lunes, 15 de marzo de 2010

Entrevista al grup Plou com Mai


Entrevista al grup Plou com Mai

Jordi: Benvinguts Plou com mai, agraïr-vos que ens concediu aquesta entrevista ara que esteu de promoció del vostre darrer disc 'Vitamina P' just en aquest any que, a la primavera, feu 10 anys! La primera pregunta que us deuen fer sempre és d’on va sorgir el nom del grup: Plou com mai?

Pau Mitjans: La veritat és un nom sense massa història. Bàsicament ens agradava com sonava i en un moment en que molts grups es posaven noms en anglès a nosaltres ens va fer gràcia la sonoritat de ploucommai, ja que si ho pronuncies ràpidament té un cert aire anglosaxó tot i ser ben català.

Jordi: Durant aquests gairebé 10 anys heu tret 3 discos. El primer disc 'El camí més curt' l'any 2002 va ser produït per Discmedi, com va ser l'experiència de treballar amb ells?

Pau: Bé doncs, cal dir per nosaltres l'experiència amb discogràfiques no ha estat especialment interessant. Tothom sap que el mercat de la música està en hores baixes i aquest fenòmen és potser encara més intèns per a la música en català. La nostra relació amb Discmedi es va cenyir únicament a la distribució del disc, això vol dir que la gravació i l'edició van anar a càrrec nostre. Com heu pogut comprovar els dos discos següents els hem autoeditat, per alguna cosa deu ser.

Jordi: Al segon disc 'Il·lusions' autoeditat l'any 2005, tot ell de gran qualitat, notem una varietat de so i estils, estàveu buscant el vostre so?

Pau: Tal com dius en el segon disc hi ha una evolució important en la cura del so i dels arranjaments. També és cert que hi ha varietat d'estils en el disc i en aquest sentit és un disc poc homogeni a nivell sonor. Aquesta varietat però va sorgir esponatiament i potser justament perquè no ens havíem plantejat quin era el so que volíem transmetre com a banda. De fet aquesta és una de les principals diferències amb el nou disc on si que hem buscat definir intencionadament aquesta identitat sonora.

Jordi: Com ja hem dit hi ha cançons molt boniques, però destaca especialment la cançó 'Ocell d’acer', en què està inspirada la seva història?

Pau: L'Ocell d'acer és un tema que parla de les víctimes civils de tots els conflictes armats, però especialment està inspirada en els bombardejos sobre Bagdad de 2003.

Jordi: Aquesta varietat d’estils contrasta amb el vostre darrer disc Vitamina P, autoeditat el 2009, que té un so molt compacte i homogeni i una gran qualitat a totes les cançons ... Com ha estat aquesta evolució en el so?

Pau: Doncs com et comentava, alhora de plantejar-nos el tercer disc teníem clar que volíem definir el nostre missatge sonor. Teníem ganes de trobar aquell so que ens sentíssim propi i ens venia de gust fer un disc actual, més elèctric i amb molta força. Després de treballar-ho molt al local vam aconseguir anar a l'estudi amb una idea bastant clara de com volíem que sonés aquest nou disc i VITAMINA P n'és el resultat.

Jordi: Alguna persona que escolti algunes de les vostres cançons que ara mateix sonen per les radios, on pot adquirir els vostres discos o com pot escoltar-vos per internet?

Pau: Som molt conscients de com està el mercat de la música en general i ens hem decidit a penjar el disc sencer a la nostra web www.ploucommai.com on es pot descarregar gratuïtament. També se'ns pot escoltar per myspace o a través de facebook. De totes formes si algú està interessat a tenir el disc en format cd el pot trobar a www.productesdelaterra.cat.

Jordi: Quins grups o artistes us han influït més en el vostre so al llarg dels anys?

Pau: Buf!! Els membres del grup provenim d'estils musicals força diversos però si haguéssim de consensuar alguns noms parlaríem d'U2, Radiohead, La sonrisa de Julia, Coldplay...

Jordi: D’on va sorgir el títol Vitamina P?

Pau: Un cop acabat el disc ens vam adonar que els deu temes que hi ha, parlen en certa manera dels mals o les síndromes de la societat actual i especialment de la generació dels que avui estem al voltant dels 30. Vam pensar doncs que el disc tenia cert to terapèutic contra la síndrome de Petter Pan, els dubtes existencials, l'stress, la pressió dels cànons estètics, el poder hipnòtic dels mass-media entre d'altres. Per tot plegat ens va semblar que Vitamina P reflectia força el que volíem transmetre al disc.

Jordi: Què voleu aportar a la gent que us escolta, o 'pren', Vitamina P?

Pau: Emocions i relexions. L'esser humà és sobretot un animal emocional i creiem que per sobre de tot la música ha de ser capaç de provocar alguna emoció a qui l'escolta. Per altra banda intentem sempre que les nostres lletres portin a la reflexió; abordant a vegades aspectes més introspectius, i en d'altres aportant una mirada crítica sobre la societat que ens envolta.

Jordi: Quines propietats té la Vitamina P?, i quines contraindicacions?

Pau: Doncs aporta molta energia i segons tinc entès està especialment indicada per als somia-truites, els inconformistes i gent amb el cor sensible. Les contraidicacions no estan descrites.

Jordi: En els útims temps heu guanyat diversos concursos com l' Ebremusik 2008 o el premi al millor grup comarcal en l'edició del Track 2009, quina valoració en feu de tot plegat?

Pau: La veritat és que sempre fa il·lusió que et reconeguin la feina que fas. Dit això, també és cert que aquest premis són el de menys, la gràcia dels concursos per nosaltres és que et permeten fer arribar la teva música a gent que potser no et coneixia i et proporciona l’oportunitat de tocar en directe.

Jordi: Quin concurs voleu guanyar al 2010?

Pau: El del públic, volem arribar al màxim de gent, que ens escolti i li agradi!

Jordi: Gràcies per aquesta entrevista i no deixeu de donar-nos molta Vitamina P!!!

1 comentario:

  1. Podeu veure l'entrevista a:

    http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1090

    ResponderEliminar