que 'Ràdio' va agradar tant a les 'ràdios'?

Ix: Ens va agafar per sorpresa! Sí que és cert que 'Ràdio' és una cançó que entra a la primera. Musicalment és molt directa, té una melodia que ràpidament s’enganxa i una base clara i contundent, suposo que és per això que agrada tant.

Jordi: El disc va ser rebut amb molt bones crítiques i n’heu fet 75 presentacions en directe. Les cròniques dels concerts també són molt positives, destacant la vostra energia a l’escenari. Us considereu un grup més d’estudi o de directe?

Ix: Sens dubte, a l’escenari és on ens sentim més còmodes, la sensació del moment i tenir la gent al davant sempre és més fàcil per transmetre. A l’estudi és diferent, és més fred, però alhora et dóna la possibilitat d'arribar on tu vols amb les cançons, gràcies al temps i la tecnologia.

Jordi: Vau rebre l’encàrrec de fer la banda sonora íntegra de la pel·lícula 'Estació de L’Oblit' produïda Canónigo Films i TV3. Com us vau plantejar aquest projecte i quin tipus de música vau considerar el més adient per a la banda sonora?

Ix: Teníem clar que era un encàrrec i ho vam aprofitar per fer coses diferents d’ix! Tot i estar lligats a fer música que acompanyés unes imatges, vam poder experimentar amb sons i uns tipus d'arranjaments diferents als que fem servir habitualment. Ha estat una experiència molt enriquidora!

Jordi: L’estiu del 2009 comenceu a encarrilar el vostre segon àlbum 'L’ingenu és lliure', i decidiu promocionar-lo a través del vostre propi segell discogràfic, al qual anomeneu 'Gat records'. D’on vau treure el nom pel segell?, guardeu molt bons records d’un gat o us agraden els discos en forma de gat?

Ix: No, simplement vam fer una llista amb noms i vam agafar aquest perquè ens agradava, era curt i fàcil!

Jordi: Per treure el disc vau optar per una forma original de financiació, oferint als vostres seguidors la possibilitat de comprar el disc per internet abans de gravar-lo, amb el compromís de que els hi enviarieu a casa un cop finalitzat. Com va sorgir l’idea i quina acollida vau tenir entre els vostres seguidors?

Ix: No és una idea original nostra, això ja es feia a altres països. Nosaltres, crec, només som dels primers de fer-ho aquí i la veritat és que ha estat tot un èxit, ja que vam vendre els discos que necessitàvem i, a més, ens ha servit per fer molta promoció.

Jordi: Al tenir una discogràfica pròpia us podeu considerar un grup lliure, per tant, d’acord amb el títol del vostre segon disc, sou ingenus? Si deixem de ser ingenus perdem la llibertat?

Ix: No sé si això últim és cert. El que sí que ho és, és que ara mateix tenim tota la llibertat per fer tot el que vulguem, musicalment i també en la manera que venem el grup, i això és molt gratificant en els temps que corren per a la indústria musical.

Jordi: Què podem trobar de diferent en aquest segon disc 'L’ingenu és lliure' respecte del primer 'autòmat infinit'?

Ix: Bàsicament un grup i unes cançons més madures, més treballades i més rodades. Amb 'Autòmat Infinit' tot va ser molt ràpid, en canvi amb el segon hem tingut temps de preparar-lo bé, de tocar les cançons i de triar. Pel que fa a la música, hem anat un pas més enllà, hem anat més cap als extrems, els temes electrònics encara ho són més i els 'canyeros' són més directes... crec que és l'evolució natural del primer.

Jordi: El primer senzill la cançó 'No estiguis trista' ha agradat molt, en què o en qui està inspirada aquesta cançó?

Ix: Hem pensat en un cas concret, però creiem que, malhauradament, el maltractament psicològic és molt comú. És una cançó molt maca i molt positiva i té un missatge molt clar, per això és fàcil que arribi.

Jordi: A la cançó 'Contra sentit' compteu amb la col·laboració de Josep Puntí, com va sorgir la col·laboració?

Ix: Vam conèixer-lo en un bar abans d’un concert. El vam convidar a venir i ho va fer. Va sortir encantat amb nosaltres i des d’aleshores hem anat coincidint amb ell en d’altres concerts que hem fet junts. Li vam proposar fer aquesta col·laboració i va acceptar. I nosaltres feliços! Perquè som fans d’ell i estem molt contents de com ha quedat. A més, la seva versió, al final del disc, és màgica!

Jordi: Per presentar el disc teniu previstos un munt de concerts, i en destaquen una colla més enllà de les terres de parla catalana, com per exemple a Saragossa, Madrid, Valladolid, Santiago de Compostela, Villagarcia de Arousa i Bueu. Creieu que la vostra música pot arribar a tot arreu sense barreres idiomàtiques?

Ix: De fet, amb el primer ja vam estar fora de Catalunya i a Radio 3 ens punxen molt sovint. És un disbarat filtrar les preferències musicals per raons de nacionalitat o llengua.

Jordi: Com podem estar al dia de les vostres novetats i agenda de concerts?

Ix: A través del nostre web, www.gatrecords.com, i myspace, www.myspace/ixcadaques, des d’on estareu informats de tot el que passa al voltant d’ix!

Jordi: Moltes gràcies Ix! i no perdeu la llibertat