Entrevista al grup Nemset

Entrevista al grup Nemset

Jordi - Coincidim amb els Nemset , que actualment estan promocionant el seu nou disc autoeditat aquest 2010 i amb títol homònim de NEMSET.

Parlem amb els components del grup, que són la Rosa Mª Inglada a les veus, el Joan Inglada a les guitarres, l’Albert Gómez al baix, l’Àlex Badia als teclats, el Marcel Paredes a les percussions i el Xavier Vila a la bateria.

Abans de res deixeu-nos preguntar-vos quin va ser l’origen de la banda el 2005 i d’on va sortir el nom de NEMSET?

Nemset: Realment la cosa ve de més lluny (possiblement pels voltants del 2002 o 2003) i, encara que al principi l’esperit de la banda potser no era el d’ara i es descriuria més com a 'grup d’amics que s’ajunten per fer música', va ser el Xavi, el bateria, el que es va dedicar a buscar els primers integrants de la banda amb l’objectiu de muntar un projecte seriós. Pel que fa al nom, és un dels llegats que ens queden dels components que originalment van formar el grup.

Jordi - Al 2005 i 2006 vau gravar una primera i segona Demo que marquen els inicis de la banda, quins grups han influït més el so de NEMSET que sentirem en aquestes dues primeres Demos?

Nemset: Ja des dels inicis intentem sonar amb personalitat pròpia i és per això que no hi ha cap banda en concret que ens influenciï. O potser és que les influències són moltes i variades i així, ben mesclades, fan que el nostre so no sigui fàcil de classificar. Sol passar que, si algun tema ens recorda massa al so d’ alguna banda en concret, automàticament es descarta.

Jordi - Al 2008 traieu el vostre primer àlbum: RESET. Amb aquest títol ens fa pensar que és el que volíeu 'resetejar'? Quin so caracteritza aquest segon treball?

Nemset: Aquest llarga duració marca el fi d'una època i la voluntat de la banda de mirar cap a nous horitzons. Principalment és un homenatge als antics components de la banda i el so resultant és el d’un disc on tots aquests antics membres s'hi poden identificar. La idea era començar de nou però sobre tot el que ja havíem construït en l’etapa anterior, amb nous membres i ganes renovades per part dels que seguien. Cal dir que no es pot considerar el nostre primer àlbum perquè per l'SGAE no és realment un 'àlbum' sinó que és una demo de llarga duració.

Jordi - Finalment al 2010 editeu el disc que esteu promocionant actualment: 'NEMSET'. De que parlen les 11 noves cançons del disc?

Nemset: Podríem dir que aquest és el primer disc oficial de Nemset. Els temes que el composen parlen de l’entusiasme de viure, d’afrontar les mancances de la vida amb alegria. Parlen del saber aixecar-se després d’una forta patacada i no donar-se per vençut. Parlen de les batalletes de joventut amb les que inflaràs el cap als altres quan et facis gran, de com et prenies la vida llavors i com ho fas ara. Parlen de l’amor sense tabús o, simplement, descriuen un paisatge surrealista. En resum podríem dir que són temes que sempre intenten injectar una dosi de 'bon rotllo' i un missatge d’optimisme en situacions que realment descriuen el contrari. Què millor en època de crisi que prendre’s la vida amb optimisme? Nosaltres creiem que possiblement tothom se sentirà d’alguna manera o altra identificat en alguna de les cançons.

Jordi - Em crida l’atenció la cançó 'Xec en blanc', en què està inspirada aquesta història? De què parla la lletra?

Nemset: La història en sí està inspirada en la trama d’una pel·lícula d’aquelles que no fan mai en horari de molta audiència i de la que no en sabem el nom... Explica la relació entre un amic i una amiga i de com canvia aquesta relació després que ell descobreixi la vida secreta que porta ella i que fa que ara la vegi amb uns altres ulls.

Jordi - Quines diferències trobarem a l’escoltar aquest nou disc respecte l’anterior, RESET? Quines noves influències us han marcat en aquesta evolució?

Nemset: Doncs la veritat és que de diferències n’hi ha moltíssimes, començant per la notable millora del so, que ho ha marcat clarament el pressupost destinat a la gravació. A nivell musical destacaríem que, encara que la línia principal a seguir la marquen el Funk i el Rock, ara intentem també que la cosa tingui un aire un pèl més 'comercial'. La veu també ha estat un canvi important, ja que a l’inici de la banda tots els temes eren cantats per veus masculines i ara és totalment el contrari. A nivell de producció vam decidir que no volíem que fos un disc de so fred i sobreproduït com passa massa sovint, sinó que sonés el més proper possible a un directe sense expressament ser-ho, que tingués un regust una mica més cru. Això va pesar considerablement en l’elecció de l’estudi de gravació. Les altres diferències que hi podem trobar són la seguretat que hi va haver a l’hora de portar a lloc els temes, tant a nivell de composició com de producció, la decisió a l’hora de plantejar els canvis dins el renovat estil i la distribució dels rols de cadascú dins la banda.

Jordi - Quins plans de futur teniu? Com penseu promocionar el disc?

Nemset: Ara mateix els plans es centren en promocionar aquest nou disc. Si parlem a llarg termini els plans són gravar-ne molts més ( malgrat els temps que viu la música), tocar tant com sigui possible i divertir-nos fent el que més ens agrada. Principalment la idea és que el disc es promocioni amb el sistema boca-orella. El podeu escoltar al nostre Myspace, a la nostra pàgina al Facebook o bé descarregar-lo directament. Si el disc t'agrada o si vens a un concert i al final d'aquest tens la sensació que ha valgut la pena i que ho has passat bé, doncs ens el pots comprar i ajudar-nos a tirar endavant. També es pot adquirir contactant amb nosaltres a través de nemset@nemset.com

Jordi - Com podem estar al dia dels vostres propers concerts i novetats?

Nemset: Molt fàcil: podeu estar informats visitant el nostre Myspace www.myspace.com/nemset o a través de la nostra pàgina al Facebook o a www.nemset.com

Jordi - Moltes gràcies Nemset per concedir-nos aquesta entrevista i molta sort!

Nemset: Encantats d’haver pogut parlar amb vosaltres. Ens veiem en algun concert?

Jordi - Per descomptat ;-)

Entrevista al cantant Miquel Abras

Entrevista al cantant Miquel Abras

Jordi - Coincidim amb el Miquel Abras que està presentant el seu darrer treball “Temps de Zel”.Amb aquest títol de disc ens veiem obligats a preguntar-te, abans que res, qui és el que està en Zel: tu? Els teus seguidors? El món? ... Qui?

Miquel – El títol Temps de Zel recull el sentiment de les cançons d’aquest disc, que s’endinsen en el cantó més fosc de l’amor, tot entrant en el desamor i la infidelitat. També he aprofitat per fer, amb el títol, una metàfora respecte la situació actual del món, que sembla estar en crisi i que cada cop anem a pitjor.

Jordi – El fet que aquest disc aparegui després d’un molt bon 2009, on has aconseguit 3 premis Enderrock i el premi de millor disc de l’any concedit pels oïdors de Radio4, t’ha afegit pressió a l'hora de preparar aquest nou disc o t’ha donat tranquil.litat?

Miquel – Estic molt content del reconeixent aconseguit fins ara, que demostra que hem fet bona feina, però encara queda molt per fer. El que volem és anar creixent i que a cada concert hi hagi més gent, tant dels seguidors que ens van descobrir amb algun dels anterios treballs, com de gent que ens descobreix amb “Temps de Zel”.

Jordi – Quines diferències trobarem a l'escoltar el “Temps de Zel” respecte els dos discos anteriors?

Miquel – En aquest disc he intentat que la música sigui més directe, que quan algú vingui a veure un concert i compri el disc, a l’escoltar-lo a casa es trobi amb que sona igual que al concert. En aquest sentit, no hi ha, per exemple, cap arranjament de teclats o violins, i les guitarres prenen molta importància.

Jordi – A les lletres de les teves cançons veiem un rerafons amarg. Per exemple a la cançó “Crida” que podem veure al youtube http://www.youtube.com/watch?v=Igsy70gZUoY , escoltem “avui t’han sentit plorar els teus fills quan sorties de casa”, quines són les teves fons d’inspiració?

Miquel – Aquest tipus de frases apareixen perquè des de petit he volgut ser músic, i tinc molt marcat l’esforç i la lluita per aconseguir-ho. També en altres camps de la vida, com en l’amor per exemple, molta gent realitza aquest esforç de superació.

Jordi – tornant a les lletres, al nou single “l’últim adéu” que podem veure al youtube http://www.youtube.com/watch?v=hhIFNB9MN5E , escoltem “ens passem la vida buscant el que no tenim, i quan ho trobem ens dóna dos mesos de vida”, en que està inspirada aquesta cançó?

Miquel - Quan vaig composar aquesta cançó, va coincidir amb el trist diagnòstic mèdic que havia rebut un matrimoni de la Bisbal i com havien encarat ells la notícia. Així que la lletra reflexa aquesta realitat de que la vida és molt bonica, els somnis s’han de complir però també passen desgràcies, i hem de saber afrontar-les.

A nivell de lletres els meus tres discs formen una trilogia on veiem com evoluciona una parella. El primer transpira un amor adolescent, i ens remonta al moment en que la parella es coneix; el segon està marcat per l’esplendor en que la parella arriba al moment àlgid; i en aquest tercer la parella arriba a un moment delicat i es trenca. Després de la ruptura, la parella entra en un Temps de Zel, així que el títol dels disc evoca aquest moment.

Jordi – Parlant amb amics sobre les teves cançons, em destaquen el fet de que moltes d’elles tenen tonades molt enganxoses. Quin és el teu secret per aconseguir-ho?

Miquel – Ja m’agradaria a mi que existís algun secret!Per a mi, la millor manera d’afrontar un disc és composar moltes cançons, per abans del disc tenir-ne una trentena i poder escollir aquelles que diuen alguna cosa, que la lletra enganxa, ...

A nivell d’influències, escolto molta música i m’agraden molts grups, i entre ells alguns que han arribat a molta gent, com per exemple U2 o Beatles, així que el fet que m’agradin aquests grups també em pot influir en composar cançons d’aquest tipus.

Jordi – També has compaginat la presentació del teu nou disc amb un duet acústic amb en Joan Masdéu, i amb la participació a l’espectacle “Tribut a Sau”. Quina valoració fas d’aquestes col·laboracions i quins altres projectes tens de cara al futur?

Miquel – La prioritat és promocionar el nou disc, i presentar-lo arreu en directe per fer-lo arribar a quantes més persones millor.

Paral·lelament amb en Joan Masdéu hem fet una sèrie de concerts que han estat molt ben rebuts pel públic, i en els que ens ho passem molt bé els dos. Ara fem un parèntesi per a la presentació del disc, però al septembre o octubre en tornarem a fer.

El "Tribut a Sau" el vam presentar a l’acústica fa dos anys i ens han anat sortint bolos, en els quals una sèrie d’amics ens ho passem bé tot recordant les cançons de Sau.

Jordi – Com podem estar al dia de les teves novetats i propers concerts?

Miquel – A nivell de concerts estarem tant en el Mercat de Musica Viva de Vic el 17 de septembre, com al Festival de Cap Roig el 3 d’agost, i a més farem molts més altres concerts, amb l’idea de fer arribar el nou disc a quan més public millor. Podeu estar al dia de l’agenda de concerts, tant a la web http://www.miquelabras.com/ com al myspace http://www.myspace.com/miquelabrasmusic .

Jordi – Moltes gràcies Miquel per aquesta entrevista i molta sort!

Entrevista al grup Hewel

Entrevista al grup Hewel

Jordi: Coincidim amb els Hewel, que estan actualment d’enhorabona, ja que la seva cançó 'Culpa Teua' s’ha convertit en la sintonia de l’anunci de TV3.Suposo que poc us podieu imaginar al crear el grup al desembre del 2006, que una cançó vostra podria arribar a tants oients com és el cas de 'Culpa Teua' com a sintonia de TV3 http://www.youtube.com/watch?v=sacakKkwdgI ?

Hewel: La veritat es que no ens ho esperàvem. Va ser una gran noticia que TV3 utilitzés una cançó nostra per fer un anunci.

Jordi: Els inicis del grup estan marcats pels nombrosos concerts que us van portar a compartir escenari amb grups tant diferents com Front 242, Sr. Chinarro, els germans Santiago y Luis Auserón, Dj Gato, The Last Three Lines, Miqui Puig, ... com vau viure aquesta época de concerts frenètics? Alguna anècdota graciosa que volgueu compartir?

Hewel: Desde els primers concerts hem tingut la sort de coincidir amb artistes ja consagrats en l’escena musical. Com en tots els àmbits et trobes gent de tota mena, però amb la majoria de grups amb els que hem compartit escenari continuem mantenint el contacte i l’amistat.Anècdotes moltes! Des de veure al Santiago Auseron cridant fent 'el pi' per afinar la veu abans d’un concert, a una gran festa en la que vam riure molt amb els We Are Standard o la del backstage de la Sala Bikini, que no es pot explicar... però sobretot ens quedem amb l’experiència i l’aprenentage de cadascún dels concerts.

Jordi: Al 2008 autoediten el seu primer treball, de títol homònim 'Hewel', que inclou 6 cançons. Això ens fa preguntar-vos d’on sorgeix el nom de 'Hewel' que dóna nom al grup i a aquest primer disc?

Hewel: El nom de 'hewel' prové del 'wolof', una de les llengües oficials al Senegal. En aquella època teniem un percussionista del Senegal. Quan la gent del Senegal es troba pel carrer diuen 'hewel', que vol dir 'sort', i ens va agradar molt el nom.

Jordi: Quines són les principals influències músicals que han ajudat a formar aquest so desacomplexat del grup?

Hewel: Cadascú té unes influències molt diferents i moltes ganes d’ experimentar amb diferents sons. D’aquí a que es puguin trobar elements de la música rock, indie, pop, electrònica, etc.

Jordi: Al 2009, sense donar treva, autoediten un nou treball, que inclou les cançons 'La ciutat de les no oportunitats', 'no diguis res més' i 'culpa teua'. Què és el que voleu transmetre amb aquestes cançons?

Hewel: La principal diferència amb l’EP anterior, és l’idioma; després de provar als concerts temes cantats en català, ens vam adonar que el fet de que la gent entengui la lletra, o estigui en la nostra llengua, dóna més força i personalitat a les cançons.

Jordi: Presenten el seu treball a molts concerts, i arriben a finalistes de nombrosos concursos com per exemple (Heineken Greenspace, Rock is Record, Artista 10, Track Vendrell). Al 2009, igualment, s’alcen com a guanyadors del concurs Sona9 en l’apartat de votació popular. Com heu viscut aquest procés de creixement de la popularitat del grup?

Hewel: Que la nostra música pugui arribar a més gent és el que aquests concursos ofereixen a grups que comencen com nosaltres. A nivell del grup ens ha donat forces i motivació per seguir endavant amb el projecte.

Jordi: Actualment el grup està inmers en la preparació del que serà el seu nou disc, ens podeu avançar alguna exclusiva del que ens oferirà aquest nou treball?

Hewel: Tot just estem acabant la fase de pre-producció. Hi estan col·laborant grans músics i la producció anirà a càrrec d’uns dels productors musicals més reconeguts de les nostres terres, fins aquí podem parlar per ara. A través del nostre bloc anirem donant més pistes.

Jordi: Com a forma innovadora, el grup anuncia la possibilitat de comprar per avançat el disc a 100 afortunats que el tindran en edició limitada. D’on ha sorgit aquesta iniciaitva?

Hewel: Altres bandes ja han venut el seu disc per avançat per tal de subvencionar part dels costos de l’edició. Com a particularitat, nosaltres només en posarem a la venda 100 còpies que seran úniques cadascuna d’elles.Per cert, es poden aconseguir, enviant un correu electrònic a: hewelmusic@hotmail.com

Jordi: Quines avantatges tindran aquests 100 escollits que comprin el disc de forma anticipada?

Hewel: A part de que cadascun serà diferent, únic i d’edició limitada, els compradors estaran convidats a un concert exclusiu que farem en una de les festes de presentació del disc.

Jordi: Com podrem anar seguint l’evolució del vostre nou disc, i estar al dia de totes les vostres novetats?

Hewel: A través del nostre myspace hi trobareu els links del bloc, facebook, twitter, des d’on es podrà seguir tot el procès.www.myspace.com/hewel

Jordi: Moltes gràcies per l’entrevista i ànims amb el nou disc!

Entrevista al grup ix!

Entrevista al grup Ix!

Jordi: Vam coincidir amb els Ix! al seu concert a la sala Razzmatazz el passat dia 24 d’abril, coincidint amb el quart aniversari del Club TRESC. Allí conversem amb l'Eduard Gonzàlez, bateria i compositor de bona part de les cançons del grup.El grup es va formar a la primavera del 2007, quan us vau ajuntar els sis components i vau enregistrar una maqueta anomenada ix!.Quin va ser el nucli d’unió entre vosaltres i d’on va sortir el nom d’ix! ?

Ix!: El grup es va formar a partir d'unes cançons que ja estaven acabades i a partir d'aquí va començar tot a rodar: un concurs, els assajos i els directes. El nom va ser una necessitat urgent, es tracta d'una expressió de sorpresa que es fa servir a Cadaqués.

Jordi: 9 mesos més tard, com si es tractés d’un embaràs, us vau tancar a l’estudi per enregistrar el vostre primer àlbum 'autòmat infinit'. Per arribar a aquest punt vau realitzar molts concerts i promoció a molts diferents mitjans. En aquest moment crèieu que el vostre missatge arribaria i agradaria al públic tant com ha arribat?

Ix!: La veritat és que no ens ho vam plantejar tot això, nosaltres només volíem fer el millor primer àlbum possible i el resultat va ser molt bo. El fet de fer aquests concerts i entrevistes ens va preparar per al que vindria després.

Jordi: Del vostre primer àlbum, 'autòmat infinit', destaca, entre d’altres, la cançó 'Ràdio' que va sonar molt a les emissores i, per exemple, va ser la sintonia de l’estiu del Matí a Catalunya Ràdio presentat per Pere Mas. Com és que 'Ràdio' va agradar tant a les 'ràdios'?

Ix: Ens va agafar per sorpresa! Sí que és cert que 'Ràdio' és una cançó que entra a la primera. Musicalment és molt directa, té una melodia que ràpidament s’enganxa i una base clara i contundent, suposo que és per això que agrada tant.

Jordi: El disc va ser rebut amb molt bones crítiques i n’heu fet 75 presentacions en directe. Les cròniques dels concerts també són molt positives, destacant la vostra energia a l’escenari. Us considereu un grup més d’estudi o de directe?

Ix: Sens dubte, a l’escenari és on ens sentim més còmodes, la sensació del moment i tenir la gent al davant sempre és més fàcil per transmetre. A l’estudi és diferent, és més fred, però alhora et dóna la possibilitat d'arribar on tu vols amb les cançons, gràcies al temps i la tecnologia.

Jordi: Vau rebre l’encàrrec de fer la banda sonora íntegra de la pel·lícula 'Estació de L’Oblit' produïda Canónigo Films i TV3. Com us vau plantejar aquest projecte i quin tipus de música vau considerar el més adient per a la banda sonora?

Ix: Teníem clar que era un encàrrec i ho vam aprofitar per fer coses diferents d’ix! Tot i estar lligats a fer música que acompanyés unes imatges, vam poder experimentar amb sons i uns tipus d'arranjaments diferents als que fem servir habitualment. Ha estat una experiència molt enriquidora!

Jordi: L’estiu del 2009 comenceu a encarrilar el vostre segon àlbum 'L’ingenu és lliure', i decidiu promocionar-lo a través del vostre propi segell discogràfic, al qual anomeneu 'Gat records'. D’on vau treure el nom pel segell?, guardeu molt bons records d’un gat o us agraden els discos en forma de gat?

Ix: No, simplement vam fer una llista amb noms i vam agafar aquest perquè ens agradava, era curt i fàcil!

Jordi: Per treure el disc vau optar per una forma original de financiació, oferint als vostres seguidors la possibilitat de comprar el disc per internet abans de gravar-lo, amb el compromís de que els hi enviarieu a casa un cop finalitzat. Com va sorgir l’idea i quina acollida vau tenir entre els vostres seguidors?

Ix: No és una idea original nostra, això ja es feia a altres països. Nosaltres, crec, només som dels primers de fer-ho aquí i la veritat és que ha estat tot un èxit, ja que vam vendre els discos que necessitàvem i, a més, ens ha servit per fer molta promoció.

Jordi: Al tenir una discogràfica pròpia us podeu considerar un grup lliure, per tant, d’acord amb el títol del vostre segon disc, sou ingenus? Si deixem de ser ingenus perdem la llibertat?

Ix: No sé si això últim és cert. El que sí que ho és, és que ara mateix tenim tota la llibertat per fer tot el que vulguem, musicalment i també en la manera que venem el grup, i això és molt gratificant en els temps que corren per a la indústria musical.

Jordi: Què podem trobar de diferent en aquest segon disc 'L’ingenu és lliure' respecte del primer 'autòmat infinit'?

Ix: Bàsicament un grup i unes cançons més madures, més treballades i més rodades. Amb 'Autòmat Infinit' tot va ser molt ràpid, en canvi amb el segon hem tingut temps de preparar-lo bé, de tocar les cançons i de triar. Pel que fa a la música, hem anat un pas més enllà, hem anat més cap als extrems, els temes electrònics encara ho són més i els 'canyeros' són més directes... crec que és l'evolució natural del primer.

Jordi: El primer senzill la cançó 'No estiguis trista' ha agradat molt, en què o en qui està inspirada aquesta cançó?

Ix: Hem pensat en un cas concret, però creiem que, malhauradament, el maltractament psicològic és molt comú. És una cançó molt maca i molt positiva i té un missatge molt clar, per això és fàcil que arribi.

Jordi: A la cançó 'Contra sentit' compteu amb la col·laboració de Josep Puntí, com va sorgir la col·laboració?

Ix: Vam conèixer-lo en un bar abans d’un concert. El vam convidar a venir i ho va fer. Va sortir encantat amb nosaltres i des d’aleshores hem anat coincidint amb ell en d’altres concerts que hem fet junts. Li vam proposar fer aquesta col·laboració i va acceptar. I nosaltres feliços! Perquè som fans d’ell i estem molt contents de com ha quedat. A més, la seva versió, al final del disc, és màgica!

Jordi: Per presentar el disc teniu previstos un munt de concerts, i en destaquen una colla més enllà de les terres de parla catalana, com per exemple a Saragossa, Madrid, Valladolid, Santiago de Compostela, Villagarcia de Arousa i Bueu. Creieu que la vostra música pot arribar a tot arreu sense barreres idiomàtiques?

Ix: De fet, amb el primer ja vam estar fora de Catalunya i a Radio 3 ens punxen molt sovint. És un disbarat filtrar les preferències musicals per raons de nacionalitat o llengua.

Jordi: Com podem estar al dia de les vostres novetats i agenda de concerts?

Ix: A través del nostre web, www.gatrecords.com, i myspace, www.myspace/ixcadaques, des d’on estareu informats de tot el que passa al voltant d’ix!

Jordi: Moltes gràcies Ix! i no perdeu la llibertat

Entrevista al cantant Gerard Quintana

Entrevista al cantant Gerard Quintana

Jordi: Gerard Quintana, dintre de la promoció del seu quart disc en solitari 'DeTerratEnTerrat' ha presentat aquest 17 d’abril el videoclip de la cançó 'La Crosta' a l’Espai Memorial Democràtic, on hem coincidit amb ell i aprofitem per fer-li algunes preguntes.

'La Crosta' sembla estar inspirada en les declaracions de Joan Ferran al 2007 sobre 'la crosta nacionalista', com, a partir d’aquestes declaracions, neix la idea de la cançó?

Gerard: Quan vaig sentir la metàfora política que va enginyar Joan Ferran en el seu llibre 'Maleïda Crosta', de seguida em va venir la meva àvia al cap. Cada cop que volia saltar-me una crosta ella em renyava. Em deia que d'aquesta forma tornaria a obrir-me la ferida i en qualsevol cas em quedaria una marca per sempre. La millor forma de fer saltar la crosta era curant la ferida. De la combinació d'aquestes dues veus va sortir la cançó 'la crosta'. El problema no és la crosta, sinó les ferides mal curades.

Jordi: Al videoclip que heu presentat avui, han col·laborat representants de les següents associacions:

- 'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya

- ARMHC'- 'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya'

- 'Associació Catalana d’Ex-pressos Polítics'

- 'Pont de la Llibertat: l’Hospitalet Antifranquisme'

- 'Les Dones del 36'

- 'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya 18 abril memorial dels afusellats al Fòrum'

Com va sorgir la idea de la col·laboració i què heu volgut transmetre?

Gerard: A mida que han anat passant els mesos des de la composició de la cançó, la realitat l'ha anat fent més viva. L'encausament del Jutge Garzón pel seu procés pels crims del franquisme i altres notícies relacionades amb la llei de la memòria històrica em van fer decidir a fer el video. La meva primera idea va ser fer un relat dels nostres darrers 75 anys d'història. Tot un repte amb cinc minuts que ens dóna el clip. Per això vaig contactar amb la gent de la revista Sàpiens que em van facilitar informació i els contactes de les diferents associacions. La meva idea era compartir el relat amb els que l'havien patit i no tenen veu encara a hores d'ara. He d'agrair la confiança de totes les associacions que van col·laborar. En moments com aquests dóna molta més satisfacció fer alguna cosa que els pugui ser d'utilitat que no pas fer un clip decoratiu.

Jordi: Veient la situació actual, amb casos com el del processament del jutge Garzón, creus viable que la ferida es curi i caigui la crosta per si sola?

Gerard: Ens trobem en un moment fonamental per veure si de veritat tot va quedar lligat i ben lligat, com va dir el dictador. La llei de memòria històrica proposava un pas endevant, una mena de segona tansició sense els xantatges ni els temors de la primera. La realitat ens demostra que hi ha encara molts obstacles dins la mateixa estructura de l'estat per poder avençar cap a una democràcia de ple dret. Tenim el grau de democràcia que van tolerar els vencedors amb el temor dels vençuts.

Jordi: 'DeTerratEnTerrat' s’endinsa en la Barcelona actual en época de crisi, buscant plasmar el que es viu al carrer i cercant noves sonoritats, que has experimentat personalment durant aquest procés de recerca?

Gerard: En primer lloc, una sensació de llibertat. Deixar de ser l'eix del meu treball i cedir el protagonisma a la ciutat, en aquest cas, et posa al lloc de l'observador que sempre és interessant. Com una mena de cronista he anat recollint sensacions pels carrers de la ciutat i després les he organitzat en un relat amb l'ajut de l'Albert Pla a la producció, i el resultat ha estat alliberador, com el final d'un joc que t'ha mantingut capficat i t'ha mantingut en un present constant que de sobte veus amb tota la perspectiva i et sorpren en nous espais i en noves sonoritats. La crisi només fa la ciutat més extrema, no la canvia per una altra.

Jordi: Aquest disc ha estat produït per Albert Pla, com creus que això ha influenciat el so?

Gerard: Després de molts anys d'amistat amb l'Albert, la complicitat amb la que hem treballat aquest 'Deterratenterrat' ha estat màxima. Quan l'Albert et demana tres solucions per a un repte que es planteja en ple treball, no es queda ni amb la més convencional, ni amb la més agosarada, sinó amb la més lliure i creativa. Aixó ja dona un to diferent al disc, m'he apropat a estils i a sonoritats que no havia tocat mai fins aleshores, tot i conservar també el meu espai natural. El que va seduir més a l'Albert d'aquest projecte va ser la idea de fer un relat, un recorregut de carrer.

Jordi: Si comparem amb 'Senyals de fum', 'Les claus de sal', 'Per un tros de cel' i 'Treu banya', veiem una evolució en el teu estil, quines influències t’han mogut en aquest trajecte?

Gerard: És molt senzill. Quan es va disoldre Sopa de Cabra vaig fer un disc ràpidament, sense pensar gaire, de la mà del Quimi Portet que em va oferir el seu estudi i el seu mestratge. De seguida me'n vaig adonar que necessitava un temps per redefinir el meu espai, a part dels Sopa. Per això em vaig donar temps per estar ben a prop meu, i des d'aquesta intimitat desconstruir tot el discurs amb 'Les Claus de Sal', per tornar a començar a construir amb 'Treu Banya'. Un cop vaig tornar a tenir tots els organs vitals al seu lloc, em vaig disposar a sortir de la closca, i així va arribar aquest darrer disc, guiat pel ressó d'aquests temps que tornen a ser de canvis a tot nivell. Ara es poden qüestionar coses que feia massa temps que eren inqüestionables.

Jordi: Un cop superem la crisi, com a font d’inspiració: l’amor o el desamor?

Gerard: Són les dues cares d'una mateixa moneda. El final sempre és l'auguri d'un nou començament, i el començament pressuposa sempre un final. L'amor no tindria valor si no el poguéssim perdre.

Jordi: Girona, Eivissa, Barcelona ... per què aquest triangle?

Gerard: Precisament és el triangle de l'amor...jajaja. Sempre he viscut allà on duia el cor. Em ve de família, allà on batega el cor, allà planto la tenda.

Jordi: I d’entre aquestes tres ciutats, per què un disc de Barcelona?

Gerard: Vaig cantar a Girona amb l'Empordà i amb El Boig de la ciutat o amb El Carrer dels Torrats. Després a Eivissa amb 'Senyals de fum' i 'Pitiüsa', per exemple. Ja li tocava a Barcelona després de gairebé trenta anys de relació.

Jordi: Què opines de la dita 'un amor a cada port'?

Gerard: Millor que una mort a cada port.

Jordi: I, ja que t’agraden les tres, quines qualitats destacaries de cada lloc?

Gerard: Són molt diferents però també tenen coses en comú. El barri vell de Girona, el Gòtic de Barcelona, i Dalt Vila a Eivissa, tenen un caràcter comú. El de la pedra antiga i sàvia, que aporta la conciència de formar part d'un trajecte que no s'atura.

Jordi: I quina escolliries per retirar-te?

Gerard: Espero no retirar-me mai i seguir voltant d'un lloc a l'altre, fins que el cos aguanti.

Jordi: En aquest moment de crisi, i amb la influència de les noves tecnologies, com veus el futur del panorama musical?

Gerard: Per redefinir. Estem en plena revolució tecnològica, i això ha afectat en primer lloc a la música, però després han vingut els audiovisuals com el cinema o la tv, els diaris, i després anirà venint tota la resta. El canvi és d'una abast que encara no acabem de veure, ni d'entendre. Però no només haurem de reinventar el negoci de la música, sinó el món com l'entenem ara.

Jordi: I el de la música feta a Catalunya?

Gerard: A nivell d'indústria està en un moment de canvis, però el procés serà lent em fa l'efecte. Però a nivell creatiu estem en el millor moment que jo pugui recordar.

Jordi: Actualment hi ha un esclat de nous grups, creus que el públic segueix fidel als referents de sempre o es deixa emportar per aquesta nova fornada?

Gerard: La diversitat, qualitat, creativitat i naturalitat de les noves propostes son engrescadores i hauríem de desitjar que trobin altaveu i arribin al públic. La maduresa d'un país es demostra en el fet que sap sumar els seus referents culturals, per exemple. En qualsevol cas és un gran moment per a la música a casa nostra.

Jordi: Com a músic curtit als escenaris, què aconselleries a aquests nous grups?

Gerard: A nivell artístic i creatiu no tinc res a consellar. Ja en saben prou i ho demostren cada dia. A nivell vital, els hi recomanaria que no deixin mai de creure en ells mateixos, malgrat les modes que vénen i van.

Jordi: Dissabte que ve presentes en format elèctric 'GERARD QUINTANA i la DETERRATENTERRAT ELÈCTRIC BAND', què ens pots anunciar d’aquest espectacle?

Gerard: L'estiu passat ja em vaig electrificar en mitja dotzena de concerts. Aprofito per satisfer les meves necessitats d'alt voltatge i per fer un petit repàs per 25 anys d'ofici, amb un cert protagonisme del darrer disc i de les cançons que vaig fer amb Sopa de Cabra.

Jordi: Com podem estar al dia dels teus concerts i novetats?

Gerard: A través de la meva web: www.gerardquintana.cat, o del myspace: www.myspace.com/gerardquintana o al Facebook, on hi tinc dos perfils i un grup.

Jordi: Moltes gràcies Gerard per concedir-nos aquesta entrevista!

Entrevista a Mazoni

Entrevista a Mazoni

Jordi - Jaume Pla, ànima de Mazoni, ens explica com ha viscut un març molt actiu, on Mazoni ha realitzat ni més ni menys que 31 concerts en 31 dies presentant el seu disc 'Eufòria 5 - Esperança 0'Acabada la Gira aprofitem per a fer-li una breu entrevista per a que ens expliqui les seves vivències, primer de tot Jaume deixa’ns preguntar-te d’on va sorgir la idea?

Jaume – Volia acostar-me a la sensació que tenen els grups americans quan fan gires de costa a costa amb actuacions diàries. Aquí a Catalunya el normal és tenir concerts el cap de setmana i la dinàmica no és la mateixa. Quan toques cada dia estàs molt més a dins. Incorpores coses noves al repertori nit rera nit. El repertori és una cosa viva, no una cosa estàtica.

Jordi – Quina diferència tenen els espectadors que t’hagin escoltat en el format acústic o en el format concert?

Jaume – Jo crec que les cançons tenen una ànima que és independent del format i l'arranjament que en facis. Una gravació en disc només és la representació d'aquesta ànima en un moment determinat en el temps.

Jordi – Quina és la valoració que fas un cop conclosa la Gira?

Jaume –Molt positiva! Tots les meves expectatives s'han complert. Ha estat una aventura molt intensa vital i musicalment.

Jordi - Val a dir que, en el format banda, Jaume Pla ha anat acompanyat de Miquel Sospedra (baix), Aleix Bou (bateria), Jordi Rudé (guitarra i teclats) i Toni Molina (bateria electrònica), com han viscut ells l’experiència?

Jaume - Només jo he fet els 31 concerts. Ells han anat entrant i sortint (tot i que en Miquel per exemple n'ha fet 14) i devia ser divertit per ells veure què hi havia de nou quan tornaven a tocar amb mi.

Jordi – Esperes repetir una Gira d’aquestes característiques en el futur? Segueixes tenint 'Eufòria 5 – Esperança 0' a hores d’ara?

Jaume –Tinc una mica més d'esperança per sort... No la repetiré de la mateixa manera, no perquè no m'hagi satisfet sinó perquè aquestes coses només s'han de fer un cop a la vida. Puc plantejar-me reptes semblants però no exactament iguals.

Jordi – Si et demanés que descriguessis amb un adjectiu o frase cada concert de la Gira, com els definiries?

1/3 Barcelona - Bikini – warm up
2/3 Barcelona - Switch – quarter general de la gira I
3/3 Figueres - Soul Café - pizza siciliana
4/3 La Bisbal - De Copes – casa
5/3 Haarlem - Patronat – mola sortir a fora
6/3 Amsterdam - Korsakoff – el 'màgic' (sala) d'Amsterdam
7/3 Amsterdam - Delicatessen – lazy sunday
8/3 Cardedeu - Tarambana – nevada
9/3 Barcelona - Switch – quarter general de la gira II
10/3 Lleida – Cafè del Teatre – concert perfecte
11/3 Olot - bona gent, bon ambient
12/3 Vilafranca del Penedès - El Forat del pany – casa II
13/3 Estació d’esquí Gran Pallars – surrealisme
14/3 Vic - Jazz cava – the cavern
15/3 Cabrianes - El Centru – un dilluns en un poble de 1000 habitants...i funciona!
16/3 Barcelona - Sala Bikini – mini actuació per recollir el premi.
17/3 Barcelona - Jukebox Electric – homenatge als meu ídols
18/3 Girona - El cercle – cansament
19/3 Pallargues - Lo cafè – paisatge magnífic, gent autèntica
20/3 Les Borges Blanques - Cafè Slàvia – hospitalitat única
21/3 Gironella - La font del Balç – lazy sunday II
22/3 Girona – Jardins de la Mercè – revelació
23/3 Barcelona - Switch – quarter general de la gira III
24/3 Ripoll - La Taverneta – concert amb l'heroi local Jordi Rudé
25/3 Begues - Kapakí – descobrint Begues
26/3 Torroella - La Sala – el concert més llarg
27/3 Perpinyà - Barabul – posant la primera pedra per tornar-hi aviat
28/3 Badalona - La Sargantana – bacallà a la badalonina
29/3 Avinyó - Teatre municipal – les muntanyes entre i carrer i carrer de la plaça major.
30/3 Barcelona - Cova del Drac – enregistrament del concert com a testimoni d'aquests dies
31/3 Figueres - Soul Cafè – fi de festa amb pastís i tot

Jordi – Un cop acabi març, suposem que tocaran uns dies de descans ... i després?

Jaume –A començar a fer cançons pel nou disc.

Jordi – Com podrem estar al dia de les teves novetats?

Jaume - www.mazoni.net i el facebook d'admiradors de mazoni.

Jordi – Moltes gràcies i no perdis l’Eufòria!

Kill me Later a la Casa Murada