ELS PETS - Premis Enderrock 2011

Entrevista al grup Els Pets pels seus 25 anys

Jordi: La nit de Nadal, de fa 25 anys va ser el dia en que un grup d’amics de Constantí van fundar el grup Els Pets.

Tenim la sort de poder coincidir amb en Lluís Gavaldà, que parla en nom del grup, en aquests dies de celebracions, i aprofitem per felicitar-los! i preguntar-los en primer lloc, com recorden i quines anècdotes tenen d’aquell 24 de desembre de 1985 en que es va fundar el grup?

Lluís: Recordo que vaig tocar amb una guitarra que no es podia afinar de cap manera i que la gent es va avorrir molt perquè, entre que estàvem desafinats i que estàvem morts de por, la cosa no va ser el que diries un 'concertàs' però va servir per arrancar, i només per això ja va valer la pena...

Jordi: En aquell moment suposo que poc us podieu imaginar on arribaria el grup. Quins records guardeu de tots aquests anys? Què és 'el que val la pena de veritat'?

Lluís: No, és clar, no ens esperàvem durar ni tres setmanes, potser per això ens vam posar el nom que ens vam posar, he he... Són tants anys que els records omplirien vuit entrevistes i tots pràcticament són positius, entranyables i inesborrables i el que val la pena de veritat precisament són tots aquests records que ningú ens pot treure de la memòria i que ens han omplert de felicitat tots aquests anys...

Jordi: Un record especial per a nosaltres, els calafellencs, és la cançó que té per títol 'Calafell' que vau publicar al disc 'Agost'. Deduim a l’escoltar-la que heu vingut a passejar i banyar-vos repetidament a la platja de Calafell, quines qualitats té la nostra platja per gaudir de les vostres visites?

Lluís: Ara no m'agradaria fer un publi-reportatge, però sí, hi he estat molts cops per la platja, de dia prenent el sol i de nit acabant la festa i sempre hi hem trobat bona gent i molta animació. I que coi, que els artistes americans no paren de parlar de les platges californianes i jo, que les he vist, trobo que no es poden comparar a les de Calafell. Per això vam escriure la cançó!

Jordi: Fent un salt en el temps, després de l’ 'Agost' del 2004, heu tingut temps per, 'anant i tornant al cel', treure el disc 'Fràgil' el 2010. Escoltant el disc no deixa de cridar l’atenció que, amb la solidesa musical que desprèn, es tituli 'Fràgil'. Si això ho sumem a que a les radios, darrerament, hem escoltat la cançó 'Fràgil' de Lexu’s o la cançó del mateix nom 'Fràgil' de Miquel Abras, ens fa preguntar-vos què provoca aquesta 'fragilitat' al món de la música de casa nostra?

Lluís: Bé, jo només puc parlar dels nostres motius. Mostrar-se fràgil creiem que és un signe de fortalesa, vol dir que no et fa por ensenyar-te amb les teves febleses. Fent això no fas altra cosa que demostar que no ets cap super heroi, que ets com tothom i que tens les teves cicatrius, internes i externes i que aquestes cicatrius demostren que has viscut.

Jordi: La presentació del disc ha estat acompanyada de 24 concerts aquest 2010 amb un èxit de públic del que pocs grups poden presumir. Als 25 anys podem dir que Els Pets han assolit la maduresa i el reconeixement que tot grup desitja?

Lluís: Uff, la maduresa!!! fa tants anys que ens diuen que madurem que a hores d'ara ja hauríem d'estar podrits, he he!!! No sé, una mica fets servir si que estem, però podrits encara no!! Bromes a part, tenim tot el reconeixement que desitgem i més: el del públic que notem en cada concert i el de la crítica que aquesta mateixa setmana ens ha donat el premi a l'artista de l'any i ha triat 'Fràgil' entre els 3 discs millor del 2010. Què més podem demanar?

Jordi: Un dels vostres darrers concerts ha estat al Palau de la Música Catalana. Quines sensacions vau tenir en aquest vostre primer concert al Palau?

Lluís: Va ser un concert amb una càrrega d'emotivitat fora del normal. La gent ens estava escoltant i al mateix moment notàvem que ens estava felicitant per tot aquest temps de conviure amb ells i de fer-nos companyia els uns als altres. Hi van haver moltes llàgrimes i molta complicitat, i la tele filmant, que això sempre acolloneix...

Jordi: De cara al 2011, un cop complerts els 25 anys, teniu prevista una gira de teatres amb el títol 'Els Pets fan més teatre'. Quins altres projectes us engresquen de cara a l’Any Nou?

Lluís: Encara no ho tenim pensat. ara mateix la gira de teatres ens ocupa tota la nostra energia.

Jordi: Com podem estar al dia de les vostres novetats i propers concerts?

Lluís: Podeu visitar la web. www.elspets.cat i, sobretot, el perfil del facebook Els Pets Oficial

Jordi: i... vindreu a la platja a Calafell?

Lluís: I tant!, el dia que volgueu!!!

Jordi: Moltes gràcies, Lluís per aquesta entrevista i molta sort!

Lluís: Gràcies i moltes salutacions a la gent de Calafell!!!

Annuari 2010

Tot desitjant-vos Bones Festes, aprofito per deixar-vos amb un resum d'aquest any!

- Entrevista Quimi Portet

http://photojordi.blogspot.com/2010/12/entrevista-quimi-portet.html

- La Brigada

http://photojordi.blogspot.com/2010/12/la-brigada.html

- Anna Roig i l'ombre de ton chien

http://photojordi.blogspot.com/2010/12/anna-roig-i-lombre-de-ton-chien.html

- Entrevista Josep Thió

http://photojordi.blogspot.com/2010/12/entrevista-josep-thio.html

- ELS PETS - Palau de la Música

http://photojordi.blogspot.com/2010/11/els-pets-palau-de-la-musica-barcelona.html

- IVETTE NADAL - Palau de la Música

http://photojordi.blogspot.com/2010/11/ivette-nadal-palau-de-la-musica.html

- Concurs Musical Rockalafell

http://photojordi.blogspot.com/2010/11/concurs-musical-rockalafell.html

- La Porta dels Somnis

http://photojordi.blogspot.com/2010/11/la-porta-dels-somnis-luz-de-gas.html

- Florence and the machine

http://photojordi.blogspot.com/2010/11/florence-and-machine-sala-bikini.html

- Entrevista Gerard Quintana

http://photojordi.blogspot.com/2010/11/entrevista-al-cantant-gerard-quintana.html

- Entrevista Exèrcit d'Islàndia

http://photojordi.blogspot.com/2010/10/entrevista-lexcercit-dislandia.html

- Entrevista La Brigada

http://photojordi.blogspot.com/2010/09/entrevista-al-grup-la-brigada.html

- Entrevista Núria Piferrer, Névoa

http://photojordi.blogspot.com/2010/07/entrevista-la-cantant-nevoa.html

- Entrevista Nemset

http://photojordi.blogspot.com/2010/06/entrevista-al-grup-nemset.html

- Entrevista Miquel Abras

http://photojordi.blogspot.com/2010/06/entrevista-al-cantant-miquel-abras.html

- Entrevista Hewel

http://photojordi.blogspot.com/2010/05/entrevista-al-grup-hewel.html

- Entrevista ix!

http://photojordi.blogspot.com/2010/05/entrevista-al-grup-ix.html

- Entrevista Gerard Quintana

http://photojordi.blogspot.com/2010/05/entrevista-al-cantant-gerard-quintana.html

- Entrevista Mazoni

http://photojordi.blogspot.com/2010/04/entrevista-mazoni.html

- Entrevista Kill me later

http://photojordi.blogspot.com/2010/04/entrevista-al-grup-kill-me-later.html

- Entrevista Pell de Serp

http://photojordi.blogspot.com/2010/03/entrevista-al-grup-pell-de-serp.html

- Entrevista Brams

http://photojordi.blogspot.com/2010/03/entrevista-al-grup-brams.html

- Entrevista Plou com mai

http://photojordi.blogspot.com/2010/03/entrevista-al-grup-plou-com-mai.html

- Entrevista Maria Coma

http://photojordi.blogspot.com/2010/03/entrevista-la-cantant-maria-coma.html

- Entrevista Teràpia de Shock

http://photojordi.blogspot.com/2010/02/entrevista-terapia-de-shock.html

- Entrevista The gruixut's

http://photojordi.blogspot.com/2010/01/jordi-m-vam-visitar-gruixuts-els-quals.html

Entrevista a Quimi Portet

Entrevista Quimi Portet

Jordi: Veient un concert d’en Quimi Portet, un pot tenir la impressió de que ho té tot sota control, podríem dir que va 'sobrat'.

Quimi: Ostres, és molt fort, no? No, jo no em considero sobrat. M’agradaria, per això, diferenciar entre la part que és purament tècnica, d’ofici, és a dir la professió, i la part més creativa. Pel que fa referència a l’ofici, no em vull fer el 'xulo' però tinc 53 anys i porto tocant des dels 15 anys amb grups, i sempre m’ha agradat molt assajar, organitzar-ho tot molt bé, que les cordes fossin noves, que la llista del concert adequada,... ja que considero que la gent que ve a veure un concert i paga una entrada té dret a gaudir d’un espectacle (no pas escoltar un grup que s’acopla, que se’ls trenquen les cordes de guitarres...) però nego que vagi sobrat, simplement m’encanta el meu ofici i disfrutar fent-lo. Però a part d’aquest costat més professional que m’agrada controlar molt, hi ha una part creativa on no hem anat mai sobrats.

Jordi: Quins són els teus referents musicals?

Quimi: Sóc d’un moment en que tota la meva generació, al coincidir amb 'la movida madrilenya', van cantar en castellà, i els referents que tinc més grans en català tenen 10 anys més, com serien en Pau Riba, en Sisa, en Toti Soler i d'altres; amb ells hi tinc un deute emocional i estètic, mentre que per altra banda els músics que vénen per sota tenen 10 anys menys com serien, per exemple, l’Albert Pla, l'Adrià Puntí i tots els músics de generacions més joves de l'escena catalana amb els que guardo molta relació.

Jordi: Encertadament, o no, podem concloure que has obtingut un reconeixement fins al punt de ser considerat un 'astre', quins avantatges i desavantatges té?

Quimi: Us he dir que tothom sap que 'l’astre' o 'el guapo de l’último de la fila' m’ho he inventat jo, això ho fan tots els artistes però en el meu cas ho reconec. Bromes a part, desavantatge no en té cap, és la meva professió i m’encanta. Porto 10 ó 12 anys en solitari, durant els quals he tret 7 discos, i a la gent que ve a veure en Quimi li pot agradar o no l’Último de la Fila. El meu és un cas d’obstinació ja que me n’he sortit dos cops (un d'ells, obviament, fent societat amb en Manolo), i això en el món de la música és bastant difícil. No vull pintar-ho com una cosa heròica, però m’imagino el difícil que resulta avui en dia per a uns nois joves que comencen, el muntar un grup en català.

Jordi: Encara que no ho remarquis, suposem que una conseqüència ineludible de ser un astre és lligar molt, com ho portes?

Quimi: Jo sempre he tingut la sort de 'tenir un físic que crida l’atenció' i a les senyores els agrado (riures). Bromes a part, m’encanten les senyores, i una de les coses maques que té aquest ofici, és que fem una música que encanta a les senyores. De 'lligar', en realitat 'lliguem' com tothom; és a dir, no gaire.

Jordi: Diuen que un músic es deu al seu públic, la teva manera de donar-li reconeixement és interactuar-hi molt?

Quimi: Jo em dedico a la música popular i m’agrada agradar a la gent. La majoria de les meves cançons són paradoxalment serioses i romàntiques, quan no són directament melancòliques. A l'escenari, però, emprem una ironia específica que a mi em sembla que ve dels nostres avantpassats, de la tradició mai prou publicitada de l'humor català. Sé que puc agradar a certa gent però no hi ha cap altra relació essencial. Jo no em dec al meu públic ni ell no es deu a mi.

Jordi: Parlant de la intel.lectualitat... Hi ha veritats que ens són negades sistemàticament, per exemple, que 'la terra és plana', quines altres veritats ens són negades?

Quimi: És una mentida com una casa, la terra és esfèrica i està aplanada pels pols a una distància de 12 km, però em feia molta il·lusió dir a una cançó una bestiesa com 'la terra és plana ho sap tothom'.

Jordi: Al buscar a wikipedia, ens trobem que Quitèria és una verge màrtir del segle V, així doncs la cançó Quitèria és una cançó d’amor místic o terrenal?

Quimi: No ho sabia mira... És terrenal totalment. Vaig estar un estiu al País Basc francès i al conèixer una senyora que vivia a un petit poble que es diu Espeleta, vaig entendre malament el seu nom Quitèria pronunciat en francès i va donar lloc a una anècdota molt divertida.

Jordi: En la mateixa cançó, demanes a la Mare de Déu del Vinyet que et doni força per cantar l’amor, per què és aquesta Mare de Déu l’escollida?

Quimi: És ben maco, ho he escollit per raons personals, a Vic i a l’Empordà hi ha molts cognoms Vinyet, també és la patrona de Sitges. Quan composes una cançó necessites frases boniques i coses ben maques, i em va semblar molt encertat.

Jordi: Als teus concerts t’hem vist en plena forma, quin és el teu secret per mantenir-te en forma?

Quimi: Ara està de moda donar un punt d’indolència a l’escenari, però nosaltres venim d’una época en que ens ho passàvem molt bé tocant i cantant. El secret és una alimentació adequada i viure el més feliç que puguis dintre les teves possibilitats. Intentar lluitar per les petites coses, com per exemple, si t’agrada veure el paisatge, fer petons a la teva nòvia mentre mires un documental, fer un curs de macramé... La vida pot ser fantàstica encara que no tinguis molts cèntims, i hem de lluitar per aconseguir-ho.

Jordi: Per a en Quimi, la inspiració es treballa o apareix? Quin seria el procés per aconseguir crear una cançó?

Quimi: La gent que ha de fer cançons ja neix per a fer-ne, jo de petit quan em van regalar una guitarra volia tocar una cançó meva, no una dels Rollings Stones. Inspirat si està o no si està, però sempre, ara si has de fer una cançó s’ha de treballar. Les cançons es fan a l’estudi amb tot endollat, tu pentinat amb colònia, dutxat i afaitat.

Jordi: Davant l’inminent final de gira aquest desembre, quins projectes t’engresquen de cara al futur? A que dedicaràs el teu temps lliure un cop acabada la gira?

Quimi: Espero no tenir temps lliure, no n’he tingut mai ja que m’agrada fer moltes coses: anar amb moto, viatjar a Itàlia o al País Basc, vull produir un disc d’un amic meu, treballar algunes cançons per a un hipotètic futur disc...

Jordi: Com podrem estar al dia de les teves novetats?

Quimi: No hi podeu estar (riures). Jo penso que el més important és llevar-se, dutxar-se, afaitar-se i veure què t’ofereix la vida, i tenir fe.

Jordi: Moltes gràcies Quimi per aquesta entrevista!

La Brigada

Anna Roig i l'ombre de ton chien

Anna Roig i l'ombre de ton chien

Anna Roig i l'ombre de ton chien amb Pere Agramunt

Entrevista a Josep Thió

Entrevista a Josep Thió

Jordi: Coincidim amb el conegut compositor i guitarrista Josep Thió al concert que ofereix a Sant Hilari Sacalm el 16 d’octubre. La figura d’en Josep va inexorablement lligada a Sopa de Cabra (1989-2001), i el seu paper com a compositor de molts temes que han marcat una època a Catalunya, com 'L’Empordà', 'Si et quedes amb mi', 'El far del sud' o 'Camins'. Així que aprofitem per preguntar-li si l’ombra de Sopa de Cabra és molt allargada?

Josep: Si hagués de comparar-ho amb alguna cosa seria amb els fills d’algú conegut. M’explico, ets fill d’algú conegut i tens un passat que és més gran que tu i et precedeix. És així, i no ho canviaria pas per res.

Jordi: Com a reconegut compositor que ets, aprofitem per preguntar-te si, en el teu cas, la inspiració apareix o es treballa?

Josep: En aquest cas coincideixo amb Picasso amb allò que deia: 'millor que si t’agafa la inspiració, t’agafi treballant'. Si treballes moltes hores pot sortir alguna cosa de qualitat, en canvi si no treballes és difícil. També és cert, per altra banda, que quan portes temps sense treballar i t’hi poses, poden sortir coses per sobre la mitja.

Jordi: Després de la disolució de Sopa, la teva carrera en solitari ens ha donat, fins a l’actualitat, tres discos: 'Avui és demà' (2004), '5.000 nits' (2006) i 'Els teus cels' (2008). En aquest darrer disc hi ha l’enregistrament en directe del concert a l’Auditori de Barcelona dins el Festival BarnaSants d’aquell mateix any. Normalment els músics davant un enregistrament en directe diuen que és perquè s’acaba una etapa o per constatar el bon moment actual, en quin cas ens trobàvem al 2008 quan vas treure 'Els teus cels'?

Josep: Tenia clar que volia enregistrar aquell concert del Festival BarnaSants. Un concert sempre és un punt de vista diferent i complementa la visió per conèixer l’artista. Per altra banda, em semblaven poca cosa les cançons en directe dels altres discos anteriors, i per això i com que no sabia quan tornaria a gravar, vaig aprofitar per afegir-hi algunes cançons noves, entre elles 'Els teus cels' que dóna nom al disc.

Jordi: Després de dos anys de la publicació d’'Els teus cels' quina valoració fas de l’acollida per part del públic i quins projectes t’engresquen de cara al futur?

Josep: Tinc clar que són discos que les emisores van radiant. En els últims tres anys he prioritzat els estudis, i si bé vaig fent concerts és sense una gira en sí. Quan acabi la carrera veurem, però de moment m’ha anat bé fer aquesta aturada després de 25 anys ininterrumpits.

Jordi: Des del fenomen 'Manel' hi ha hagut l’aparició a primera fila d’un grapat de grups que cantant en català han arribat al públic. Vist amb perspectiva, podríem dir que aquests grups ho han tingut més fácil gràcies al treball que vau fer vosaltres i tots els grups de la vostra fornada?, o creus que la situació d’aleshores i ara és semblant?

Josep: Més fàcil no ho crec pas, ara amb la crisi també hi ha moltes dificultats. El que sí penso és que hi ha un alt nivell de qualitat musical, ja que si bé la nostra generació potser la podríem titllar més d’amateur, aquesta nova generació actual ha decidit que es vol dedicar a la música i s’ha format per aconseguir-ho.

Jordi: Ja que parlem d’aquests nous grups, quins creus que estan fent més bona feina?

Josep: Els debuts de Manel i Mazoni va ser impressionant, els Amics de les Arts els conec menys però també em sembla molt interessant. També m’interessen Pepet i Marieta i ix!.

Jordi: En que ha influït l’arribada d’internet i les noves tecnologies al panorama de la música feta a Catalunya? I quin canvis creus que queden per venir?

Josep: La tècnica estudi-gravació s’ha tornat més flexible, abans al gravar en cinta era més rígid i alhora més real, això ha provocat que gravar sigui més còmode i es pugui fer amb menys mitjans.

Jordi: Com podem estar al dia de les teves novetats i concerts?

Josep: A través de la pàgina web www.josepthio.com i del grup del Facebook 'Amics de Josep Thió' podreu estar al dia dels propers concerts i novetats.

Jordi: Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista!